Page 68 - Conferencies de l'Arxiu 4

68

per crear una nova fraternitat amb una moralitat Aquesta idea final resulta clarament profètica en el
completament nova”. sentit que, en certa manera, la Guerra Civil 1936-
Un dels estudiosos més interessants dels cultes 39 pot ser vista com una d’aquestes resurreccions.
8
càrrec és Peter Worsley , que parla d’un tipus de En conseqüència, una barreja implícita de mil·lena-
moviments mil·lenaristes que sorgeixen entre els risme i d’anticlericalisme es troba amagada sota
oprimits —per bé que Cohn no és tan taxatiu en les propostes del republicanisme i de l’anarquisme
10
9
aquest sentit— . Un dels elements recurrents en que trobem en el nostre àmbit polític i cultural . En
els cultes càrrec fa referència a la regeneració mo- vistes de tot plegat, doncs, ens resultarà més fàcil
ral, concretada en la creació d’un home nou, d’una d’entendre el conjunt explicatiu que pretén cloure
societat nova. S’està fent referència a “moviments aquesta reflexió i que va realitzar ja en el seu mo-
11
en què el que s’espera i es prepara és l’arribada ment l’antropòleg Manuel Delgado tot focalitzant
d’un període de benaurança [...] i que serveixen per la seva anàlisi a partir dels esdeveniments que es
unificar els pobles segons les expectatives d’al- desencadenaren al llarg de la primera meitat del
liberació en un futur pròxim. Alguns esperen que segle xx a Catalunya, període que denota una fase
aquesta alliberació s’aconsegueixi mitjançant una aguda d’aquesta profunda crisi sacrificial que go-
intervenció sobrenatural, altres mitjançant una ac- verna occident.
ció humana. Val a dir, també, que han existit molts D’entrada “l’anticlericalisme és una orientació
moviments religiosos dirigits per profetes que no ideològica denunciativa del paper social, econòmic
eren específicament mil·lenaristes, però amb una i polític de l’Església catòlica, en el present i en
funció política similar. Un cop més, les sectes se- el passat, que intenta derrocar el poder del cle-
paratistes sense profetes han complert aquest ro i que es troba de manera unànime a tots els
paper integrador”. El que és incontrovertible és corrents de pensament i acció modernitzadors, a
que “els cultes expressen solidaritat moral i social, tot Europa des del segle xvi”. Per altra banda, la
així com independència en una situació emocional iconoclàstia seria aquella “manifestació anticatòli-
summament carregada, resultant de l’enfonsa- ca difícilment indefensable i fora de control, que es
ment o del qüestionament dels valors ètics an- correspondria al que els estudiosos anomenen an-
tics”. Més que una resposta dels oprimits contra ticlericalisme popular”. La historiografia del nostre
l’opressor, es tractaria d’una conseqüència amb país està farcida d’exemples que atribueixen sem-
relació a un ordre moral alterat. L’exemple concret pre accions d’aquesta mena a multituds ignorants
del Marching Rule a les Illes Salomó, “inicialment i analfabetes.
comportava l’herència mil·lenarista dels antics mo- Però anem a l’arrel del problema i busquem explica-
viments de protesta, però aviat va evolucionar cap cions més plausibles d’aquesta realitat. No és cap
a un partit polític protonacionalista de tipus nou”. secret afirmar que l’Estat espanyol era als primers
El cas és que els moviments mil·lenaristes actius decennis del segle una societat profundament reli-
han trobat suport, adeptes i simpatitzants en di- giosa que ratllava la hiperritualització. És en aquest
ferents nivells de la societat en una època o una context on hem de buscar el possible origen de la
altra, particularment entre aquells que se senten violència en l’àmbit religiós, ja que era el mateix
oprimits i anhelen l’alliberació. D’aquesta manera món de la religiositat el que estava impregnat de
es pot veure el mil·lenarisme com una tendència violència fins al punt que l’autor afirma que no hi ha
del pensament que ha reviscut constantment i que, “gairebé cap ritual religiós o festiu a Espanya que
per regla general, només ha mort per tornar a res- no sigui internament o externament violent, sense
suscitar. excloure les cerimònies homologades dogmàtica-

8. WORSLEY, 1980: p. 6, 268, 324, 337, 339 i 340.
9. Alguns moviments tenen el seu origen i floreixen en el context de les classes socials superiors. Algunes d’aquestes són
susceptibles d’experimentar frustracions. En el context de la seva recerca, Cohn posa l’exemple de les dones.
10. COHN, 1997. Per bé que Cohn també troba moviments mil·lenaristes a l’edat mitjana a la Península: “[...] de fet l’Esperit Lliure
va florir en temps diversos tan a Itàlia com a Espanya” (p. 170).
11. DELGADO, 1992: p. 39, 40, 68, 74, 81,82, 101 i 104.