Page 66 - Conferencies de l'Arxiu 4

66

na fins al punt de comprometre l’existència de la temptadora demoníaca..., a menys que la víctima
societat”. Així, “no existeix al sistema penal, cap propiciatòria acudeixi a salvar-los”.
principi que difereixi realment del principi de ven- Un aspecte certament controvertit que ha gene-
jança. El mateix principi de la reciprocitat violenta, rat múltiples interpretacions que han tingut com a
de la redistribució, intervé en ambdós casos”. objecte el descrèdit de certs sectors socials ha si-
La idea de fons a la qual arriba mitjançant l’estudi gut, primer, el fenomen de l’anticlericalisme i, des-
comparatiu i minuciós el porta a formular una hipò- prés, l’aparició d’una violència tan desconcertant
tesi que parla per si sola: “A partir d’ara ja tenim com incompresa que no ha generat ni interès ni
raons per pensar que la violència contra la víctima esforços per entendre-la i explicar-la adequada-
propiciatòria podria ser radicalment fundadora en el ment. Cal anar amb molt de compte a l’hora de
sentit de que, al posar fi al cercle viciós de la violèn- tractar aquestes qüestions. No ens podem perme-
cia, inicia al mateix temps un altre cercle viciós, el tre el luxe de caure en simplismes ni tampoc en
del ritual sacrificial, que podria ser molt bé el de la reduccionismes que només veuen en l’hostilitat, ja
totalitat de la cultura. Si això és cert, la violència sigui verbal o material, dirigida a objectes sacres o
fundadora constitueix realment l’origen de tot el a representants de l’estament eclesiàstic, l’acció
que posseeixen de més preciós els homes, i po- d’una barbàrie que s’associa a grups d’analfabets
sen més ganes en conservar. Això és precisament manipulats per ideologies endimoniades. El fet,
el que afirmen, però sota una forma transfigurada, però, és que podem fer una lectura alternativa si
tots els mites d’origen que es refereixen a l’homici- l’emmarquem a partir d’una mirada més àmplia.
di d’una criatura mítica per altres criatures mítiques. El primer referent que utilitzarem a fi i efecte de
Aquest esdeveniment és sentit com a fundador de donar una visió diferent prové de Norman Cohn ,
5
l’ordre cultural. De la divinitat morta procedeixen estudiós de l’existència dels moviments mil·lena-
no només els rituals sinó també, les regles matri- ristes i messiànics que “es desenvolupen entre els
monials, les prohibicions, totes les formes culturals desposseïts de les ciutats i els camps. La pobresa
que confereixen als homes la seva humanitat”. d’aquesta gent ho era tot menys voluntària; vivia
D’aquesta manera ens trobem davant d’una “tesi en una inseguretat extrema i inexorable, i el seu
que converteix el ritual en una imitació i una repeti- mil·lenarisme fou violent, anàrquic i, a vegades, re-
ció d’una violència espontàniament unànime”. volucionari”. Segons l’autor, la voluntat de millorar
Davant d’aquest plantejament el paper de la religió les condicions de vida (tot i que no ho estableix en
és sensiblement diferent del que tradicionalment termes absoluts) va provocar el fet que diversos
se li ha donat, de manera que passa a convertir-se sectors socials fossin captivats per una figura cen-
en un instrument amb capacitat efectiva per ma- tral en l’argumentació de Cohn, el profeta mil·le-
nipular comportaments i afavorir determinats sec- narista. Aquest, davant de situacions desfavora-
tors socials. A part d’aquest rol que no podem ne- bles “es transfigurava amb les fantasies d’un món
gar, tampoc podem obviar que la religió forma part renascut a la innocència gràcies a una destrucció
de l’ordre cultural, i l’origen d’aquesta s’explica a final i apocalíptica. Els dolents, que segons les cir-
partir del mecanisme de la víctima propiciatòria. cumstàncies podien ser els jueus, els rics o el cler-
Per Girard “l’àmbit religiós diu realment als homes gat, havien de ser exterminats, i els sants (pobres)
el que s’ha de fer i el que no per evitar el retorn erigirien el seu regne, un regne sense sofriment ni
de la violència destructora. Quan els homes des- pecat”. Per regla general aquest tipus de discurs
cuiden el ritual i transgredeixen les prohibicions, aflora en “zones que estaven amenaçades per una
provoquen, literalment, que la violència transcen- crisi de sobrepoblació i que es trobaven immerses
6
dent torni a baixar sobre ells, per convertir-se en la en un ràpid procés de canvi social i econòmic” .

5. COHN, 1997: p. 35, 38, 107, 239 i 245.
6. COHN, 1997. “Durant els segles XI, XII i XIII es va desenvolupar una gran indústria tèxtil que es va estendre fins a tot el que
ara és Bèlgica i el nord-est de França, que es van convertir, així, en la part més industrialitzada d’un continent bàsicament
agrícola. La vall del Rhin estava estretament relacionada amb aquesta concentració industrial. [...] Els nous centres industrials
van exercir una poderosa atracció en els camperols, principalment en els que vivien en llocs superpoblats, però també sobre
aquells que somiaven a escapar a les restriccions i extorsions a les quals es veien sotmesos als feus, en els més inquiets i
desitjosos d’un canvi i en general en tots aquells que tenien iniciativa i imaginació” (p. 56 i 57).