Page 70 - Conferencies de l'Arxiu 4

70

és bo, i el poble ho és per excel·lència, el menys moments més importants de la vida d’una perso-
corromput per la civilització”. na, el naixement, el matrimoni i la mort, eren com-
Però tornem a la societat hiperritualitzada. Per fer petència exclusiva de la parròquia, sense oblidar
una aproximació el màxim d’il·lustrativa possible que les dinàmiques enculturatives s’accentuaven
tot seguit farem un viatge temporal pels viaranys de manera decisiva durant els anys de la infància
d’una postguerra espinosa i cantelluda. No fa tants i de l’adolescència, principalment entre els col·le-
i tants anys, la vida diària al poble de Cassà de la gis Sant Josep de la Salle i del Cor de Maria, en
Selva era ben diferent de l’actual. Els anys de rè- l’Agrupació Escolta Sant Martí, les Filles de Maria
gim dictatorial van suposar una involució en molts i la Secció Femenina, a més de les doctrines, les
aspectes. Un d’ells fou en la manera com es vivia la dues comunions, la confirmació i els cursos prema-
religiositat. Tampoc penso que els anys republicans trimonials. Abans les persones naixien, creixien, es
suposessin un canvi radical en aquest sentit, per comprometien, socialitzaven i morien amb el per-
bé que és evident que aquells sectors més crítics mís i el beneplàcit de l’Església catòlica. La icono-
amb aquestes dinàmiques socials feren sentir la grafia cristiana estava integrada i empeltada a la
seva veu tot intentant revertir-ne, molt tímidament, vida quotidiana de les llars fins a uns extrems tals
alguns aspectes. El cas és que, en essència, el pes que, en l’actualitat, les noves generacions no s’ho
de la religió en la vida social va ser aclaparador fins poden arribar a imaginar ni en somnis.
pràcticament a finals del segle xx. Cal tenir present Amb voluntat d’il·lustrar encara amb més detall
que durant decennis hi havia la missa diària de pri- aquesta presència es pot fer un exercici ben sim-
mera hora del matí i les que s’hi afegien els diumen- ple, repassar el paper que jugaven i la incidència
ges fins a l’ofici de les 12 h, que en deien la missa que tenien els rituals religiosos més significatius i
dels senyors. Un dels aspectes a destacar de l’ofici assenyalats en el transcurs del cicle festiu anual.
del diumenge era el costum amb què el campaner La primera gran festivitat de l’any era la dels Reis
solia rebre les nenes. Es posava a la porta gran del d’Orient que anaven a adorar el nen Jesús. Muntats
temple i les feia agenollar a totes abans d’entrar a cavall i acompanyats pels patges corresponents,
a l’església. Vestides com l’ocasió requeria, amb amb una il·luminació feta amb ciris i espelmes, els
maneguins i mantellina, havien de portar la faldilla tres reis, parsimoniosament, feien la seva entrada
suficientment llarga. Un cop agenollades, si la faldi- majestuosa a la vila cassanenca. Pocs dies més
lla no els tocava a terra no les deixava entrar. tard li tocava el torn a la festa de Sant Antoni Abat,
A banda de les misses diàries hi havia els aplecs cada 17 de gener, el dia en què els animals de les
anuals dels veïnats d’Esclet (22 de gener), la Festa cases eren beneïts per l’autoritat eclesiàstica de la
del Remei (segon diumenge del mes d’octubre), població. Un parell o tres de dies abans, la majoria
les misses d’acció de gràcies que es feien amb dels homes que participaven en la celebració es
motiu de la festa amb caràcter anual de l’Home- dedicaven a preparar els ornaments que havien de
natge a la Vellesa, el repicament de campanes i portar els seus animals. Garlandes de paper i una
l’ofici solemne cantat per la capella i l’escolania en bona enllustrada dels guarniments de cavalls, mu-
honor a la Santíssima Trinitat per la Festa Major, les o matxos, primordialment, formaven part dels
la missa solemne programada quan s’esqueia la rituals previs a la festivitat. Fos el dia que fos de
Fira de Santa Tecla, la visita de la Mare de Déu la setmana, per a la majoria de la gent de pagès
de Fàtima de 1950 —dies que es visqueren amb es tractava d’una diada ben especial, ja que una
emotivitat i amb manifestacions de fervor popular gran multitud se centrava de ple en una celebra-
als carrers—, així com pelegrinatges i romeries ció que tenia el principal atractiu al llarg del matí.
arxiprestals amb destí, per exemple, als santuaris Després de l’ofici religiós, entre les dotze i la una
de Nostra Senyora dels Àngels i de Lourdes, la del migdia, el rector —acompanyat generalment
celebració del Domund, una peregrinació al Remei d’algun escolà— baixava a la plaça de Sant Pere i
en un any de sequera per implorar pluja, les ado- començava a beneir els diferents animals i els res-
racions nocturnes que una colla d’homes estreta- pectius genets o portadors que anaven passejant
ment vinculats a la parròquia feien algunes nits a per davant del clergue.
l’any, així com les múltiples activitats al voltant de Abans de Pasqua, encara en plena quaresma, hi
la vida parroquial que durant anys s’organitzaven havia el combregar general. A les set del matí el
per part d’Acció Catòlica. mossèn sortia amb ombrel·la acompanyat d’esco-
A més, s’ha de posar èmfasi en el fet que els tres lans, un dels quals portava una campaneta. Porta-