Page 72 - Conferencies de l'Arxiu 4

72

Vista d’un carrer engalanat durant la visita de la Verge de Fàtima l’any 1950. Font: AMCS. Fons Abans. Montserrat Cunillera.

ven la comunió als malalts a les cases particulars. gran de l’església per beneir la multitud que omplia
A mesura que la comitiva avançava pels carrers en tots els racons de la plaça.
un recorregut que passava per tot el poble la gent La nit del dissabte al Diumenge de Rams i, una set-
s’havia d’agenollar en senyal de respecte. mana més tard, en plena Setmana Santa, concre-
Unes setmanes més tard, amb l’arribada de la pri- tament la nit del dissabte al Diumenge de Pasqua,
mavera, li tocava el torn a la Setmana de Passió. a partir de les vuit o les nou del vespre el protago-
D’entrada, el divendres d’aquella setmana se ce- nisme era per a un grupet de cinc a vuit joves que
lebrava la festa litúrgica de la Mare de Déu dels cantaven goigs, és a dir, composicions poètiques
Dolors, que té una bella imatge situada a l’altar de caràcter popular que es cantaven a la Mare de
dels Dolors de l’església parroquial. Aquell dia, Déu, a Crist o als sants. Es tractava d’una tradició
en honor seu, es feia una processó. La Mare de fortament arrelada coneguda com les cantades de
Déu era portada per quatre homes i flanquejada caramelles.
per quatre pabordesses, sense que hi faltessin els El plat fort d’aquelles dates era la Setmana Santa. El
corresponents ciris o torxes. L’endemà, dissabte, Dijous Sant a les cinc de la tarda tocava anar a matar
era el dia d’anar a encarregar el tortell i d’anar a jueus. Tothom picava a terra amb masses a l’interior
comprar la palma, el palmó o de procurar-se unes de l’església. L’endemà, Divendres Sant, hi havia el
bones branques de llorer pel Diumenge de Rams, viacrucis que començava a partir de les 21 h. Era
dia en què, segons la tradició catòlica, es comme- la nit que sortia el Sant Crist, conegut popularment
morava l’entrada de Jesús a Jerusalem. Cap a les com el “Cristo gros”. Tots els locals i bars estaven
onze del matí es feia la missa i una hora més tard, tancats, de manera que tothom hi estava convocat.
al migdia, es feia la benedicció de les palmes, els Quan s’acabava encara no n’hi havia prou. Després
palmons i de les branques de llorer. Tot i que amb del viacrucis es feia l’adoració a les dues esglésies
anterioritat aquest acte havia tingut lloc a l’interior del poble, la parroquial de Sant Martí i la capella de
del temple, a partir dels anys quaranta ja es feia a les monges. Com que estan relativament a la vora
la plaça de Sant Pere. El mossèn sortia per la porta l’una de l’altra, com a conseqüència d’aquesta pràc-