Page 77 - Conferencies de l'Arxiu 4

77

7. CASSÀ DE LA SELVA: LA DARRERA BATALLA DELS
INTERNACIONALS 1

David Gesalí i Barrera
David Íñiguez i Gràcia

La població de Cassà de la Selva va ser l’escenari nat a plantar cara a l’exèrcit rebel. A més a més,
d’un dels darrers episodis bèl·lics de les Brigades aquest dèficit en la investigació de les operacions
Internacionals, aquells voluntaris vinguts d’arreu militars s’agreuja perquè la majoria de publicacions
del món per lluitar contra el feixisme i en defensa passen per alt o només citen de manera escadus-
de la democràcia. Arran d’aquest fet, que implica sera la reorganització i activació del gener de 1939
2
un dels últims combats de la guerra al país, alguns per participar en la defensa del territori català .
d’aquests voluntaris hi van perdre la vida, com el
txec Pavel Antos i el croat Josif Mufic, tot i que les LA RETIRADA DELS FRONTS
baixes dels internacionals van ser més nombroses A finals de l’any 1938 i després de la desfeta a
enfront de les tropes feixistes italianes. És per això l’Ebre, la República es troba en una situació crí-
que encara restarien per localitzar més fosses dels tica. Amb un exèrcit exhaust pel desgast sofert
integrants de les Brigades Internacionals abatuts a la batalla més decisiva de la guerra i amb una
en aquells dies freds de 1939 i que es van dis- rereguarda terriblement afeblida per un setge aeri
tingir fins als darrers moments. Naturalment, per permanent, només és qüestió de temps que més
conèixer l’emplaçament de les inhumacions, abans de 300.000 combatents franquistes situats a les
es fa necessari esbrinar què va passar durant els fronteres geogràfiques del Segre i l’Ebre iniciïn la
enfrontaments, el desenllaç d’aquests i tractar de conquesta final de Catalunya, on les reserves hu-
situar-los en la geografia del territori. manes i materials han estat ja consumides.
Aquest estudi vol, doncs, reconstruir l’epíleg de Precisament, mentre l’exèrcit de l’Ebre es des-
les Brigades Internacionals a Catalunya ocorregut sagnava en una batalla de desgast que s’havia
el gener de 1939, és a dir, tractem de descabdellar iniciat el 25 de juliol, els internacionals eren reti-
el periple d’aquells lluitadors estrangers que des- rats del front. Aquesta decisió havia estat presa
prés de quatre mesos de ser retirats dels combats pel president del Consell de Ministres de la Re-
van haver de tornar a prendre les armes quan feia pública, Juan Negrín i es comunicà per sorpresa
un mes de l’ofensiva iniciada pels franquistes el 23 a la Societat de Nacions el 21 de febrer de 1938.
de desembre de 1938. En aquest context, és habi- En paraules del mateix Negrín, el Govern volia fer
tual endinsar-se en les Brigades Internacionals des desaparèixer qualsevol pretext que fes dubtar del
dels vessants polític, social o de caràcter organit- caràcter nacional de la causa per la qual combatia
zatiu, però es deixa de banda la finalitat per a la l’exèrcit de la República. També s’interpretà com
qual van ser creades: un contingent de voluntaris un gest adreçat a Anglaterra i França en el moment
civils militaritzats al servei de la República desti- de màxima tensió a Europa entre aquests dos paï-

1. Aquest text és fruit de la conferència que va tenir lloc al Casal de Jubilats el dissabte 30 d’abril de 2022.
2. Fins i tot en una obra recent i completa com la de l’autor Giles Tremlett, no es fa cap referència clara als darrers combats dels
internacionals. TREMLETT, 2020, p. 542-543.