Page 78 - Conferencies de l'Arxiu 4

78

sos amb l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Al seu XI, XIII i XV) eren retirats de primera línia i dos dies
temps, també obligava a moure fitxa a Franco i el més tard ho feu la 45a (XII i XIV). A començaments
seu nombrós contingent de forces estrangeres. d’octubre ho faria la 129a brigada, que es trobava
Sigui com sigui, el cert és que les unitats de les a la zona centre .
6
Brigades Internacionals —amb un percentatge Tot plegat formava part del pla de la Comissió In-
d’un 30% d’estrangers, atès que les baixes a les ternacional per la Retirada dels Voluntaris, CIRV,
unitats eren substituïdes per lleves locals— foren també anomenada Comissió Jalander —cognom
retirades del front, mentre que només una part del general finlandès que n’era responsable—, que
dels italians i alemanys del costat de Franco van es constituí el 14 d’octubre de 1938 per indica-
seguir el mateix camí. Per acabar-ho d’adobar, la cions de la Societat de Nacions. Aquest ens serà
tensió a Europa provocada per la crisi dels Sudets el responsable del cens, control i supervisió per a
es va resoldre finalment amb la claudicació anglesa la retirada dels internacionals.
i francesa de Munic el dia 30 de setembre, tot lliu-
rant aquest territori a l’Alemanya nazi i, de retruc,
la sobirania de Txecoslovàquia. LA GEOGRAFIA DELS INTERNACIONALS
En els dies previs a la resolució d’aquest conflic- A CATALUNYA
te internacional que podia haver desencadenat Un document signat a Barcelona pel cap organit-
la guerra a Europa, es realitzaven els preparatius zador i reclutador de les brigades, el perpinyanès
per retirar els internacionals. Hom calcula que en André Marty, poc després de la sortida del front
aquells dies el nombre devia ascendir a poc més dels internacionals, concretament el dia 27 de se-
de 12.000 , tot i que al llarg de la contesa hi parti- tembre de 1938, ens consigna els principals cen-
3
4
ciparen un total d’entre 32.000 i 35.000 . Des dels tres de concentració de les brigades. Indications
5
seus inicis van organitzar-se diverses brigades , sur les Centres de Concentration des Internatio-
tropes de xoc de primera línia, protagonistes de naux indica els emplaçaments de tot el contin-
quasi tots els camps de batalla des del seu bateig gent, els brigadistes dels serveis sanitaris inter-
de foc en la defensa de Madrid. I amb un volum nacionals, els centres d’evacuació per a ferits de
de baixes esgarrifós, com ho demostren els fets diversa consideració (mutilats, ferits i malferits),
d’armes al llarg de la guerra, amb l’afegit del sa- així com els hospitals on es trobaven. Centres
crifici final en tornar a prendre les armes el 1939. d’evacuació per marxar a l’estranger eren s’Agaró
Com veurem, els internacionals van combatre fins (Clínica Militar Núm. 4), i de concentració a Olot,
i tot en els límits fronterers i en els darrers dies de a més d’esmentar els hospitals de Mataró per
guerra a Catalunya. a malferits (grands blessés); Vic per a malalts i
Així doncs, el 23 de setembre i quan feia dos me- ferits; Moià per a malalts, tuberculosos i ferits; i
sos que durava la batalla de l’Ebre els internacio- Farners de la Selva, avui Santa Coloma de Far-
nals pertanyents a la 35a divisió (amb les brigades ners, (Clínica Militar Núm. 5) per a ferits i con-

3. Andreu Castells publicà dues fonts diferents que ronden la xifra dels 12.000 combatents. Per una banda, les dades aportades
per la Comissió Internacional per la Retirada dels Voluntaris: 12.208, d’aquests uns 3.000 estaven hospitalitzats; i un cens
posterior amb data del 15 d’octubre de 1938 quantifica els brigadistes en 9.842 a Barcelona i 2.830 a la zona de València.
CASTELLS, 1973, p. 374.
4. L’autor Rémi Skoutelski ens remet a l’informe de W. Zaisser datat el darrer dia de març de 1938 on es comptabilitzen més
de 31.000 brigadistes. SKOUTELSKI, 2006, p. 457. Aquest mateix autor, amb Michel Lefebvre, quantifiquen el nombre de
participants de les brigades a l’entorn dels 35.000. LEFEBVRE; SKOUTELSKY, 2003, p. 16.
5. L’XI Brigada Thaelmann estava conformada per francesos, belgues, eslaus, balcànics, escandinaus, alemanys, suïssos i
austríacs; la XII brigada Garibaldi, per italians i portuguesos; la XIII brigada Dombrowski, per francesos, eslaus i hongaresos; la
XIV brigada La Marseillaise, per francesos, belgues i espanyols; la XV brigada Abraham-Lincoln, per estatunidencs, canadencs i
llatinoamericans; i la 129a brigada, per iugoslaus i txecs. Hom calcula que la nacionalitat més nombrosa va ser la francesa, amb
més de 8.900 integrants; seguida dels polonesos, poc més de 3.113; uns 3.000 italians; al voltant de 2.300 nord-americans;
més de 2.200 alemanys; prop de 2.100 balcànics; uns 1.800 britànics; 1.700 belgues; al voltant d’un miler de txecoslovacs;
prop de 900 bàltics; 872 austríacs; 799 escandinaus; 628 neerlandesos; 528 hongaresos; 512 canadencs; 408 suïssos; 134
portuguesos, i 1.122 d’altres. LEFEBVRE, M.; SKOUTELSKY, R.: Op. Cit., p. 16.
6. CASTELLS, Op. Cit., p. 373-374.