Page 81 - Conferencies de l'Arxiu 4

CASSÀ DE LA SELVA: LA DARRERA BATALLA DELS INTERNACIONALS 81

propagandístic relacionat amb la retirada dels briga-
distes es portarà a terme prop del front de l’Ebre, a
les Masies a l’Espluga de Francolí el dia 25 d’octu-
bre. L’endemà l’oficialitat de la Comandància Militar
de Catalunya oferirà un dinar d’honor a l’oficialitat
de les brigades al Palau Nacional. El divendres 28,
però, es viurà l’acte de comiat multitudinari a Barce-
lona, amb desfilada per l’avinguda 14 d’abril (Diago-
nal) i sopar al casino de l’Arrabassada. L’endemà,
dissabte 29, i de manera un xic més discreta, el go-
vern de la República retrà homenatge als caps de
les brigades a Sala d’Heures, a Santa Eugènia de
Berga. I els homenatges s’aniran multiplicant: el pri-
mer de novembre, acte de comiat a Torelló, indret
de concentració dels italians i, el dia 11, congrés
dels activistes de les brigades a la sala del cinema
d’aquella vila ; dels dies 2 a 4 de novembre més
12
actes d’homenatge a Vic. Finalment, constatem el
darrer comiat a Barcelona, realitzat el dia 15 de no-
vembre, la darrera parada militar, jornada en la qual
Dolores Ibárruri, “la Pasionaria”, pronunciarà el seu
famós discurs. És el final conegut de l’actuació dels
internacionals a la guerra, si més no el que ens ha
transmès la memòria col·lectiva.
Tinent coronel Pedro Mateo Merino, cap de la 35a divisió.
L’OFENSIVA FINAL A CATALUNYA Font: AGMA.
El 23 de desembre de 1938 s’inicià, amb uns dies
de retard pel mal temps, la definitiva ofensiva con-
13
tra el que restava de territori català en mans de la mençaments de 1937 fins al desastre d’Aragó .
República. En paraules d’en Pedro Mateo Merino, Així doncs, amb les tropes esgotades no va exis-
cap de la 35a divisió que integrava les Brigades tir la possibilitat de substituir-les o reforçar-les.
Internacionals XI, XIII i XV, l’ofensiva final esdevin- Davant aquesta circumstància s’imposà de mane-
dria una de les etapes més complexes i confuses ra forçosa l’estratègia de contenció, de defensa
de la guerra, en què mai s’aconseguirien refer ni es- mòbil, elàstica i retardadora. Fet i fet, per facilitar
tabilitzar els fronts de guerra a Catalunya, bàsica- aquesta necessitat estratègica va ser essencial
ment pel desabastiment de recursos i mitjans, per l’activació dels combatents internacionals que en-
inassistència, cansament i apatia de la rereguar- cara es trobaven en territori republicà.
da, per la no-mobilització dels darrers efectius, Integrats a les unitats més foguejades partici-
la inexistència de l’esperit numantí que va salvar pants a l’Ebre, tots ells havien viscut impotents
Madrid, així com per la falta de reserves que ha- la pluja de foc de l’aviació i l’artilleria franquista,
vien permès afrontar greus situacions des de co- contra la qual no podien fer res. L’única resposta

12. El contingent d’uns 650 italians a les ordres del capità Antonio Sartori, establert a Torelló, mereixeria un capítol a part. El
també italià Aldo Morandi, per indicacions d’André Marty, havia de ser el guia polític dels voluntaris que havien de partir a
Mèxic, però s’hi negarà. A més, el pla d’exili a Mèxic fracassa i es traslladaran desmoralitzats i ociosos a Llagostera. De
tots ells, només uns vint es presentaran voluntaris per combatre els feixistes els darrers dies. Sense l’aprovació de Marty i
Gallo, Morandi, que no rep cap ordre o instrucció d’aquests, conduirà els voluntaris prop de la frontera, tot arribant a Cassà
la nit del 27 de gener. Per aquest fet serà reprès pels caps acusant-lo d’haver posat en perill el pla de replegament en sortir
de Llagostera. Finalment, i després de passar per Castelló d’Empúries, arribaran a la Jonquera el dia 5 i la creuaran el 7.
MORANDI, 2002, p. 227.
13. MATEO MERINO, 1986, p. 409.