Page 80 - Conferencies de l'Arxiu 4

80

dret on es trobaven els interbrigadistes detinguts
per raons diverses .
8
Un segon document pertanyent a l’Arxiu Militar
d’Àvila ens proporciona també la zona de concen-
tració de les brigades a Catalunya: Desmovilización
de voluntarios Internacionales de la región catala-
na – Datos aproximados, s’hi anoten la unitat, la
9
nacionalitat i l’acantonament de les brigades. Així,
l’XI brigada, formada per alemanys del nord, ale-
manys, austríacs, neerlandesos, suecs, noruecs i
danesos, es trobava a Bisaura de Ter (Sant Quirze
de Besora) ; la XII brigada, formada per italians i
10
portuguesos, era a Torelló; la XIII amb polonesos,
hongaresos, bàltics, finesos i russos estava situa-
da a Vallserrat (Sant Pere de Torelló); la XIV brigada
amb francesos, belgues, suïssos, algerians, indoxi-
nesos, luxemburguesos i andorrans, era a Calella;
la XV, amb nord-americans, anglesos, canadencs,
mexicans, cubans, argentins, xilens i uruguaians,
entre d’altres, era a Ripoll; mentre que la 129a bri-
gada, vinguda de la zona centre per via marítima,
formada per txecs i balcànics, romanesos, grecs,
armenis i turcs, estava a Campdevànol. També es
precisava que d’altres estrangers que no pertan-
La revista “Bayonetas Internacionales” que pertanyia a la yien a unitats internacionals estaven concentrats a
45a Divisió va publicar aquest escrit d’en Luigi Gallo dedi- Pins del Vallès (Sant Cugat).
cat als combatents de les brigades internacionals.
Des de finals de la tardor de 1937 i, concretament
a Catalunya, la ciutat de Barcelona havia pres relle-
valescents . Al seu temps, el document indicava vància com a centre de les Brigades Internacionals.
7
que els combatents havien de concentrar-se per Primerament en ser la ciutat on s’establirà el co-
brigades i dins de cada una de les nacionalitats en missari delegat de guerra, inspector general de les
els centres en preparació entre Vic i Ripoll. Tam- Brigades, l’italià Luigi Gallo, concretament al cèn-
bé es parla d’aquells que es trobaven a la zona tric edifici del passatge Méndez Vigo núm. 5. Des
centre que havien de concentrar-se als voltants de d’aquí es gestionaren gran part de les necessitats i
València. L’evacuació dels seus ferits i dels pri- del destí de les brigades. Però també perquè el cap
mers grups d’aquest darrer contingent calia que i casal i els seus carrers seran l’escenari on s’aco-
comencés per vaixell en direcció a Barcelona. Fi- miadarà els internacionals l’octubre i el novembre
11
nalment, també s’indicava Castelldefels com l’in- de 1938 . Hem d’assenyalar que el primer acte

7. AHEA, A-153. “Estado Mayor del Aire. 2ª Sección Información. Olot”. Segons les fonts franquistes, amb data del 9 de
setembre a Olot s’hi trobava un centre de les Brigades Internacionals amb més de 1.500 homes no aptes per al front, però
sotmesos a pressió per anar-hi. També sabem, gràcies a aquesta documentació, que el novembre de 1938 s’Agaró disposava
de 500 llits, dels quals eren ocupats 444; i Farners de 400, dels quals estaven ocupats 302. Per conèixer de manera general
la sanitat de les Brigades Internacionals: FUSTER RUIZ, 2018.
8. Archivo General Militar de Ávila, AGMAV, C. 1093. Cp. 10. D.2/23. LÓPEZ BORGOÑOZ, 2015.
9. Archivo General Militar de Ávila, AGMAV, C. 1093, Cp.10, D.2/12.
10. Els mesos de novembre els integrants de les companyies de l’XI brigada cediran part dels seus àpats i compraran roba
d’hivern per als infants orfes i refugiats de Bisaura de Ter i Montesquiu. Correspondència del cap de l’XI brigada amb el
comissari inspector de les brigades L. Gallo (L. Longo). RGASPI. F.545, Op.3. D.56.
11. Ja a començaments d’octubre de 1938, en concret el dia 6, es realitzava a Barcelona l’enterrament multitudinari del brigadista
jueu polonès Chaskel Honigtein, a qui sovint s’ha volgut assenyalar erròniament com el darrer voluntari internacional mort a
la guerra d’Espanya.