Page 82 - Conferencies de l'Arxiu 4

82

era resistir els embats de dia i recular per tractar precipitaran els esdeveniments de manera confusa
de recuperar el terreny perdut amb cops de mà i agitada, propi d’un exèrcit que es bat en retirada.
nocturns, evitant d’aquesta manera les bombes El dia 23 de gener de 1939 i quan tot just feia un
i els projectils. Ara, amb la batalla final per Ca- mes de l’inici de l’ofensiva franquista, malgrat el si-
talunya i amb més inferioritat encara, l’estratègia mulacre de resistència republicà, Barcelona estava
hauria de ser la mateixa que a l’Ebre: romandre condemnada a caure a mans enemigues. En aques-
poc actius de dia i combatre amb cops de mà, tes circumstàncies i com hem explicat, els efectius
foc d’armes automàtiques i granades per evitar internacionals acantonats a les diferents casernes
sortir de l’encerclament durant la nit, tot intentant del Vallès, d’Osona i les comarques gironines,
trencar les línies enemigues. Aquest tipus de con- aquells que encara creuen en la victòria o que sen-
frontació serà constant fins al darrer instant de la zillament no tenen on anar, són cridats a participar
guerra, recolzada amb l’obstrucció mitjançant la en la lluita final per aturar l’enemic. En paraules d’un
demolició de ponts, viaductes i carreteres. Serà dels combatents que tornaria a prendre les armes,
una lluita a la desesperada de molts d’aquells l’austríac Julius Schindler, “els interbrigadistes
homes que, sense cap altra opció, romandran ens vam establir a Bisaura de Ter, on les notícies
a territori espanyol perquè ja no tindran pàtria del front ens van predir que no hi hauria defensa
a la qual retornar. Si són alemanys o austríacs, de Catalunya i menys de Barcelona. No hauríem
només trepitjar el seu país anirien de cap a les de fer res més que escoltar com la Legió Còndor
masmorres de la Gestapo. Un cas similar és el massacrava la població civil de les ciutats en atacs
dels italians. I també el de molts altres soldats aeris massius? Finalment, el 21 de gener vam anar
internacionals dels països on el feixisme i l’anti- des de Bisaura fins a la Bisbal, on ens vam trobar
comunisme els hagués dut a la repressió o a la amb els nostres companys alemanys. Ernst Blank,
mort. Finalment, hauríem d’afegir aquells que van l’últim comissari de l’11a brigada, va descriure la
casar-se amb dones espanyoles i que no volien situació militar i el perill per a nosaltres en una sala
abandonar la família. plena de gent” . També relata: “Ens vam declarar
14
espontàniament disposats a prendre les armes per
LA REACTIVACIÓ DELS frenar l’avanç feixista i cobrir el flux de refugiats”. A
INTERNACIONALS A LA GARRIGA la Garriga el dia 24 són armats i formen un batalló
A més dels indrets geogràfics dels internacionals alemany i un d’austríac, amb tasques d’exploració
que hem esmentat abans, també cal afegir-hi dues i topades amb l’enemic fins al dia 29, quan indica
poblacions importants de referència: la Garriga i que inicien camí a Vic, Tona i Seva.
Cassà de la Selva. Certament, la història dels in- Aquesta mobilització urgent del contingent inter-
ternacionals a la guerra d’Espanya no finalitzarà brigadista és un fet històric ben poc conegut que,
amb el discurs de la Pasionaria —al qual fèiem com veurem, es desenvolupa els dies 24 i 25 de
també al·lusió— o de camí a França barrejant-se gener de 1939. El dia 24 de gener els principals
amb els civils que fugen, sinó que s’allargarà en caps de les brigades, en Luigi Gallo i l’André Mar-
un desconegut itinerari de resistència d’uns fets ty, també eren a la Garriga amb un nombre im-
d’armes dels quals són principi i final dues pobla- portant de soldats internacionals, moment en què
cions. L’una és la Garriga, protagonista de la re- comença a gestar-se manifestament l’ordre de
presa dels militars internacionals el 24 de gener de reagrupament d’aquests antics combatents . Poc
15
1939; i l’altra, Cassà de la Selva, allí on s’abocaran temps després, l’Estat Major republicà decideix si-
els darrers esforços per salvar Girona, el 3 de fe- tuar en línia la 35a divisió per a la defensa deses-
brer, en el que va ser el darrer intent de resistència perada del Tibidabo i la seva zona d’influència. Però
seriós i coordinat de la batalla per Catalunya. Serà en Luigi Gallo —en conversa amb l’Estat Major—
un període relativament curt de temps, amb prou demana refondre els internacionals de la Garriga
feines deu dies, però de gran intensitat i en què es amb aquesta unitat a fi que sigui plenament opera-

14. D. A., 1986, p. 235.
15. Segons el mateix André Marty, el 21 de gener, “le commandant en chef de l’armée” és qui havia demanat als antics directors
de les brigades l’activació d’aquestes. AGMA.