Page 69 - Conferencies de l'Arxiu 4

LA SOCIETAT HIPERRITUALITZADA 69

ment per l’estament eclesial [...] que no són més lectura de Delgado, l’Estat espanyol, en el marc
que reproduccions rituals de l’assassinat de Crist”. del conjunt europeu, i, per tant, de les societats
Al marge de fer-nos pensar en les tesis de Girard occidentals, era l’únic que encara no havia entrat a
de manera inevitable, aquesta idea suggereix que la present fase de crisi sacrificial que coneixem po-
“la violència antieclesial no podia escapar-se de pularment com la modernitat. Així, la interpretació
la naturalesa intrínsecament espectacular de la que podem arribar a fer d’aquells esdeveniments
violència ritual espanyola en general, de la qual les és extraordinàriament reveladora, ja que, com per
rues i enterraments de la sardina n’eren una mos- art de màgia, la revolució social esdevé l’agent ac-
tra puntual excel·lent”. Poca gent s’ha adonat que, tiu de la destrucció del vell ordre que seria repre-
per exemple, els capellans eren vistos com una sentat, entre d’altres, per l’Església i el “rol dels
metàfora de la potència sexual masculina que s’ha anarquistes com a àngels exterminadors d’aquest
de relacionar a l’exclusivitat que tenien amb les do- ordre”.
nes de la comunitat, fet que provocava la gestació Al marge de la relació que ja s’ha establert entre
d’animadversions lògiques. Un altre exemple propi anarquisme i mil·lenarisme i que José Álvarez Jun-
de l’expressió popular anticlerical l’hem de buscar co estableix amb tots els detalls possibles és ne-
12
en el que l’autor denomina l’obsessió caníbal, i que cessari fer esment, també, a d’altres aspectes. Per
trobem en el nom que es dona a certs aliments, una banda, i fent referència al mateix autor, cal des-
que estaran relacionats amb diverses parts físi- tacar el que per ell són els fonaments filosòfico-po-
ques dels cossos dels membres eclesiàstics. Es lítics de l’anarquisme espanyol. Tal com ho veu
passa, així, d’una imaginació iconoclasta a una ima-
ginació antropofàgica: podem trobar, entre d’altres Álvarez Junco, “ens trobem plenament inserits en
expressions populars, els pets de monja, els hue- un ambient intel·lectual positivista d’arrel il·lustrada:
sos de santo, els polvorones de monja, les yemas la realitat que rodeja els éssers humans és perfec-
de Santa Teresa o les orejas de fraile (aquesta da- tament comprensible i dominable per la seva raó”.
rrera de la Manxa), sense oblidar que un dels plats Conseqüentment hi ha una visió de la Ciència com
típics de Catalunya són les mongetes. a “progressiva i alliberadora”, perquè, com afirma
l’autor, “representava la Justícia i l’Harmonia”. Així,
Per altra banda, cal resseguir una altra idea argu- “les ciències naturals són ‘democràtiques i liberals’,
mental interessant que en certa manera ja s’ha ex- va escriure Bakunin, i en estendre’s el coneixement
posat però que no ha quedat conclosa. Delgado científic al terreny de l’àmbit social s’acabarà amb
fa un pas més en la interpretació dels moviments les irracionalitats que dominen al món: la religió i
revolucionaris europeus. Així, el fenomen de l’an-
ticlericalisme, al marge de donar-se en el context l’estructura estatal”. A partir d’aquests pressupò-
dels exemples vistos en la lectura de Norman sits podem entendre amb més facilitat “l’enorme
Cohn, el trobem també en el si dels moviments cal- esforç cultural dels anarquistes (traduccions, fulle-
vinistes francesos i holandesos del segle xvi i en el tons, diaris, ateneus populars)”. Amb aquest esforç
context de la revolució d’Anglaterra, amb Cromwe- per racionalitzar la vida social, tot allò que era con-
ll al capdavant, un segle més tard. Per tant, implí- siderat progressista podia associar-se fàcilment a
citament, “les explosions mil·lenàries —inclús tan l’àmbit d’influència de les files llibertàries, com per
laiques com les espanyoles contemporànies— es exemple els cercles naturistes o vegetarians, els an-
produeixen en relació amb aquella dislocació que titaurins i els esperantistes, així com l’avortament, el
es produeix en l’organització de l’experiència que nudisme o la cremació de cadàvers.
es deriva de la transició al món modern, i el movi- Un altre aspecte que cal mencionar i que té una
ment es produeix en el sentit de propiciar urgent- vital importància en l’esquema que dissenya Álva-
ment i violentament l’adveniment de condicions rez Junco és el culte al poble, a través del qual
que permetin l’alliberació respecte als vells poders “heretaven una llarga tradició de l’esquerra euro-
que determinaven fins aquell moment l’existència pea, procedent potser del rousseaunisme de la
col·lectiva i castrava l’emancipació de l’àmbit pri- Revolució Francesa” i que cal associar amb la visió
vat”. Segons la meva pròpia interpretació de la favorable de la “Naturalesa, tot el que és natural

12. ÁLVAREZ JUNCO, 1986: p. 197 i 198.