Page 67 - Conferencies de l'Arxiu 4

LA SOCIETAT HIPERRITUALITZADA 67

Tot aquest llenguatge profètic tenia ja el seu origen D’exemples de moviments mil·lenaristes en po-
en les profecies joanines i sibilines heretades del dríem posar diversos, però no és l’objecte d’aques-
món antic, i malgrat que al segle iv el cristianisme ta exposició. Van existir, entre d’altres, els flage-
va aconseguir una posició de supremacia al món l·lants; l’heretgia de l’Esperit Lliure; el moviment
mediterrani convertint-se en religió oficial, aquesta hussita que emergia del cor de Bohèmia —on al
tradició apocalíptica va seguir influint en el submón segle xv la ciutat de Praga va convertir-se en un
de la religió popular. Una altra tradició que va aju- centre de control exercit pels artesans—; els tabo-
dar l’eclosió dels moviments mil·lenaristes va ser rites, que eren l’ala radical del moviment anterior, o
“la tradició de la dissidència religiosa que va per- fins i tot els adamites. Ens interessa especialment,
durar durant tota l’edat mitjana”. Progressivament però, el cas de Thomas Müntzer i la seva Lliga dels
el laïcat —conjunt de fidels no clergues— s’adona Elegits. Segons afirma Cohn, “no sembla fàcil sa-
que l’estament religiós fa ostentació de riquesa, té ber com descrivia Müntzer el Mil·leni. A jutjar pel
ambicions polítiques, pateix una relaxació moral i, seu escrit, va mostrar molt menys interès en la Na-
fins i tot, és acusat de concubinat. Així, “durant un turalesa de la futura societat que en l’exterminació
període de quatre segles, des dels valdesos fins en massa que devia precedir-la”. Va ser l’esclat de
als anabaptistes, passant pels franciscans espiri- la Guerra Camperola de 1525 a Turíngia el que va
tuals, trobem predicadors ambulants que viuen una permetre a Müntzer passar a l’acció revolucionària.
vida de pobresa i simplicitat a imitació dels apòs- La realitat en aquest cas fou que “els camperols
tols i prediquen l’Evangeli a un laïcat àvid de guia alemanys, lluny de veure’s empesos per la misèria
espiritual”. i la desesperació, pertanyien a una classe social en
Tot i que elaborat al segle xii, seria a la centúria ascens i segura de si mateixa”. Semblaria, doncs,
següent que es difondria un nou sistema profètic que en un moment inicial no hi havia un contingut
elaborat per Joaquim de Fiore que “exerciria molta escatològic clar, ja que més aviat es buscaven fór-
influència a Europa fins a l’aparició del marxisme”. mules per assolir i consolidar l’autogovern local.
De Fiore partia de la base que les Escriptures te- Un element que ens pot ajudar a prendre cons-
nien un significat ocult. Fins aquí tot correcte. El ciència que el procés d’homogeneïtzació cultural a
que era radicalment nou, però, era que “els mèto- nivell mundial és un fet, sempre en coherència amb
7
des tradicionals d’exegesi també servien per com- el plantejament exposat, és la constatació que el
prendre i pronosticar el procés de la història”, de fenomen de la crisi sacrificial progressivament ha
manera que s’adquireix capacitat de predicció en anat guanyant terreny a nivell geogràfic: el trobem
les futures etapes. D’aquesta manera, una primera en realitats que tenen concomitàncies a les vistes
etapa estaria determinada per un període de temor fins ara al nord d’Europa per bé que en èpoques
i servitud, la seguiria una segona en què en desta- pretèrites, però també el podem identificar en el
carien la fe i la submissió filial per, finalment, des- si de societats tradicionalment precapitalistes,
embocar a una tercera i final en què tot seria amor, tant a Melanèsia com arreu del món. Serà a través
alegria i llibertat. Per paradoxal que ara ens pugui dels cultes càrrec que veurem com les societats
semblar, tot aquest corpus interpretatiu exerciria occidentals han estès la seva condició de “socie-
una gran influència als filòsofs alemanys segles tats malaltes”, ja que aquests moviments, també
més tard; Comte o Hegel en serien un clar exem- mil·lenaristes i messiànics, hi apareixen després
ple, i fins i tot Marx. Per tant, aquests moviments del contacte amb “l’home blanc”, iniciant en el si
mil·lenaristes es poden veure com a autèntics pre- d’aquestes societats un procés de crisi sacrificial
cursors dels grans moviments del nostre segle. És com a conseqüència de l’ensorrament dels para-
així que fenòmens com el feixisme o el nazisme no digmes rituals i normatius tradicionals. Així, “la rup-
difereixen tant, estructuralment, dels moviments tura ritual dels tabús és un mecanisme poderosís-
revolucionaris clàssics com el de la Unió Soviètica sim d’integració política i genera una intensa ener-
el 1917 o a Catalunya el 1936, ni tampoc, tal com gia emocional. Estem davant d’una representació
penso jo, amb el que coneixem com el crim orga- deliberada de l’enfonsament dels asfixiats llaços
nitzat italià/italoamericà del segle xx. del passat, no per tirar al mar tota la moralitat, sinó

7. Cal entendre per exegesi una disciplina teològica que esbrina científicament el sentit de la Bíblia.