Page 63 - Conferencies de l'Arxiu 4

63

6. LA SOCIETAT HIPERRITUALITZADA

Josep Maymí Rich

No exagero si afirmo que ens trobem en una so- duir una problemàtica universal a la qual el gène-
cietat que rendeix culte a la violència de manera re humà encara no ha trobat resposta ni solució.
permanent, que l’explota com un filó. Aquesta Finalment podem esmentar la violència mediàtica,
dinàmica genera una progressiva insensibilitza- que és la que vivim tots sense excepció. Aquesta
ció de la població, que és la destinatària final del impregna de manera irremeiable alguns espais do-
missatge. Però no només n’és la destinatària. La mèstics i del lleure. Només cal que fem referència
població és també un agent actiu que participa i a la televisió, al cinema, al món de les xarxes i dels
conviu amb el que podem denominar violència jocs en línia per adonar-nos que la violència hi té un
quotidiana. A molts racons de Catalunya i d’altres protagonisme d’excepció.
països occidentals ens trobem amb la pràctica La violència política dels comitès antifeixistes l’any
d’unes actuacions violentes que, si bé no són to- 1936 no apareix, com en moltes ocasions s’ha
lerades, tampoc són una prioritat clara, en matèria
d’actuació preventiva, dins el camp competencial volgut insinuar, per generació espontània. Segons
1
dels poders i les administracions públiques. La Eduardo González Calleja i Fernando del Rey ,
violència domèstica podria ser un primer exem- “la Guerra Civil de 1936-39 va constituir amb el
ple que denotaria una àmplia disfunció social. Les pas del temps un laboratori de primer ordre per a
agressions a dones i infants ens remeten a una l’assaig de (certes) seqüències culturals deutores
problemàtica esgarrifosa que no s’aborda amb vo- de la violència política”. Les seqüències culturals
luntat d’afrontar una realitat massa freqüent que a les quals fan referència aquests autors tenen a
atempta contra la integritat de col·lectius sensibles veure amb processos de conflictivitat social en el
de la població. La veritat és que no conec amb pro- marc de la crisi que sorgeix de “les limitacions o
funditat el tema ni tampoc percentatges. L’apunto als continguts de l’Estat liberal”, elements que do-
a tall de constatació, ja que habitualment sol ser un naran el tret de sortida a tot un seguit d’actuacions
dels temes estrella dels mitjans de comunicació, violentes que tenen “diverses manifestacions: le-
de manera que se’n sent a parlar amb una reitera- rrouxista, jaumista, filoanarquista, primer, la dels
ció insultant. La violència racista seria, sens dubte, ‘grups d’acció’, la del Sindicat Lliure i la de l’‘ham-
un altre cas a destacar. Les agressions, l’exclusió, pa’ parapolicial després”, que ells contextualitzen
la marginació i les deplorables condicions de vida a partir del que coneixem com a pistolerisme i que
que ha d’afrontar la població immigrada, ja siguin va agafar unes proporcions considerables a la Bar-
gambians o asiàtics, marroquins o guineans, sene- celona dels primers decennis del segle, especial-
galesos o llatinoamericans, no fan més que repro- ment durant el període 1916-23.

1. DEL REY i GONZÁLEZ, 1995: p. 39 i 40.