Page 60 - Conferencies de l'Arxiu 4

60

procés llarg i amb testimoniatges de companys de
lluita, el reconeixement oficial de la seva condició
de resistent per part del Ministeri dels Excomba-
tents i Víctimes de Guerra francès, que li dona dret
a ajuts econòmics, a més de la de deportat.
El 1949 Soler s’instal·la al Voló, i es reuneix final-
ment amb la seva filla, que arriba de Cassà de la
Selva, on havia estat a casa de la seva àvia materna
des del 1942. La Teresa té ara vint anys, i la darrera
vegada que havia vist al seu pare, en aquell permís
de tres dies de l’any 1939, en tenia només deu.
Encara malalt i amb pocs recursos, l’arribada de la
filla li és una ajuda. Ella, però, només aconsegueix
feines precàries perquè no li donen el permís de
treball. En la documentació d’aquells anys es diu
que la professió d’en Baldiri Soler és la d’obrer su-
ro-taper. Reprèn, potser, la que devia ser la seva
primera feina a Cassà de la Selva.
Des de 1953 disposarà de l’estatut de refugiat po-
lític que li concedeix la República Francesa aplicant
els criteris de la Convenció de Ginebra aprovada
12
el 1951. Es jubila entre 1961 i 1962 . Aquell any
1962 la seva filla es casa amb Lluís Picart, un noi
de Caldes de Malavella que havia anat a viure amb
Baldiri Soler i Artau, foto de l’exili. Font: Arxiu Municipal ella i amb el sogre al Voló, i li donaran dues netes.
de Sils.
Soler acabarà sol·licitant i obtenint la nacionalitat
francesa el 1975. Fidel a les seves idees republi-
canes i d’esquerres, s’havia negat sempre a ins-
Baldiri Soler fou repatriat per avió a França el 6 de criure’s al consolat espanyol, franquista, al·legant
juny de 1945. Un cop restablert parcialment de la la coherència de la seva trajectòria personal.
seva precària salut intenta retrobar-se amb la seva Al Voló es feia amb altres resistents i deportats,
filla, que viu a Cassà. Però tornar a l’Espanya fran- i amb altres exiliats catalans. Parlava poc a les
quista, per un exalcalde republicà, comunista, com netes dels anys foscos de l’ocupació i de la seva
ell, és absolutament desaconsellable. Cal esperar deportació, però no refusava respondre les pre-
que el boicot aliat i de les noves Nacions Unides guntes que se li feien. No podia evitar, això sí, un
al règim feixista espanyol el facin caure. disgust quan les netes feien amistat amb algun
Mentrestant torna a la Bretanya, a Rennes. Tre- alemany. Malgrat la mort de Franco, li va costar
balla de ferroviari. S’integra a la UGT espanyola a tornar a trepitjar Espanya i visitar Cassà, cosa
l’exili. Però passen els mesos i els aliats no es deci- que va acabar fent. Baldiri Soler i Artau va morir
deixen a intervenir a Espanya per fer caure Franco. a l’Hospital de Perpinyà el 24 d’octubre de 1981 i
Malgrat l’aïllament internacional i el tancament ab- està enterrat al Voló.
solut que fa França de la frontera espanyola (1947-
1948), el règim sobreviu adaptant-se al nou esce- 8. LA POR I EL SILENCI DELS
nari de la Guerra Freda. Per a Soler i per a tots els FAMILIARS A ESPANYA
exiliats republicans és una nova derrota, i comença Els familiars dels deportats que havien quedat a
un segon exili, que serà definitiu per a ell. Cassà van viure amb una gran por la seva condició
El 1948 el trobem a Llemotges, formant-se laboral- de família republicana i de pares, germans o fills
ment com a radioelectricista. Obté, després d’un d’exiliat. Ser parent d’un exiliat antifranquista era

12. Dossier Esp920 SOLER ARTAU, Baudilio (Archives de l’OFPRA, París / Fontenay-sous-bois).