Page 56 - Conferencies de l'Arxiu 4

56

En aquesta època els SS seleccionaven els preso-
ners que hi eren enviats entre els que es trobaven
en pitjors condicions.
El lager Gusen va esdevenir un dels primers del III
Reich a exterminar gent. Entre els seus murs hi van
morir la major part dels republicans espanyols de
Mauthausen, uns 3.900, sobretot durant els me-
sos de la tardor i hivern de 1941-1942.
En Raimon Maymí va ser el primer dels nostres de-
portats a trepitjar Gusen, el 29 de març de 1941.
Allà va rebre el número 11.549. En Josep Garriga hi
va ser traslladat el 21 d’abril següent, amb el número
12.334. Tots dos van morir-hi aquella tardor: en Ga-
rriga el 25 d’octubre, amb trenta-nou anys i havent
resistit nou mesos. En Maymí el 15 de novembre,
als quaranta-set anys, havent aguantat deu mesos.
Vicenç Nogué, que havia estat deportat tres mesos
més tard, a l’abril, fou traslladat a Gusen el 20 d’oc-
tubre (matrícula 13.665). Hi va morir un mes i mig
després, el 7 de desembre de 1941. Havia suportat
vuit mesos d’infern. Tenia trenta-quatre anys.
Cap d’ells no va formar part del col·lectiu de qua-
tre-cents republicans que, tot i tenir acta de defun-
ció a Gusen, en realitat foren executats per mitjà
de la primera cambra de gas en fase de proves al
terrible centre d’eutanàsia del castell de Hartheim,
a quaranta quilòmetres. Aquests dissortats eren
oficialment conduïts al “sanatori de Dachau” per
tal de recuperar-se, però en realitat eren enviats
Partida de defunció de Vicenç Nogué. Font: Arolsen Ar-
chives. a una ràpida execució només baixar de l’autocar
amb els vidres pintats de negre que els conduïa.
A mitjans i finals de 1941 ells foren els conillets
d’índies de les cambres de gas que s’instal·larien
Però els cassanencs no van morir al camp central més tard a Mauthausen i a Gusen i, més endavant
de Mauthausen, sinó al subcamp de Gusen, quatre encara, als camps d’extermini de jueus de Sobibor,
quilòmetres enllà. La fitxa individual, conservada en Treblinka, Belzec, Chelmno, Majdanek i Auschwitz.
el cas d’en Garriga i que mostrem aquí, i les actes El secretisme nazi feu que falsegessin les partides
de defunció nazis de tots tres així ho confirmen. de defunció, en data i lloc, i que durant anys la ve-
ritat històrica restés amagada .
6
Gusen va construir-se també al voltant d’una pe- Vist amb perspectiva, els tres cassanencs tenien
drera, a finals de 1939. Bona part del camp el van poques possibilitats de sobreviure: no tenien cap
obrar els mateixos deportats espanyols, que hi van ofici que els pogués allunyar del treball a les pedre-
ser traslladats al llarg de 1941. També van treballar res de Mauthausen i de Gusen; i tenien una edat
a construir la que es convertiria en la trituradora avançada. Si les condicions de fam, fred i de mal-
de pedra més gran d’Europa. Les condicions de tractes ja mataven més fàcilment els nois de vint-
vida hi eren pitjors que al camp central i, per això, i-cinc anys que els de divuit, tenir trenta-cinc anys
sovint s’ha dit que era “l’infern dins de l’infern”. o més era pràcticament una condemna de mort.

6. Jean-Marie WINKLER (2010). Gazage de concentrationnaires au Château de Hartheim, París: Éd. Tiresias, p. 143 i ss.