Page 53 - Conferencies de l'Arxiu 4

LES VÍCTIMES DELS CAMPS NAZIS 53

Cap a 1930 en Raimon Maymí troba feina a França i La darrera opció per sortir dels camps francesos
deixa el fill amb el seu germà Pasqual, que se’n farà era que et reclamés i es fes càrrec de tu una família
càrrec. Les cartes rebudes per la família i conserva- francesa, o bé familiars emigrats i instal·lats feia
des pel seu net el situen treballant en diferents ciu- temps a França. Però, sense coneixences, aques-
tats del sud de França entre 1930 i 1935. L’absència ta via es tancava ràpidament.
de cartes seves conservades entre aquesta data i En Raimon Maymí, que havia treballat a França,
les següents, enviades ja des de l’exili el 1939, fan hauria pogut tenir aquesta sort. I no sabem si ho
pensar que havia tornat i que treballava aquí durant va poder fer, però l’esclat de la Segona Guerra
la guerra. Per edat, ja no entrava dins de les da- Mundial, amb la invasió alemanya de Polònia l’1
rreres quintes al front. Les referències d’aquestes de setembre de 1939 i la declaració de guerra de
cartes de l’exili, com veurem més endavant, donen França i Gran Bretanya al III Reich va convertir els
5
a entendre que va residir o va treballar a Sils . estrangers que circulaven lliurement en un element
sospitós. El govern francès va decretar la detenció
3. L’EXILI I LA MOBILITZACIÓ SOTA LA i nova reclusió en els camps de concentració dels
FRANÇA EN GUERRA republicans espanyols sense permís de residència
Garriga, Maymí i Nogué van seguir un itinerari molt formal —és a dir, la gran majoria dels refugiats—.
semblant, que comparteixen amb tots els republi- Maymí, doncs, en el cas d’haver-ne pogut sortir, va
cans catalans i espanyols que van ser deportats espetegar de nou als camps francesos.
al camp de Mauthausen entre l’agost de 1940 i el Fou aleshores que el govern francès va començar
desembre de 1941. Un itinerari marcat per l’exili a la política de pressionar i forçar els refugiats es-
França travessant la frontera entre finals de gener panyols barons a incorporar-se a les que ano-
i principis de febrer de 1939, fos com a civil que menarà Companyies de Treballadors Espanyols
fuig de la repressió franquista —cas probable d’en (CTE), unes unitats militaritzades, uniformades i al
Maymí— o com a soldats de l’exèrcit de la Repú- servei de l’exèrcit francès, però de pic i pala i des-
blica en retirada, com probablement van ser els armades, que van ser destinades sobretot a obres
casos de Garriga i de Nogué. de defensa al llarg de la frontera nord i est de la
El pas de la frontera, dur i dolorós, va ser seguit República Francesa.
per la seva reclusió en els camps de concentració No sabem a quines Companyies de Treballadors
francesos del Rosselló: Argelers, Sant Cebrià, el Espanyols van ser incorporats Garriga i Nogué, ni
Barcarès, Agde... Arraconats a les platges sota a quins indrets van ser destinats. Podem deduir
el vent i el fred de l’hivern; tancats en condicions per la seva trajectòria posterior que foren captu-
inhumanes entre filferrades, a la intempèrie, amb rats per l’exèrcit alemany i que, per tant, es troba-
els gendarmes i els soldats colonials que tenien ven treballant a la meitat nord de França o als Alps
al davant i el mar, que els barrava l’escapatòria, al quan es va produir la derrota francesa de juny de
darrere. 1940.
Sortir d’aquell malson va esdevenir l’obsessió de La família Maymí ha conservat, afortunadament,
tothom, però les autoritats franceses només ho les cartes que Raimon va enviar a Cassà des de la
permetien si era per tornar a l’Espanya franquista, CTE núm. 93. Aquesta CTE havia estat formada al
cosa que els exposava a la repressió més incle- camp de concentració d’Argelers, i per tant podem
ment. A més, els obligava a empassar-se la dignitat saber que ell estava en aquest camp.
republicana, catalanista, obrerista i democràtica. Les cartes ens permeten saber que Raimon va
També podien sortir-ne a canvi d’entrar a la Legió provar de tornar a casa. Havia sortit d’una guerra
estrangera francesa, però el tracte rebut per la III i ara havia estat enrolat al servei d’un altre exèrcit
República Francesa en treia les ganes, i el milita- en guerra. Va demanar que li procuressin els avals
risme i el colonialisme no era precisament popular personals necessaris per evitar la repressió fran-
entre la classe treballadora catalana, de la qual pro- quista. Com se solia fer aleshores, va recórrer a
cedien els nostres cassanencs. persones ben vistes pel nou règim i que podien

5. Agraïm molt a Lluís Maymí Parareda les informacions orals i les cartes conservades del seu avi.