Page 49 - Conferencies de l'Arxiu 4

UNA GRAN PÈRDUA. L’EXILI DEL MAGISTERI DE CATALUNYA 49

Acte d’homenatge de la Universitat de Girona als mestres exiliats de la demarcació. Any 1995. Font: arxiu de l’autor.

trabajaba en libertad; había profesores que eran llerat elemental, amb 14 anys. La carrera de mes-
mal vistos por el régimen perezjimenista, incluso tre, de tres anys, consistia en una cultura general
algunos fueron perseguidos durante la dictadura, elemental amb moltes matèries de coneixement i
tanto por la enseñanza que se impartía como por la poques matèries professionals, i amb un profes-
actuación de la dirección frente a las imposiciones sorat a qui es demanava una preparació de nivell
del régimen”. inferior al del batxillerat”. 13
Tots aquests canvis portaren un notable empobri-
ment escolar durant el franquisme. L’escola activa
4. CLOENDA amb els infants com a centre, una escola centrada
La professora Pilar Benejam explica que el Pla Pro- en l’observació i l’experimentació, va ser substituï-
fessional de la República encara avui és un mo- da per una escola centrada en l’autoritat del mes-
del no superat i resumeix aquest nou pla d’estudis tre i la memorització i l’adoctrinament. Fontana,
amb aquestes paraules: “Es va començar a aplicar esmentat en iniciar la conferència, afirmava: “S’ha
el 1931 i va ser anorreat i perseguit per la llarga d’entendre que hi va haver un projecte de trans-
dictadura de Franco. Durant molts anys, el nivell formació social i que el franquisme va representar
d’entrada a les escoles normals va ser el del batxi- un endarreriment com a mínim de 25 a 30 anys en

13. BENEJAM, Pilar (2020). La Lluita per una educació en llibertat i la reforma de la formació del professorat, DD.AA. Per una
educació en llibertat. Barcelona i l’escola 1908-1979, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, p. 205.