Page 47 - Conferencies de l'Arxiu 4
P. 47
UNA GRAN PÈRDUA. L’EXILI DEL MAGISTERI DE CATALUNYA 47
Memorial de l’entrada al camp d’Argelers. Font: arxiu de l’autor.
La mestra Estrella Cortichs, que va treballar en els niños también exiliados; más pronto los mejores
col·legis de la capital federal reflexionant sobre el de ellos empezaron a penetrar en la educación
paper dels mestres exiliats, afirmava “Para mí, la pública cabalmente mexicana y su impronta, espe-
aportación fundamental de los españoles a México cialmente en la enseñanza media y la llamada me-
fue el ansia de trabajo serio, de formalidad; creo dia-superior, resultó de un valor incontrovertible.
que fue un ejemplo y gracias a esto, los españoles Hombres y mujeres que, por igual, rechazaron el
nos pudimos defender aquí. En la esfera intelectual relumbrón de la educación superior para mantener-
vinieron muchos de una gran talla que, lógicamen- se trabajando con muchos alumnos, año tras año,
te, se tenían que notar aquí donde hacían mucha enseñando la materia de su preferencia”. 12
falta, además éstos formaron a otros en sus teo- Aquest era l’estil de bona part dels mestres exi-
rías, en su manera de trabajar, y no es fácil que se liats, estimular els infants observant, experimen-
pierda”. tant, fent sortides, imprimint revistes, fent inter-
El mexicà José M. Murià, fill d’exiliats catalans, canvi amb altres escoles, fent treballs manuals,
va ser alumne d’aquests col·legis i els valora amb etc. Aquest era l’estil que s’havia consolidat a Ca-
aquestes paraules: “De los maestros exiliados, no talunya els anys republicans en pau. Els corrents
pocos vinieron a México y en buena medida se in- pedagògics més avançats d’Europa: Montessori,
corporaron de primera intención en escuelas para Freinet, Decroly, etc., eren coneguts i aplicats amb
12. MARQUÈS, Salomó (2004). Los hermanos Bargés Barba. Maestros renovadores en Catalunya y México, Zapopan (Mèxic):
El Colegio de Jalisco, p. 101-102.