Page 47 - Conferencies de l'Arxiu 4
P. 47

UNA GRAN PÈRDUA. L’EXILI DEL MAGISTERI DE CATALUNYA  47
















































            Memorial de l’entrada al camp d’Argelers. Font: arxiu de l’autor.


            La mestra Estrella Cortichs, que va treballar en els   niños también exiliados; más pronto los mejores
            col·legis de la capital federal reflexionant sobre el   de ellos empezaron a penetrar en la educación
            paper dels mestres exiliats, afirmava “Para mí, la   pública cabalmente mexicana y su impronta, espe-
            aportación fundamental de los españoles a México   cialmente en la enseñanza media y la llamada me-
            fue el ansia de trabajo serio, de formalidad; creo   dia-superior, resultó de un valor incontrovertible.
            que fue un ejemplo y gracias a esto, los españoles   Hombres y mujeres que, por igual, rechazaron el
            nos pudimos defender aquí. En la esfera intelectual   relumbrón de la educación superior para mantener-
            vinieron muchos de una gran talla que, lógicamen-  se trabajando con muchos alumnos, año tras año,
            te, se tenían que notar aquí donde hacían mucha   enseñando la materia de su preferencia”. 12
            falta, además éstos formaron a otros en sus teo-  Aquest era l’estil de bona part dels mestres exi-
            rías, en su manera de trabajar, y no es fácil que se   liats, estimular els infants observant, experimen-
            pierda”.                                         tant, fent sortides, imprimint revistes, fent inter-
            El mexicà José M. Murià, fill d’exiliats catalans,   canvi amb altres escoles, fent treballs manuals,
            va ser alumne d’aquests col·legis i els valora amb   etc. Aquest era l’estil que s’havia consolidat a Ca-
            aquestes paraules: “De los maestros exiliados, no   talunya els anys republicans en pau. Els corrents
            pocos vinieron a México y en buena medida se in-  pedagògics més avançats d’Europa: Montessori,
            corporaron de primera intención en escuelas para   Freinet, Decroly, etc., eren coneguts i aplicats amb







            12.  MARQUÈS, Salomó (2004). Los hermanos Bargés Barba. Maestros renovadores en Catalunya y México, Zapopan (Mèxic):
               El Colegio de Jalisco, p. 101-102.
   42   43   44   45   46   47   48   49   50   51   52