Page 52 - Conferencies de l'Arxiu 4

52

Tres d’ells van ser deportats al camp nazi de Mau- el seu pare, el seu germà gran Joan, i les seves
thausen a principis de 1941. Tots tres hi van mo- germanes petites.
rir abans d’acabar l’any. El quart, Baldiri Soler, fou El 1938 surt empadronat a Badalona a casa de la
deportat a Neuengamme el 1944 i va sobreviure, seva germana Maria, que s’havia casat amb un pa-
però el seu exili va esdevenir permanent . leta de Caldes de Montbui, en Josep Coll Roselló,
2
i que tenia una filla, la Maria Rosa. Ignorem què
2. ELS TRES DE MAUTHAUSEN va fer durant la guerra, però per edat i condició
Els seus noms eren Josep Garriga Planas, Vicenç li corresponia anar al front. En el padró de 1940
d’aquesta ciutat el seu cunyat Josep Coll hi consta
Nogué Lloveras i Raimon Maymí Vivas. Tenien en- com a desaparegut a Belchite i en Vicenç com ab-
tre trenta-quatre i quaranta-set anys. Què havien sent a Alemanya: això vol dir que la seva germana
fet, per merèixer patir l’infern dels camps nazis? ho sabia perquè havia rebut cartes seves des del
Doncs haver estat soldats de l’exèrcit de la Repú- camp de presoners de guerra, abans de ser depor-
blica, ser antifranquistes, enemics polítics de Fran- tat a Mauthausen.
co i de Hitler. Motiu suficient perquè aquests dos
dictadors els enviessin a la mort més cruel. Al 1940, doncs, només queden al pis la Maria i la
seva filla. La Maria acabarà tornant amb els anys a
Josep Garriga Planas havia nascut a Cassà de la la comarca i vivint a Llagostera, on morirà el 2001.
Selva el 6 d’abril de 1902. El seu pare era també Segons fonts orals, la darrera germana, Rosa (Ro-
de Cassà, però la seva mare i els seus quatre avis sita) fou minyona de Can Nadal .
4
procedien d’altres municipis de les comarques gi- El més gran dels tres de Mauthausen era Raimon
ronines. Sembla que va viure aquí poc temps, per- Maymí Vivas. Havia nascut a Cassà el 28 d’octu-
què al padró de 1910 ja no hi consta ni ell ni la seva bre de 1894. Era paleta, com els altres seus ger-
família, i quan fa vint-i-un anys i ha de fer el servei mans, i la situació econòmica de 1917-1918 l’em-
militar, és quintat per l’Ajuntament de Llagostera. peny a ell i al seu germà gran, Pasqual, a anar a
La documentació d’entrada al camp de Mauthau- buscar feina a Barcelona. A Barcelona coneix la
sen de 1941 situa el seu domicili a Santa Cristina que serà la seva esposa, Josefa Pejó Belliure, amb
d’Aro, especificant que es tracta d’una casa de pa- qui es casarà el 1920. Els dos germans col·laboren
gès. Santa Cristina era el poble del seu avi patern. voluntàriament els diumenges en la construcció de
L’agost de 1936 Josep Garriga, pagès i solter, la Sagrada Família. El seu germà és missaire; ell
amb trenta-quatre anys, se’n va voluntari al front no. Mentre el germà va a la missa de les sis, ell
d’Aragó, dins una milícia de la CNT, a combatre la prepara les eines.
insurrecció feixista de Mola, Franco i Queipo de El 1921, el seu germà Pasqual comença l’empresa
Llano, que va avançant i ocupant progressivament de construcció avui continuada pel seu net Lluís
territori en detriment de l’Espanya governamental Maymí. En Raimon i la Josefa s’instal·len a Cassà,
i republicana . tot i que en Raimon, com els altres germans, treba-
3
Vicenç Nogué Lloveras havia nascut a Cassà el lla en encàrrecs fora de la vila i torna quan la feina
26 de març de 1907. Segons el padró de 1930 l’hi permet. El 1924 neix el seu fill Jordi, però el
eren cinc a casa, al carrer del Migdia, núm. 36: ell, 1928 la Josefa mor, ben jove encara.

2. El llibre pioner de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis (Ed. 62, 1977) incloïa a Fruitós Rosendo Muñoz, deportat
número 3526 a Mauthausen, nascut a Juià el 2 de gener de 1914 i mort a Gusen el 6 de febrer de 1941, com a natural de
Cassà de la Selva. Considerem que és una atribució errònia, atès que totes les fonts primàries indiquen que va néixer a Juià: els
llistats dels transports francesos de deportació, les fitxes i registres de Mauthausen i el registre civil de Juià. L’obra fonamental
Livre-Mémorial des déportés de France arrêtés par mesure de répression et dans certains cas par mesure de persécution
1940-1945 (Ed. Tirésias, 2004) corregeix aquest error, malgrat que segueix sent reproduït en algunes fonts digitals.
3. Llibre de batejos de la parròquia de Sant Martí i padró d’habitants de Cassà 1910, Arxiu Municipal de Cassà de la Selva
(AMCS). Agraïm molt les cerques fetes per l’arxivera Dolors Grau i la col·laboració de Roser Salart. En som deutors en molts
aspectes. La incorporació de Josep Garriga a les milícies, el 24 d’agost de 1936, apareix a BERGER, Gonzalo (2018). Les
milícies antifeixistes de Catalunya: voluntaris per la llibertat, Eumo.
4. Arxiu Històric de Badalona, Padró d’habitants de 1940. Agraïm la cerca feta per l’arxivera Esther Sánchez. La defunció a
Llagostera de la Maria es troba al Butlletí de Llagostera de juny de 2001. La informació oral ens ha estat facilitada per l’Arxiu
Municipal de Cassà.