Page 54 - Conferencies de l'Arxiu 4

54

avalar la seva bona conducta personal. Va suggerir tembre del ministre d’exteriors espanyols, el fa-
que es provés amb dues persones benestants de langista Ramon Serrano Suñer, a Berlín, on es va
Sils, però no sembla que les gestions arribessin entrevistar amb la cúpula nazi. En aquell viatge una
a bon port. O bé van arribar tard. Tampoc va ser delegació encapçalada pel falangista comte de Ma-
suficient el fet de tenir una germana monja. yalde, director nacional d’Informació i Investigació
Si a mitjan setembre de 1939 Maymí es troba als de FET, va visitar el camp de concentració de Sa-
Alps del Sud, prop de la frontera amb la Itàlia feixis- chsenhausen de la mà del mateix Heinrich Himmler.
ta, aliada de Hitler, a l’abril de 1940 la seva com- El mateix dia que Serrano Suñer marxava, Hey-
panyia es troba al nord-est, a Pont-à-Mousson, a drich va signar el decret amb l’ordre de separar
la frontera amb Alemanya. Algunes fonts assen- els espanyols dels camps de presoners de guerra i
yalen que aquesta 93a companyia va treballar en d’enviar-los al camp de concentració nazi de Mau-
la fortificació de la Línia Maginot, als búnquers de thausen. Mai ho hauria fet sense el consentiment
Fermont. de Franco, el qual va saber sempre perfectament
El 10 de maig de 1940 la Wehrmacht inicia l’ofensi- què es feia amb els presoners espanyols.
va llampec, la Blitzkrieg, que trencarà el front fran- A partir d’aleshores, oficials nazis, vestits de ci-
cès, envaint Bèlgica i Luxemburg i evitant la Línia vil, van anar passant pels camps de presoners de
Maginot. Els republicans espanyols de les CTE guerra per identificar els espanyols. El pas següent
hauran d’aguantar els bombardeigs i les canona- fou la seva deportació al camp de Mauthausen,
des de la força blindada alemanya, la ineficàcia mili- l’únic aleshores de categoria III: mentre els de ca-
tar francesa i l’enfonsament del front. És la segona tegoria I i II eren de càstig i de “rehabilitació”, el III
desfeta militar que pateixen. Com a soldats repu- era d’extermini pel treball.
blicans havien frenat el feixisme durant tres anys. El primer cassanenc a ser deportat a aquest camp
Ara l’exèrcit francès que els enquadra amb prou de concentració custodiat i governat pels SS na-
feines aguanta sis setmanes. zis i situat a la regió de l’Alta Àustria, aleshores
Com la resta de les seves unitats armades, seran annexionada al III Reich, va ser Josep Garriga.
capturats i conduïts a camps de presoners de gue- Després d’un viatge de diversos dies en tren
rra de l’exèrcit alemany. La III República francesa de mercaderies, atapeïts i tancats sense aigua
es rendeix i l’armistici és signat el 22 de juny. ni menjar, fent les seves necessitats a dins, van
entrar a Mauthausen el 25 de gener de 1941. A
l’arribar veieren per primer cop els SS, amb els
4. LA DEPORTACIÓ A MAUTHAUSEN seus uniformes amb el símbol de la calavera.
Els camps de presoners de guerra alemanys, ano- Foren maltractats i hagueren de caminar els qui-
menats abreujadament stalags, estaven repartits lòmetres que els separaven de l’estació de tren
per tot el territori del III Reich. Els presoners hi eren fins al camp, costa amunt, per un terra glaçat.
custodiats per soldats de lleva, sense significació Fou l’aperitiu de la imatge esgarrifosa que es van
política, i complint les convencions de Ginebra so- trobar en entrar, la dels presoners espanyols es-
bre el tracte de presoners. Els republicans catalans quelètics que els havien precedit.
i espanyols s’hi trobaven enfundats en el seu uni- En entrar van perdre el nom i la identitat. Van pas-
forme militar francès enmig dels milers de soldats sar a ser un número, una matrícula, que havien de
francesos de les unitats a les quals havien estat dir en alemany diverses vegades al dia. Garriga fou
atribuïts. Les condicions eren dignes, l’alimentació el núm. 3.183; Maymí, que va arribar al cap de dos
acceptable i podien escriure a les seves famílies. dies, el 27 de gener, el número 6.756. El d’aquell
No se’ls obligava a treballar. dia va ser el transport de republicans més nombrós
Garriga va estar reclòs a l’Stalag XII-D de la ciu- de tota la guerra: el tren havia portat 1.472 homes.
tat de Trèveris/Trier, a l’oest d’Alemanya; Nogué Nogué fou deportat el 7 d’abril des de l’Stalag
a l’Stalag XVII-A de Kaisersteinbruch, a tocar de XVII-A, prop de Viena. Aquest transport de repu-
Viena; i Maymí a l’Stalag XI-B de Fallingbostel, no blicans va patir l’engany més descarat. Se’ls va
gaire lluny d’Hamburg. comunicar que el govern alemany havia decidit
La seva situació, com la de tots els espanyols, va deixar-los en llibertat controlada dins les fronteres
canviar dramàticament a partir d’agost de 1940, del Reich, se’ls va fer pujar a un tren de passatgers
després dels acords entre Franco i Hitler i, molt convencional, barrejats amb ciutadans de la regió
concretament, després de la visita oficial del se- i vigilats per uns pocs guardes, fins a fer-los baixar