Page 57 - Conferencies de l'Arxiu 4
P. 57

LES VÍCTIMES DELS CAMPS NAZIS  57




            Mauthausen va ser el camp nazi on més republi-   Hitler decidirà la construcció del Mur de l’Atlàn-
            cans espanyols foren deportats: 7.533. D’aquests,   tic, amb importants bases navals i de submarins
            5.000 hi van morir, la majoria al camp de Gusen.   des de Bordeus fins a Bèlgica. L’Organització Todt
            En conjunt, més de 9.000 espanyols —entre ells   (OT) serà l’encarregada de construir-lo, emprant
            gairebé 2.000 catalans— van passar pels camps    mà d’obra forçada, tant francesa (el STO, Servei
            de concentració nazis i només un de cada tres va   de Treball Obligatori) com estrangera. El càlcul
            sortir-ne amb vida. Altres camps de trista memòria   dels presoners republicans espanyols que hi van
            per als republicans foren Dachau, Buchenwald,    treballar està encara en estudi, però s’eleva a di-
            Flössenburg, Ravensbrück i Neuengamme.           versos milers.
                                                             Entre 1942 i 1944 es va configurant, també, una
            5. MENTRESTANT, A FRANÇA                         resistència antinazi plural i en constant creixement.
            La rendició francesa signada pel mariscal Pétain el   Molts republicans espanyols hi participaran, en di-
            juny de 1940 havia significat l’aturada de l’ocupa-  ferent grau i des de diferents situacions.
            ció alemanya del país i la seva divisió en dues zo-  Entre aquesta mà d’obra forçada, primer dins d’una
            nes: la zona d’ocupació, sota el poder d’un gover-  GTE i després dins de l’OT, i com a resistent, hi
            nador alemany a París, i la zona lliure, reconvertida   trobem Baldiri Soler i Artau.
            en État Français, col·laborador i titella del III Reich,
            governat autoritàriament des de la ciutat balneària   6. BALDIRI SOLER I ARTAU, ALCALDE,
            de Vichy pel mateix mariscal Pétain.             RESISTENT I DEPORTAT
            Els republicans espanyols de les CTE que no ha-  Baldiri Soler i Artau va néixer a Cassà de la Selva el
            vien estat capturats durant l’ocupació alemanya   29 de setembre de 1901 en el si d’una família tre-
            perquè estaven a la meitat sud de França van ser   balladora. A la vila s’hi havien desenvolupat, des de
            integrats pel govern de Vichy als Grups de Treba-  mitjan segle xix i al ritme del creixement de la indús-
            lladors Estrangers (GTE), successors de les CTE   tria dels taps de suro, les opcions polítiques i ideolò-
            i que ara incorporaven tots aquells refugiats po-  giques més avançades, des del republicanisme fins
            líticament enemics del feixisme (jueus alemanys,   a l’anarquisme, i s’havia estès també el lliurepensa-
            polonesos, txecs).                               ment. De fet, aquestes contrades, junt amb el veí
            Paral·lelament, a la zona ocupada, que comprenia   Empordà, havien esdevingut unes circumscripcions
            tot el nord i tota la costa oest francesa, els aleman-  electorals característicament republicanes.
            ys estaven ocupats en la gran batalla naval contra   És en aquest medi que Baldiri Soler va començar a
            la Gran Bretanya pel control de l’Atlàntic. Recor-  comprometre’s políticament de ben jove: amb dinou
            dem que l’estiu i tardor de 1940 tan sols el Regne   anys ja consta com a secretari de la Unió Republi-
            Unit mantenia l’esforç de guerra contra l’Alemanya   cana Cassanenca . Cal recordar que el règim polític
                                                                            7
            nazi,  i  que  depenia  dels  subministraments  que  li   aleshores a Espanya era el de la Restauració bor-
            arribaven per mar, tant del seu imperi colonial com   bònica, amb Alfons XIII, una monarquia liberal molt
            dels Estats Units i el Canadà.                   restringida quant a drets i llibertats i escassament
                                                             democràtica, que acabarà recorrent a la dictadura
                                                             militar en la figura del general Primo de Rivera.
                                                             El 1928, Baldiri Soler es casa amb la Maria Nabarra
                                                             Pairó, natural també de Cassà, i l’any següent neix
                                                             la seva filla Maria Teresa. Obté un lloc d’empleat a
                                                             la companyia de trens MZA i és destinat a l’estació
                                                             de Casp, dins la província de Saragossa. S’hi tras-
                                                             llada amb la família i hi viuen entre els anys 1932
                                                             i 1934. Posteriorment és destinat a Móra d’Ebre i
            Braçalet de treballador de l’Organització Todt. Font: Viqui-  a Arenys de Mar, sembla que ja com a cap d’esta-
            pèdia alemanya.                                  ció. Té l’allotjament gratuït i també el tren. Són uns





            7.  Arxiu Municipal de Cassà de la Selva. Fons d’associacions id.1344 (I). Unión republicana cassanense.
   52   53   54   55   56   57   58   59   60   61   62