Page 57 - Conferencies de l'Arxiu 4

LES VÍCTIMES DELS CAMPS NAZIS 57

Mauthausen va ser el camp nazi on més republi- Hitler decidirà la construcció del Mur de l’Atlàn-
cans espanyols foren deportats: 7.533. D’aquests, tic, amb importants bases navals i de submarins
5.000 hi van morir, la majoria al camp de Gusen. des de Bordeus fins a Bèlgica. L’Organització Todt
En conjunt, més de 9.000 espanyols —entre ells (OT) serà l’encarregada de construir-lo, emprant
gairebé 2.000 catalans— van passar pels camps mà d’obra forçada, tant francesa (el STO, Servei
de concentració nazis i només un de cada tres va de Treball Obligatori) com estrangera. El càlcul
sortir-ne amb vida. Altres camps de trista memòria dels presoners republicans espanyols que hi van
per als republicans foren Dachau, Buchenwald, treballar està encara en estudi, però s’eleva a di-
Flössenburg, Ravensbrück i Neuengamme. versos milers.
Entre 1942 i 1944 es va configurant, també, una
5. MENTRESTANT, A FRANÇA resistència antinazi plural i en constant creixement.
La rendició francesa signada pel mariscal Pétain el Molts republicans espanyols hi participaran, en di-
juny de 1940 havia significat l’aturada de l’ocupa- ferent grau i des de diferents situacions.
ció alemanya del país i la seva divisió en dues zo- Entre aquesta mà d’obra forçada, primer dins d’una
nes: la zona d’ocupació, sota el poder d’un gover- GTE i després dins de l’OT, i com a resistent, hi
nador alemany a París, i la zona lliure, reconvertida trobem Baldiri Soler i Artau.
en État Français, col·laborador i titella del III Reich,
governat autoritàriament des de la ciutat balneària 6. BALDIRI SOLER I ARTAU, ALCALDE,
de Vichy pel mateix mariscal Pétain. RESISTENT I DEPORTAT
Els republicans espanyols de les CTE que no ha- Baldiri Soler i Artau va néixer a Cassà de la Selva el
vien estat capturats durant l’ocupació alemanya 29 de setembre de 1901 en el si d’una família tre-
perquè estaven a la meitat sud de França van ser balladora. A la vila s’hi havien desenvolupat, des de
integrats pel govern de Vichy als Grups de Treba- mitjan segle xix i al ritme del creixement de la indús-
lladors Estrangers (GTE), successors de les CTE tria dels taps de suro, les opcions polítiques i ideolò-
i que ara incorporaven tots aquells refugiats po- giques més avançades, des del republicanisme fins
líticament enemics del feixisme (jueus alemanys, a l’anarquisme, i s’havia estès també el lliurepensa-
polonesos, txecs). ment. De fet, aquestes contrades, junt amb el veí
Paral·lelament, a la zona ocupada, que comprenia Empordà, havien esdevingut unes circumscripcions
tot el nord i tota la costa oest francesa, els aleman- electorals característicament republicanes.
ys estaven ocupats en la gran batalla naval contra És en aquest medi que Baldiri Soler va començar a
la Gran Bretanya pel control de l’Atlàntic. Recor- comprometre’s políticament de ben jove: amb dinou
dem que l’estiu i tardor de 1940 tan sols el Regne anys ja consta com a secretari de la Unió Republi-
Unit mantenia l’esforç de guerra contra l’Alemanya cana Cassanenca . Cal recordar que el règim polític
7
nazi, i que depenia dels subministraments que li aleshores a Espanya era el de la Restauració bor-
arribaven per mar, tant del seu imperi colonial com bònica, amb Alfons XIII, una monarquia liberal molt
dels Estats Units i el Canadà. restringida quant a drets i llibertats i escassament
democràtica, que acabarà recorrent a la dictadura
militar en la figura del general Primo de Rivera.
El 1928, Baldiri Soler es casa amb la Maria Nabarra
Pairó, natural també de Cassà, i l’any següent neix
la seva filla Maria Teresa. Obté un lloc d’empleat a
la companyia de trens MZA i és destinat a l’estació
de Casp, dins la província de Saragossa. S’hi tras-
llada amb la família i hi viuen entre els anys 1932
i 1934. Posteriorment és destinat a Móra d’Ebre i
Braçalet de treballador de l’Organització Todt. Font: Viqui- a Arenys de Mar, sembla que ja com a cap d’esta-
pèdia alemanya. ció. Té l’allotjament gratuït i també el tren. Són uns

7. Arxiu Municipal de Cassà de la Selva. Fons d’associacions id.1344 (I). Unión republicana cassanense.