Page 45 - Conferencies de l'Arxiu 4

UNA GRAN PÈRDUA. L’EXILI DEL MAGISTERI DE CATALUNYA 45

Dogma y de la Moral católica y a las disposiciones Aquest era el gran canvi que s’havia produït durant
del Derecho Canónico vigente”. Art. 6. “Es misión els anys republicans en pau. Bona part dels mes-
de la educación primaria, mediante una disciplina ri- tres exiliats formaven part de l’avançada pedagò-
gurosa, conseguir un espíritu nacional fuerte y uni- gica del país. El seu exili va comportar un notable
do e instalar en el alma de las futuras generaciones empobriment a l’escola del nostre país. No només
la alegría y el orgullo de la Patria, de acuerdo con per la seva absència, sinó també pel nou estil d’es-
las normas del Movimiento y sus Organismos”. cola que s’implantà amb la dictadura.
Els exiliats passaren la frontera en espera de veure
3. L’EXILI DEL MAGISTERI què passava. La gran majoria, igual que els altres
A mesura que l’exèrcit franquista anava ocupant republicans que anaven entrant a França, el país
de la fraternitat i la llibertat, varen ser tancats en
el territori català també anava augmentant la co- camps de concentració (posteriorment anomenats
rrua de persones que caminaven cap a França, camps d’acolliment) que el govern anava obrint
cap a l’exili. Unes llargues fileres de civils, dones, provisionalment a les platges (Argelers, Sant Ce-
infants, avis... bombardejats per l’aviació italiana brià, El Barcarès) o terra endins (Montoliu, Bram,
que a hores d’ara encara no ha demanat perdó per Setfonts, Rivesaltes...).
aquests assassinats. En els camps ben aviat començaren les activitats
El fet que Catalunya sigui país de frontera va afavo- escolars pels infants. Els mestres exiliats, amb
rir —i salvar la vida— molts republicans. No només l’ajuda dels sindicats de mestres francesos i d’ins-
catalans, sinó també una munió de refugiats que titucions internacionals, s’esforçaren per continuar
havien anat arribant a Catalunya a mesura que els l’ensenyament, amb el convenciment que torna-
rebels conquerien territori. Va ser l’exili més gran rien ben aviat a casa. Es tractava de continuar, en
de la nostra història. Entre els que marxaren hi ha- la mesura del possible, l’ensenyament que havien
gué molts mestres, homes i dones, que treballa- rebut a l’escola republicana. Per altra part també
ven a les escoles del nostre país. Més del 13% s’organitzaren activitats culturals per a la gent gran
del col·lectiu del magisteri. També hi havia mestres i també classes d’alfabetització i d’idiomes. Les re-
d’altres territoris que havien arribat acompanyant vistes que editaven en els camps són testimoni de
colònies d’infants. totes aquestes activitats per fer menys dura l’esta-
S’exiliaren mestres de tots els nivells del magis- da en els camps, tot buscant la manera de sortir-ne
teri: professors de les Escoles Normals, inspec- al més aviat possible.
tors, mestres en propietat i interins, mestres de Parlant de l’exili hem de tenir present que n’hi va
les escoles oficials, de les escoles de l’Ajuntament haver de força curts però també n’hi va haver de
de Barcelona, d’acadèmies, d’escoles racionalis- molt llargs i de definitius, sense retorn. En tenim
tes, mestres que ocuparen càrrecs en el CENU o dos exemples a l’escola de Cassà.
càrrecs polítics en el Ministeri d’Instrucció Públi- L’exemple del mestre Joan Roquet Vilà és el d’un
ca de Madrid, etc. A França hi entraren mestres exili breu. Nascut a Llagostera el 1912, va estudiar
de tots els colors polítics: Partit Republicà Català, a l’Escola Normal de Girona. Acabada la carrera, el
Esquerra Republicana de Catalunya, Unió Socia- curs 1930-1931 exercirà a Falgars d’en Bas, Riells
lista de Catalunya, Bloc Obrer i Camperol, PSOE, del Montseny i Bescanó. El novembre de 1934
Acció Catalana, Acció Catalana Republicana, Estat arribarà a Cassà. Aquí coincidirà amb Antoni Bar-
Català, Unió Democràtica de Catalunya, Partit So- gés Barba, que acabada la guerra també marxarà
cialista Unificat de Catalunya, Partit Obrer d’Unifi- a l’exili, a Córdoba (Mèxic). El juliol de 1937 serà
cació Marxista, etc. També n’hi havia que només cridat a files i anirà destinat a Barcelona. Nome-
eren republicans i catalanistes. Des del punt de nat Milicià de la Cultura, anirà destinat a la pro-
vista sindical la gran majoria estaven afiliats a la víncia d’Osca i, més tard, a Saragossa. Ascendirà
FETE, adscrita a la UGT, i en menor nombre, a la en l’escalafó acabant com a milicià de cultura de
Confederació Nacional del Treball (CNT). brigada.
Tota aquesta pluralitat pedagògica i sociopolítica El febrer de 1939 entrarà a França i serà tancat al
tenia —en la majoria de casos— un punt en comú: camp d’Argelers, on farà classe als nens i nenes
el convenciment de millorar el país mitjançant una en els barracons de cultura. Al cap de nou mesos
escola renovada que se centrava en els infants, aconseguirà sortir del camp gràcies a les ges-
que havien deixat de ser súbdits per ser ciutadans. tions del seu germà guàrdia civil, que era al bàndol