Page 41 - Conferencies de l'Arxiu 4

UNA GRAN PÈRDUA. L’EXILI DEL MAGISTERI DE CATALUNYA 41

Altres, 5 (0,47%). Aquestes dades només fan re-
ferència als que es varen quedar. Naturalment aquí
falta sumar-hi tots els mestres que varen anar a
l’exili i que veurem en l’apartat més endavant.
Les xifres són prou eloqüents per poder parlar
d’un clima de por entre el magisteri. Clima de
depuració intensa i extensa que no només es va
produir entre els ensenyants, sinó que va ser ge-
neral els primers anys de la postguerra entre la
població. Els judicis sense garanties i els afuse-
llats els primers anys varen marcar profundament
la vida de molta gent.
Coneixem els noms de sis mestres depurats que
treballaven a l’escola de Cassà. Tots varen ser acu-
sats d’“actitudes contrarias a la Causa Nacional”.
No coneixem el tipus de sanció amb què varen ser
castigats, llevat de Maria Planas Caros, mestra que
va treballar a la vila del 1934 al 1941, que va ser
sancionada amb la pèrdua dels sous deixats de per-
cebre. Els altres mestres depurats i els anys que va-
ren treballar a Cassà varen ser: Pere Arderiu Rius, Dibuix dels nens de l’Escola Carles Marx (anteriorment
1934-1949; Àngela Altobien Segarra, 1936-1942; Germans de La Salle) de Girona. Font: arxiu de l’autor.
Àngela Ferrer Raset, 1934-1945; Joan Mir Arderiu,
1923-1949 i Dolors Pla Feliu, 1935-1940.
També coneixem el cas del mestre Heribert Rut- on tenia la família. A la vila es dedicà a l’ensenya-
llant Claret que, després de la guerra, va arribar a ment privat preparant per al comerç i el batxillerat
Cassà. Havia estudiat a la Normal de Girona i havia fins al 1949, quan va deixar la docència i entrà a
exercit a Tuixén (Alt Urgell), i el 1931 va anar des- treballar a l’empresa Garriga i Puig. El 2000, per
tinat a Gironella (Berguedà). El 1937 va ser mobi- iniciativa dels antics alumnes, se li dedicà una
litzat i com molt altres soldats el febrer de 1939 plaça de la vila.
passà a França i va ser tancat al camp de concen-
tració de Sant Cebrià. Molt aviat tornà i s’establí a Casos com aquest, de mestres que en un clima
Cassà, on vivia la seva família. 7 advers intentaren amb força dificultats continuar
impartint un bon ensenyament, n’hi ha arreu de la
Amb ganes de tornar a la feina va anar a Gironella, Catalunya dels primers anys de la dictadura.
la seva escola. Sectors conservadors de la vila el
denunciaren, i a d’altres mestres, per militància en
organitzacions republicanes; actituds contràries a 2.2. La selecció dels nous mestres
la Causa Nacional; nacionalisme/separatisme; irre- A més de la depuració del magisteri cal destacar, els
ligiositat/ateisme. Jutjat a Barcelona, se’l va casti- criteris per seleccionar els nous mestres que han
gar a dotze anys de presó. Al cap de dos anys va d’omplir el buit deixat pels que han anat cap a l’exili i
sortir. Va perdre la plaça de mestre i tornà a Cassà, pels sancionats i pels depurats. Es tractava d’esco-

7. Mentre preparava aquest text des de l’Arxiu de Cassà m’envien aquesta nota del 25 d’octubre de 1958 sobre el mestre Rutllant
(Jutjat, AMCS, J19, ID. 36): “El Ministerio de Educación Nacional reitera el oficio de 28 de abril en el que, por tramitarse la
revisión del expediente de depuración instruido a Heriberto Rutllant Claret, se tenga a bien informar al Juzgado Superior de
Revisiones ‘sobre concepto que se tiene en ésa localidad del citado Maestro con respecto a su conducta política, social y
religiosa’. En la respuesta del 27 de octubre se indica que Rutllant Claret es persona de conducta ejemplar, política social
y moralmente, cumplidor fiel de sus deberes religiosos y de jefe de familia, gozando de buen prestigio y alto aprecio en los
medios sociales de ésta Villa, y en la firma comercial Garriga y Puig donde trabaja como contable”.