Page 23 - Plecs 7. Ecos Juveniles
P. 23

sions, les Conferències d'Extensió
       Universitària. la Caixa Escolar,... i
       que en conseqüència fou bàsica-
       ment en aquesta època en què
       l'escola adquirí aquest vessant més
       social.Aquesta idea caldria genera-
       litzar-la i destacar que en aquell
       moment va ser gràcies a la inquie-
       tud individual dels mestres que
       sorgí el moviment de renovació
       pedagògica. Per tant eren ells ma-
       teixos els que des de la seva clas-
       se, la seva escola, la seva pràctica
       educativa,... començaren a intro-
       duir elements renovadors en          Secció de nenes de/ Cofegio Vi/aret, l'any 1900.A/a darrera fi/a, /a setena començant per l'esquerra
       l'ensenyament. Cal valorar així                       és Teresa Pijoan. (Josep M.O/ivé).
       l'aportació de cada un dels mes-  S'organitzaven conferències popu-  Exàmens
       tres perquè junts poguessin can-  lars, xerrades de catedràtics de la
       viar les coses.                  Universitat de Barcelona,... Per  A l'escola se celebraven els exà-
       El paper del mestre és un tema del  tant era una institució oberta, tant  mens públicament, és a dir. que hi
       qual s'ha parlat en diversos arti-  per a la gent poble, com per fora  podia assistir tothom qui volgués.
       cles, i cal destacar-ho pel fet que  dels seus Iimits.Amb la lectura dels  Estava considerat un acte públic,
       evidencia que era una preocupació  articles es pot constatar que s'afa-  on es convidaven les personalitats
       en els col ·lectius de mestres.Alho-  voria molt la formació de les famí-  del poble com per exemple l'alcal-
       ra també és important que hagin  lies, dels pares i les mares, del po-  de, o també altres mestres. Era
       utilitzat una publicació escolar  ble. Aquest element reflecteix el  una manera de demostrar al poble
       com a mitjà per expressar-se i en  paper que podia tenir l'escola en  el que s'ensenyava a l'escola, i el
       definitiva ha estat una via per arri-  el poble, i alhora que aquesta no  que els alumnes havien après i les
       bar a la població en general, i per  només es preocupava de l'educa-  activitats que havien portat a ter-
       tant, perquè s'anés prenent cons-  ció dels infants cassanencs, sinó  me. Però cal destacar que al ma-
       ciència de la importància d'aques-  també de la població en general.A  teix temps, era un espai perquè la
       ta professió. De tot això, també en  través d'aquestes conferències po-  gent del poble també pogués
       surt una reflexió sobre el mestre:  pulars el que es pretenia era fer  aprendre noves coses. pel fet que
       de com ha d'actuar, de quina for-  arribar a la gent els coneixements  els exàmens consistien a donar a
       mació ha de tenir, ...           més científics o tècnics referents  conèixer els continguts apresos
       D'aquí, se'n podria extreure el  per exemple a l'educació. a la fisio-  pels alumnes. i eren ells mateixos
       model d'escola que tenien: una es-  logia dels nens, al tracte que se'ls  els encarregats d'explicar-los al
       cola lligada a la realitat. Amb les di-  ha de donar....          públic que assistia a l'acte. Per
       verses pràctiques educatives que  A partir d'aquí, es descriuen les  tant, es podrien considerar com
       es portaven a terme des del      pràctiques educatives més impor-  a una via per a la difusió de la
       Col·legi es pot veure que aquest  tants i renovadores que es realit-  cultura, pel fet que són un mitjà
       assumia una clara funció social.  zaren a l'Escola Vilaret.       per accedir a la cultura per a la
   18   19   20   21   22   23   24   25   26   27   28