Page 15 - Plecs 6. Tartanes i camions

Joan Mi as, l'últim carreter de Cassà (Joan Codolà) La creu de fusta evitava que les saques caiguessin damunt de l'animal. Imatge d'un
i un carro a l'actual passeig del Ferrocarril (Cou. I. C. Codolà) dia de Sant Cristòfor del 1960 (CoU. Familia lun c è}.
urbans públics de Ramon Juncà iVi- de béns destinats a l'empresa ex- van anant tancant, ja que era més
cenç Caldas i els interurbans de portadora, va poder importar un pràctic entrar la primera matèria
Transports Domingo i Transports camió dels Estats Units, marca IN- directament.
Mateu, més tard Mateu & Mateu. TERNATlüNAL per al transport D'igual manera, la matèria d'ex-
S'ha de tenir en compte que, en particular de l'empresa, que va ser portació es va anar carregant en
aquella època, existien molt pocs estrenat per Pere Nuell i Garan- camions amb remolc estrangers
camions a Cassà,i que el moviment gou com a conductor i Antoni Pa- que la venien a recollir, si es desti-
urbà es feia per mitjà de carretes rés i Alcalà com a ajudant.A la se- nava a Europa, o per mitjà de con -
de dues rodes, relativament peti- va jubilació, els van succeir Josep ten idors de 40 peus, si la seva des-
tes, en comparació amb les dels Ferrer i Funosas i Marcel.lí Rusca- tinació era Amèrica.
carros que anaven a bosc, damunt lIeda i Casadevall, respectivament. Són moltes les anècdotes que es
de les quals anava muntada una Aquest camió estava destinat al poden explica r del món del trans-
gran plataforma que al seu davant trasllat de gènere manufacturat als port, sobretot de la imm ediata
portava una "creu" de fusta en for- ports de St. Feliu de Guíxols, Pala- postguerra, que és de l'època en
ma d'ics, perquè les saques, fardells mós, Barcelona i Tarragona, de la què la majoria de gent gran té re-
de suro, etc. no caiguessin sobre mercaderia que s'havia d'exportar cord. Per exemple, Conxita Casa-
l'animal i per facilitar-ne la càrrega preferentment; així com també al devall explica que, a mitjan dels
i estabilitat de la mercaderia,ja que transport cap a la fàbr ica des dels anys quaranta del segle XX, quan
moltes vegades no es lligava per- dipòsits de Figueres, St. Celoni, sortia de colIeqi, per la carretera
què el trasllat d'una fàbrica a l'altra Hostalric, Santa Coloma de Far- de Caldes, trobava carros que de-
era molt curt. ners i la Bisbal,que l'empresa ten ia vien venir del Reliable de descar-
A principi dels anys 1950, mit- per tal de facilitar l'entrada de pri- regar suro."El carreter anava tran-
jançant unes operacions de com - mera matèria, que es feia amb car- quil -lament ajagut dintre les bosses
pensació d'exportació que perme- ro des del bosc fins als magatzems del carro, les regnes sobre la pan-
tien de disposar d'un petit percen- esmentats.A mesura que hi va ha- xa i ell gairebé sempre adormit ".
tatge de divises per a la adquisició ver més camions, aquests parcs es La Conxita continua explicant que