Page 16 - Plecs 28. Itinerari Quimic

assor ti dors programats per emple nar sen cap a les cambres superiors, que A més a més, en la utilització de la
el dipòsit. són progressivament més fredes. Per gasolina hi ha un problema purament
El tipus de combustible que venen a la això, en aquestes cambres, s’hi van con- mecànic, que és que les molècules
gasolinera Rabell és el dièsel plus, el densant els diferents productes que lineals no es cremen de manera
dièsel, l’euro súper i la gasolina 98, que estaven originalment barrejats en el homogènia, i això provoca que el
són combustibles resultants del refina- petroli cru. Les fraccions més pesades motor faci uns sorolls (un “picar de
ment del petroli cru. es condensen més aviat a la part baixa bieles” o “detonació”), que disminu-
El refinament es du a terme a les refi- de la torre (temperatures més altes), i eixen la potència del motor i la seva
neries, que són plantes que ocupen com més amunt de la torre (menys durada. Perquè això no passi, les
molta super fície i que tenen unes xar- temperatura) més volàtil és la substàn- molècules lineals originals del com-
xes externes amb canonades que cia obtinguda. D’aquest procés s’obte- bustible obtingudes per destil·lació
comu ni quen els diferents edificis des- nen gasos (metà, età i gasos liquats del fraccionada es ciclen o isomeritzen
tinats a l’ob tenció dels diferents pro - petroli, com el butà i el propà), èter del en altres de més ramificades. Aquest
ductes. A les refine ries també es fabri - petroli, gasolina, querosè, gasoil, fuel, olis procés s’anomena isomerització, i
quen els monòmers que serviran per lubricants, asfalt i quitrà. està relacionat amb l’octanatge de
a la fa bricació de plàstics de diversos En aquest fraccionament, però, no la gasolina.
tipus (vegeu apartat de plàstics). s’obté prou quantitat de gasolina per a
les necessitats actuals del mercat. Per Poder calorífic
El refinament del petroli això, és necessari el trencament de
moltes de les molècules més pesades El poder calorífic és una propietat
El petroli és una mescla de productes (que contenen més àtoms de carboni característica de cada derivat del
que per poder ser utilitzat en les dife- a les seves estructures) per obtenir un petroli. A la taula següent hi ha expres-
rents indústries i motors de combus- rendiment més elevat de gasolina. sat el calor desprès (en KJ) de la reac-
tió necessita una sèrie de tractaments: D’aquest procés se’n diu craqueig o ció de combustió per a cada kg de
el refinament. . cracking. combustible.
Molt sovint, la qualitat del petroli
depèn, en gran mesura, del seu origen, Combustible MJ/kg kcal/kg
ja que l’origen determina les seves
característiques (color, viscositat, Gas natural 53,6 12.800
composició, etc.). Per això, el cru no Acetilè 48,55 11.600
pot ser utilitzat tal qual i se’n fa indis- Propà
pensable el tractament i la transforma- Gasolina
ció per a obtenir-ne productes de Butà 46,00 11.000
valor comercial.
Gasoil 42,7 10.200
JO
Destil·lació fraccionada Fueloil 40,2 9.600
Per obtenir els productes derivats que Diferències químiques La gasolina, que és la primera que des-
interessen, es fa una destil·lació fraccio- til·la, és una barreja de compostos que
nada. Això es fa en una torre de La gasolina, el gasoil i el querosè són tenen entre 5 i 10 carbonis en les
destil·lació especial dividida vertical- una barreja de substàncies que s’obte- seves molècules, i el punt d’ebullició va
VES
ment en una sèrie de cambres. El petro- nen en tres fraccions diferents de la dels 40 als 200 ºC.
li natural s’injecta a la part baixa de la destil·lació fraccionada del petroli. Les En el querosè, les molècules que el
torre, a uns 400 ºC, i les substàncies que diferències en les molècules d’aques- formen tenen de 8 a 14 carbonis i el
s’evaporen a aquesta temperatura pas- tes tres substàncies són les següents: punt d’ebullició va dels 175 als 325 ºC.

16

PLECS