Page 29 - Conferencies de l'Arxiu 4

CASSÀ DE LA SELVA, ANY ZERO. LA FALANGE I EL NACIONALSINDICALISME 29

d’aprenents de bruixot que reben a les seves mans
i als seus cors la doctrina feixista i després fan el
que poden o el que volen, sinó persones que pro-
venen d’una cultura política determinada que es ra-
dicalitza, durant la guerra, cap a la cultura hegemò-
nica dels vencedors. Sobre això darrer donaré un
parell d’exemples. Per una banda, el cas de Lau-
reano Ametller Argelés, el qual es presenta a una
feina de funcionari municipal enmig de la voràgine
de documents de depuració de membres del con-
sistori un cop les tropes entren a Cassà de la Sel-
va el 3 de febrer de 1939. Ametller Argelés és un
jove cassanenc de vint-i-tres anys, excombatent
de la 2a Bandera de Falange. A banda de medalles
obtingudes durant la guerra, també compta amb
cursos de comerç, mecanografia i batxillerat. Per
si això no fos prou, el 9 d’octubre de 1939, el cap
local de FET-JONS, Salvi Rodà Alemany, escriu a
favor seu, completant la biografia del candidat amb
les seves aventures durant la guerra: havia passat
a l’Espanya nacional el 3 de novembre de 1937, i el
8 de setembre de 1938 ja formava part de les tro-
pes falangistes. L’altra carta de recomanació pro-
venia de l’alcalde, Josep Mestres Martí. Un cop
contractat, la posició d’auxiliar administratiu que la
Corporació Municipal acaba donant al nostre ve-
terà de guerra el 1942 estava, de fet, reservada
al grup dels excombatents. Tal com ens recorda Petició de Cassà de la Selva a la secció local de Falange a
19
Clara en el seu llibre sobre la Falange gironina, la Campllong, de llistat d’excombatents per part de la secció
local de la Falange. Font: AMCS / Fons Falange.
recompensa de tenir una feina després de la guer-
ra, anunciada els primers dies del conflicte, repre-
sentava la idea de l’Estat com a botí a canvi de la estancia en Francia ayudó moral y materialmente,
quota de fidelitat. És aquesta, al meu entendre, a los que hubieron menester para su paso a la Es-
20
una de les herències que hem rebut de la intensa paña Nacional, a los declarantes y muchos otros,
burocràcia del franquisme: l’Estat espanyol, pri- ya que por sus antecedentes e ideología eran per-
mer, i el Regne d’Espanya, després, no han actuat sona de derechas como todos sus familiares, vién-
tant com uns estats paternalistes, sinó més aviat dose obligado a huir de la zona roja, no pasando
com uns estats disposats a ser rapinyats per tot a la liberada, seguramente para evitar represalias
un conjunt d’individus que no serveixen a la pàtria, en las personas de sus deudos e intereses a su
sinó que busquen uns ingressos protegits i fixos. cargo, pero siendo considerado en Francia como
21
L’altre exemple de feixistització abans de la fi de un auténtico fascista”. Aquest document, com
la Guerra Civil és el de Domingo Rodà Alemany. tants d’altres del moment, és una carta de descàr-
El 24 de juliol de 1940, davant el jutge municipal rec cap a una persona que evidentment està sent
Josep Maria Frigola Almeda, compareixen Pere investigada al marge de les depuracions de funci-
Puig Ribas, Andreu Castañé Molinas i Josep Rich onaris que van permetre a Ametller Argelés entrar
Xiberta. Declaren que Rodà Alemany, “durante su dins la Corporació Municipal.

19. AMCS, fons de l’Administració local, caixa 2614, id. 1015.
20. CLARA, 1999: p. 193.
21. AMCS, fons del Jutjat, caixa J36.