Page 27 - Conferencies de l'Arxiu 4

CASSÀ DE LA SELVA, ANY ZERO. LA FALANGE I EL NACIONALSINDICALISME 27

als jueus, probablement s’intenta rompre algun
ressort de la pau o de la democràcia.” Més en-
davant l’article finalitza amb paraules de suport a
Albert Einstein i d’advertiment pels que preparen
la propera guerra. Ens trobem, sens dubte, da-
14
vant d’un assaig en què feixisme i guerra apareixen
combinats i, per altra banda, religió i feixisme no
tenen un casament automàtic.
Des d’aquell primer número la presència del feixis-
me serà constant al llarg dels dos anys que durarà
la publicació periòdica. Joan Puig i Tolosà és un
dels autors que en parla més sovint, introduint el
tema dins els seus escrits sobre literatura, filosofia
i educació. El 1935, en un seguit d’articles sobre
Friedrich Wilhelm Nietzsche, el nostre escriptor
tracta el cas específic d’Alemanya i el nacionalso-
cialisme. Té clar que “la dictadura nacionalsocialis-
ta té indubtablement una sèrie de característiques
que la diferencien de les altres formes de govern
dictatorials dels nostres dies. [...] És notable i cu-
riós en aquest aspecte, d’observar el desig formal
del nacionalsocialisme de retornar a una estructu-
ració econòmica pròpia d’èpoques precedents al
desenvolupament del sistema capitalista, com la
reintegració de grans masses al camp, el foment
de nuclis de petits comerciants i industrials, la cre-
ació i conservació d’una sana classe mitja, és a dir,
un moviment de despolarització. [...] L’odi contra
els jueus és palesat en tots els ordres, en el pro-
grama i en les manifestacions dels prohoms nacio-
nalsocialistes. [...] L’honor o el dret, la higiene o el Joan Puig i Tolosà en un seguit d’articles sobre Nietzsche
bon gust, tots aquests són els heterogenis motius publicats el 1935 a l’Horitzó tractava el cas específic d’Ale-
de justificació d’aquest sentiment implacable con- manya i el nacionalsocialisme. Font: AMCS.
tra una raça que ha estat per cert, potser l’única
que ha mantingut, a través de tots els temps i mal-
grat totes les contrarietats, inconfusible el timbre quedi a Alemanya un sol home que no sigui ros.
de la seva personalitat. [...] La superioritat de la [...] Fins aquí la cosa és tolerable i fins pot passar
raça hiperbòria per la qual Nietzsche s’entussias- com a divertida. No tot s’atura així, però. Extrems
ma tant, és defensada tan aferrissadament pels com l’establiment de l’esterilització amb caràcter
nazis que, aquesta utopia constitueix també una
de les característiques més particulars del nacio- forçós, són ja quelcom que cal pendre’s amb un xic
15
nalsocialisme. [...] Cal, doncs, segons els nazis, de serietat”.
nordificar Alemanya, començant per evitar el con- Aquesta descripció del nacionalsocialisme que en
tagi de la privilegiada raça ària amb la miserable fa Puig i Tolosà és tremendament lúcida, fins i tot
sang jueva i afavorint el predomini gradual dels per als estàndards acadèmics actuals. Al mateix
homes del Nord, segurament fins arribar que no temps contrasta amb el coneixement popular que

14. BERTRAN DE QUINTANA - CAÑADAS, 1933: p. 4. En l’Horitzó de 23 de setembre de 1933 apareixerà una referència a la
comunicació que la Sinagoga Central Israelita de Barcelona envia a l’Ajuntament de Cassà de la Selva, en la qual es demanen
diners per ajudar els jueus exiliats d’Alemanya.
15. PUIG I TOLOSÀ, 1935.