Page 25 - Conferencies de l'Arxiu 4

CASSÀ DE LA SELVA, ANY ZERO. LA FALANGE I EL NACIONALSINDICALISME 25

i el que serà el partit únic del període dictatorial. Mola Vidal, Juan Yagüe Blanco i Francisco Franco
Falange Española havia nascut el 29 d’octubre de Bahamonde.
1933 com una organització formada, en gran part, Un altre element important i fundacional del feixis-
per universitaris antimonàrquics i per la classe mit- me espanyol és la religió. El projecte d’Onésimo
jana urbana. Els seus membres es definien “per Redondo Ortega i els seus companys estava man-
la seva ideologia antimarxista, contrària alhora a la cat de clericalisme i de defensa de l’Església, però
lluita de classes i al sistema capitalista, defenso- no per això era una opció laica. Efectivament, el fei-
ra d’un Estat totalitari, nacionalista i imperialista, xisme no era el partit dels catòlics en la forma que
organitzat de forma autoritària i corporativa”. La ho podien ser Acción Popular o la Comunión Tra-
pràctica de l’acció directa no els era tampoc es- dicionalista, però era el partit que, per al cas espa-
tranya. Pocs mesos després, el 13 de febrer de nyol, la revolució nacional es realitzaria d’acord amb
1934 se li integrava un partit fundat el 1931 amb la idea d’una pàtria orgànica, jerarquitzada, habitada
base camperola i fortament populista i anticapita- per individus lliures que accepten un destí comú,
lista: les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista. i d’acord amb els principis que inspiraven una co-
2
FET-JONS era, doncs, un dels múltiples partits que munitat cristiana. El catolicisme permetia, en pa-
4
poblaven i construïen aliances a l’Espanya anterior raules de l’intel·lectual italià Francesco Orensano,
a la guerra de 1936. eliminar el risc d’un culte a l’estat. Si volguéssim
5
No hem de veure el feixisme com una ideologia fer-ne un resum ràpid, una posició política com ara
situada en uns quants partits polítics europeus de la republicana, que assumeixi el cristianisme en els
les dècades de 1920 i 1930 que, per sort i també afers d’estat, no tindria cap problema a demanar a
per la força, conquereixen el poder i acaben ren- Déu que beneeixi la república. Un feixista, en canvi,
tant el cervell a la població. Tal com ens descriu identificarà Espanya amb Crist i els seus patiments.
Ferran Gallego a El evangelio fascista, el feixisme Del que es tractava, gràcies al feixisme, era de cre-
de masses, amb capacitat per condicionar la vida ar una forma nova de ser espanyol.
de la democràcia parlamentària o per arribar a la Aquesta construcció del feixisme espanyol, cristal-
conquesta del poder, es va produir a Espanya, litzat en la guerra, supera i en alguns moments fins
com a la resta d’Europa, com a resultat d’un pro- i tot queda al marge del partit únic, en especial des-
cés en què el partit feixista era una zona especí- prés del conflicte que el bàndol vencedor va identi-
3
fica, però no exclusiva. En altres paraules, arriba ficar com una croada contra la revolució que ame-
un punt que el feixisme, el nacionalsocialisme i naçava Espanya. És aquesta idea de croada la que
el nacionalsindicalisme —agafeu el terme que us permet a Ramón Serrano Suñer, olorant potencials
agradi més— acaba ocupant tot o gairebé tot l’es- conflictes en el bàndol rebel, redactar la unificació
pai del nacionalisme radical. En efecte, el feixisme de FET-JONS amb les forces tradicionalistes de
no apareix com una doctrina formada, sinó que carlistes i requetès. El primer responsable de la im-
té uns orígens compartits amb d’altres ideologies plantació del partit únic a Girona és, de fet, un carlí:
i que necessita d’una experiència galvanitzadora Lluís de Prat Roure, nebot del cacic Jaume Roure
del seu procés radicalitzador. El que per als casos Prats. Tal com ens explica Clara, FET-JONS va ha-
6
italià i alemany van significar les trinxeres de la ver de compartir la seva posició de privilegi al cos-
Gran Guerra, per al cas espanyol foren la guer- tat del poder militar i de les forces monàrquiques
ra a Àfrica i la Guerra Civil. És del Marroc que i catòliques que havien donat suport a l’alçament.
sortiren els principals dirigents de l’aixecament: No obstant això, el partit complia el paper d’inspira-
José Sanjurjo Sacanell, Gonzalo Queipo de Lla- dor principal del sistema. És per això que, malgrat
7
no y Sierra, José Millán-Astray y Terreros, Emilio que el falangisme no tenia pràcticament presència

2. CLARA, 1999: p. 9.
3. GALLEGO, 2014: p. 51.
4. GALLEGO, 2014: p. 113-114.
5. GALLEGO, 2014: p. 915.
6. CLARA, 1999: p. 37.
7. CLARA, 1999: p. 15.