Page 26 - Conferencies de l'Arxiu 4
P. 26

26





                                                               java el discurs marxista de la lluita de classes i es
                                                               preferia el del canvi natural i orgànic de gent jove
                                                               que substitueix la gent més gran. Aquesta és una
                                                               visió de les solucions polítiques que ens hauria de
                                                               fer reflexionar als contemporanis que vivim en una
                                                               societat que s’ha mogut a gran velocitat de la preo-
                                                               cupació pels mileuristes cap a la dels mil·lennistes. 12


                                                               ELEMENTS DE FEIXISTITZACIÓ A CASSÀ
                                                               DE LA SELVA
                                                               Un falangisme a escala local com el que porto aquí
                                                               no és només el del Consell Local del Movimien-
                                                               to, la gent amb carnet o el Frente de Juventudes
                                                               a Cassà de la Selva. És, també, un treball sobre
               Placa franquista del Ministeri de l’Habitatge. Font: AMCS.   la presència d’una cultura política —el feixisme—
               Arxiu d’Imatges. Col·lecció Ajuntament. Autor desconegut.  que formava part de la vida política dels cassa-
                                                               nencs, ni que sigui a nivell informatiu, abans de la
                                                               guerra de 1936. Gràcies al periòdic quinzenal por-
               a les comarques gironines abans de 1939, va ser   taveu de l’Ateneu Cultural, Horitzó, aquesta tasca
               administrativament fàcil la cooptació —ni que sigui   és abastable. En efecte, ja en el primer número de
               administrativa— de membres d’altres organitzaci-  la principal revista dels intel·lectuals de la nostra
               ons polítiques o religioses cap a FET-JONS.     vila, el 20 de maig de 1933 tenim un article dedi-
               Sobre això darrer, crec que serà d’utilitat donar al-  cat al Comitè Català contra la Guerra en el qual
               gunes dades numèriques. Segons Stanley Payne,   es relata com “la corrupció dels vells sentiments
               FET a Catalunya tenia, l’any 1936, uns 300 mili-  de raça i pàtria, de domini i autoritat, ens és avui
               tants.  El juny de 1937, després d’haver estat de-  insufrible. Que en els temps evangèlics hom odiés
                    8
               cretada la unificació de partits, l’organització falan-  els jueus, que encara en la fràgil, en tants indrets,
               gista comptava amb uns 900 militants catalans en   civilització nostrada, s’ensenyi estúpidament a la
               primera línia i 1.600 de segona.  Al juliol de 1940 ja   mainada a perseguir israelites imaginaris a cops
                                           9
               hi havia 1.814 militants i 5.908 adherits masculins,   de maça, més que pintoresc resulta cosa insulsa
               als quals s’haurien d’afegir les 65 militants dones i   i bajana”.  La civilització nostrada a la qual fa re-
                                                                        13
               1.908 adherides.  Pel que fa a la mitjana d’edat dels   ferència l’article no és la de la llunyana Alemanya,
                              10
               seus membres, FET-JONS tenia una mitjana d’edat   sinó una de més propera, la que en aquells anys
               d’uns vint-i-dos anys a terres gironines, “la qual   encara celebrava el costum de matar jueus per Di-
               cosa definia el grup en la línia dels partits feixistes   jous Sant.
               europeus, els quals comptaven amb un percentatge   No obstant això, els autors no deixaran de banda
               elevat d’afiliació juvenil i consideraven la tesi gene-  el feixisme alemany. “Que no es això el que cer-
               racional com a substitutiva de la lluita de classes”.    quen els hitlerians, ho sap tothom. La tirania no
                                                           11
               Aquesta qüestió juvenil i generacional és un altre   la pertorben els fets de consciència, ni la pirateria
               dels elements importants per al feixisme. Es rebut-  internacional reconeix fronteres ètiques. En atacar






               8. CLARA, 1999: p. 25.
               9. CLARA, 1999: p. 33.
               10. CLARA, 1999: p. 40.
               11. CLARA, 1999: p. 25.
               12.  Unes generacions joves que, a més, estan profundament medicalitzades i posades en quarantena amb qüestions com
                  l’ecoansietat o l’eliminació de la reproducció.
               13. BERTRAN DE QUINTANA - CAÑADAS, 1933: p. 3.
   21   22   23   24   25   26   27   28   29   30   31