Page 28 - Conferencies de l'Arxiu 4

28

avui dia tenim del feixisme, el qual massa sovint es Si haguéssim de reduir el feixisme a només dos
concentra en la part xenòfoba i no en la construc- trets, aquests serien la submissió a les lleis de
ció d’un projecte polític. la naturalesa i el rebuig a les idees d’igualtat pro-
Un dels temes que més preocupa a diverses ide- vinents de les propostes il·lustrades i de les revo-
ologies de les primeres dècades del segle xx és lucions liberals del segle xix. El debat sobre el pa-
la reproducció de l’individu. A Horitzó, a banda per de la dona és, per tant, cabdal per al feixisme
d’articles en contra de la masturbació masculina i i, en el fons, per a tota ideologia moderna. A Ho-
el tabac —temes presents en la premsa de l’èpo- ritzó, en l’article titulat “Feminisme” de 21 d’abril
ca com a veritables plagues modernes—, un dels de 1934, llegim el següent: “D’un temps ençà s’ha
grans moments es produeix el 4 de maig de 1934. anat creant una corrent fortament arrelada en les
Aquell dia el doctor Pompeu Pascual pronuncia dones dels països capdavanters de la civilització
a l’Ateneu Cultural una conferència sobre demo- per evadir-se del paper assignat per la naturalesa i
grafia, eugenèsia i racisme. Segons la descripció incorporar-se a la societat identificant-se amb l’ho-
que en fa Horitzó, Pascual “exposa amb xifres elo- me en molts aspectes de la seva vida. [...] Aquest
qüentíssimes el descens de natalitat a Europa, cosa tipus de dona que acostuma a estar totalment des-
que preocupa fondament els Estats principalment lligada de la família, s’ocupa en un treball que cor-
els subjectes a la trama feixista que veuen en això respondria a l’home, generalment per un sou més
17
una propera disminució en els seus rengles militars. baix; coneix i practica el malthusianisme, i els
Per aquest motiu el Duce organitza teatrals casa- seus sentiments i deures naturals estan, sinó del
ments en sèrie i Hitler fa consignar en el pressupost tot desapareguts almenys adormits per l’imperatiu
alemany la quantitat de 60 milions de marks amb del seu benestar i de la seva llibertat. [...] Nosal-
la qual es fa als nous casats un préstec de 1.000 tres som enemics en principi d’aquesta tendència
marks rebaixant-se el deute en una quarta part cada ideològica de la dona moderna”. 18
vegada que neix un infant del matrimoni”. Aquest discurs, el qual no és estrany trobar-lo en
Per Pascual, els factors principals de la minva de la algunes veus de l’esquerra actual, és el que in-
natalitat són el problema econòmic, la moral sexual forma al franquisme —és a dir, al feixisme espa-
i el feminisme. Pel que fa al tema específic de l’eu- nyol— a l’hora de fer polítiques de família. És el
genèsia “la finalitat d’aquesta és pujar l’infant en que fa, també, que la dona casada no pugui tenir
bones condicions de salut, essent regla bona que càrrecs dins la Sección Femenina, un cas, aquest
els esposos no pateixin mals que puguin passar al darrer, de clara existència del feixisme al marge del
fill, per quin motiu està establerta l’esterilització a falangisme. Evidentment, la dona que estava dins
Nord-amèrica i Anglaterra amb caràcter voluntari el partit únic amb càrrecs no deixava de ser feixista
essent aquesta obligatoria a Alemanya. Qualifica per art de màgia en el moment que començava a
de brutal aquesta disposició dels hitlerians, ja que tenir fills.
sobre l’individu ningú pot tenir-hi aquest dret”. Totes aquestes idees, que poden ser vistes amb
Acte seguit llegeix unes estadístiques per refor- comprensió, amb simpatia o amb rebuig, són les
çar les bondats de l’eugenèsia: mentre a Las Pal- que es porten a la pràctica durant la Guerra Ci-
mas, de cada mil defuncions 462 són d’infants, a vil, el qual no és un conflicte entre germans o una
la província de Girona en moren 116 i a Cassà 90; tragèdia pròpia de Sòfocles, sinó l’extermini d’un
una gran diferència si fem un cop d’ull a les xifres adversari polític. Els nostres protagonistes cassa-
de Nova Zelanda i Anglaterra: 7 i 13, respectiva- nencs ja no seran, a partir de 1936, intel·lectuals
16
ment. Un dels mals identificats pel doctor Pascu- que escriuen a l’òrgan de premsa d’un ateneu cul-
al, el feminisme, serà motiu d’un conjunt de rèpli- tural d’una població industrialitzada al peu de les
ques i contrarèpliques a la revista Horitzó. Gavarres, sinó homes d’acció. No estem davant

16. “Conferència”, 1934.
17. L’autor es refereix aquí, suposo, a la doctrina antinatalista que aconsella la restricció voluntària de la procreació. Thomas
Malthus, a finals del segle xviii, va exposar el principi segons el qual la població humana estava abocada a la pobresa i a
l’extinció perquè veia com mentre la població creix en progressió geomètrica, els recursos alimentaris ho fan en progressió
aritmètica.
18. J. P. P., 1934: p. 218-219.