Page 33 - Conferencies de l'Arxiu 4

CASSÀ DE LA SELVA, ANY ZERO. LA FALANGE I EL NACIONALSINDICALISME 33

sospites cap a unes dades tan canviants i provi- Movimiento de Josep Maria Almeda Ferrer cap a
sionals, els falangistes cassanencs dels anys Lluís Maria Frigola, es fa constar que s’espera de
32
quaranta representen un 13 per cent del total del l’alcalde “su colaboración en pro del Partido [la
falangisme provincial. cual] seguirá siendo tan entusiasta como hasta el
De fet, Cassà de la Selva actua com a cap comar- presente, para así colaborar todos en bien de nu-
cal a diversos nivells, tant dins l’organigrama del estra querida Patria”. L’any abans la Corporació
partit com del sistema judicial local; no és només Municipal ja havia fet un donatiu de 400 pessetes
que Campllong i Sant Andreu Salou formessin part al Frente de Juventudes. Seguint amb la relació
de la prefectura local cassanenca, és que des del entre Ajuntament i FJ, davant la creació d’una es-
33
punt de vista d’alguns serveis de Falange —com cola d’adults per part del FJ per “elevar el nivel
ara els excombatents o les organitzacions juve- de Cultura de la juventud campesina”, el 23 de
nils—, Cassà de la Selva era seu comarcal. No desembre de 1944 es decideix que l’Ajuntament
obstant els bons registres, en la reunió del Con- ha d’imposar les sancions per als que no hi assis-
sejo Local del Movimiento de 17 de maig de 1956, teixin com alumnes. No obstant això, la càrrega
de la multa l’ha de decidir el delegat local del FJ
davant les finances exposades pel tresorer Pom- i, al mateix temps, l’Ajuntament obliga al FJ que
peu Negre Espinet, es posa de manifest que “hay faci complir l’ordre. On d’altres hi podrien veure
36
muchos militantes, sobre todo en el despoblado, un descontrol dins el Movimiento Nacional tam-
que no pagan ninguna cuota. Entre todos los pre- bé hi podem veure harmonia entre els diferents
sentes se comenta el hecho del poco interés mos- membres de la gran família franquista. El problema
trado por algunos camaradas inscritos, tornándose podia ser la disciplina de cadascun dels membres,
el acuerdo de exigirles el exacto cumplimiento de però no sembla que l’atomització de responsabi-
sus deberes y, en caso contrario, expulsarles de la litats i conflicte entre entitats esdevingués un dal-
Organización, por estimarse que es mejor partir de tabaix. 37
un sentido realista, que no engañarnos con falsas
listas y estadísticas, toda vez que debe imperar un Les activitats esportives, un dels punts forts del
falangisme cassanenc, ens ajuden a posar sobre
criterio de selección”. Les llistes que conservem la taula més exemples de la flexibilitat del siste-
34
de militants i adherits masculins a la FET-JONS ma feixista. El 22 de gener de 1958 es proposa a
de Cassà de la Selva, sempre sense data i amb Daniel Duch Mascort com a delegat local del FJ.
anotacions als marges de quotes i baixes, les hem Duch Mascort, nascut el 17 de gener de 1927,
d’entendre com a documents de treball destinats havia ingressat a Organizaciones Juveniles el
a perfilar la versió més acabada del partit únic. El 1939, després al FJ, i finalment a les Falanges
Movimiento podia incloure tota Espanya, però la Juveniles de Franco. Segons la documentació
Falange havia de tenir clar quins eren els seus. 35 presentada des del partit, va participar en totes
Sovint es considera FET-JONS com un govern a les activitats possibles, en especial les dedicades
l’ombra, a la manera que els comissaris polítics al tennis taula, esport amb el qual havia competit
actuaven dins la Unió de Repúbliques Socialistes a nivell nacional a Osca. En aquell 1958 era mem-
Soviètiques. De fet, com a bona organització fei- bre de la Junta Provincial de la Sección Social del
xista, té un conflicte permanent amb una institu- Sindicato de Madera y Corcho. Malgrat aquesta
ció rival. És a dir, l’Ajuntament Nacional de Cassà precoç i constant participació, “no consta inscrito
de la Selva és també una institució feixista. El 16 en FET de las JONS por el descuido que a veces
de març de 1942, durant el canvi de cap local del se llevan estos asuntos, pero debe considerárse-

32. No deixa de ser sospitós que, si una circular de 1950 en què es diu que el mínim de militants necessaris per a un consell local
del Movimiento sigui cinquanta (CLARA, 1999: p. 100), en una llista de més o menys el mateix període hi hagi, precisament,
cinquanta militants cassanencs (AMCS, fons de Falange, caixa D-165).
33. CLARA, 1999: p. 99.
34. AMCS, fons de Falange, caixa D-165.
35. De fet, destaquen per la seva absència dones, obrers i xarnegos. 36. AMCS, fons de Falange, caixa D-165.
37. El 14 de febrer de 1941 tenim una de les primeres queixes de manca de puntualitat dels membres de FET-JONS a les reunions
(AMCS, fons de Falange, caixa D-165).