Page 31 - Conferencies de l'Arxiu 4
P. 31

CASSÀ DE LA SELVA, ANY ZERO. LA FALANGE I EL NACIONALSINDICALISME  31




            estudi sobre el cas llagosterenc— “un contrapo-
            der a l’Ajuntament, amb més o menys força dins
            la corporació municipal segons el moment”.  Pel
                                                     23
            cas cassanenc, la primera reunió presidida per un
            cap local del Movimiento és la del 16 de desem-
            bre de 1943;  és a dir, uns tres mesos després
                        24
            que Franco es referís com a moviment, i no com
            a partit, al conjunt d’organismes que componien el
            règim. La força del falangisme que havia lluitat a la
            guerra espanyola, primer, i a l’europea, després,
            començava a convertir-se en el sistema.
            En les seves funcions, el partit únic podia rivalitzar
            amb altres institucions, però ens equivoquem si
            pensem que no ser falangista —fins i tot ser antifa-
            langista— volia dir ser antifeixista. Per exemple, la
            primera i més evident funció que FET-JONS va rea-
            litzar a Cassà de la Selva i a la resta de la província
            va ser la de castigar els vençuts, així com el control
            i enquadrament de tota la població. Això no vol dir
            que tota actuació punitiva no anés acompanyada
            d’actituds favorables per part de les mateixes for-
            ces del règim. Donem un cop d’ull a la persecució
            judicial de Ceferino Pla Camps, el qual havia estat,
            irònicament, jutge a Cassà de la Selva. El 23 de
            juny de 1941 les autoritats locals cassanenques
            firmen un document en el qual certifiquen que Pla
            Camps és un republicà d’elevada condició moral,
            “moderado en sus actos y costumbres, enemigo
            de toda clase de violencias y de causar daño algu-
            no a la persona y bienes del adversario político [...]
            Su actuación durante la época revolucionaria mar-
            xista, fué digna del mejor elogio, pues frenó en lo   El 23 de juny de 1941 les autoritats locals cassanenques
            que pudo para evitar desmanes y se distinguió en   firmen un document en el qual certifiquen que Ceferí Pla
                                                             Camps és un republicà d’elevada condició moral. Font:
            proteger la vida de las personas de derecha, inclu-  AMCS. Col·lecció Neus Heras.
            so sacerdotes y otros religiosos. [...] En la villa de
            Cassá de la Selva no ocurrieron crímenes”. L’in-
            forme està signat per l’alcalde, el jutge municipal,   xisme espanyol, tant vencedors com vençuts es
            el rector, el sergent comandant de la Guàrdia Civil,   van aferrar a una visió de comunitat tancada davant
            el cap local de FET-JONS i el delegat local d’Infor-
            mación e Investigación.  Estem davant d’un docu-  un conflicte en el qual qualsevol acte de violència
                                 25
            ment seminal d’un dels grans mites cassanencs: la   es considerava forà o directament inexistent.
            vila va ser un oasi de pau durant la Guerra Civil. Cal   Si donem un cop d’ull a les signatures d’informes
            tenir present que els mites no es mouen segons   d’aquest tipus queda clar que FET-JONS no era
            les coordenades de veritat o mentida, sinó segons   l’única institució que generava aquest tipus de do-
            la seva utilitat. Em temo que no vaig errat quan dic   cuments, favorables o desfavorables. Els tribunals
            que, davant la desesperació de la repressió del fei-  locals i comarcals també complien amb aquesta





            23. BOHIGAS MAYNEGRE, 2017: p. 224.
            24. AMCS, fons de Falange, caixa D-165.
            25. AMCS, fons de Neus Heras.
   26   27   28   29   30   31   32   33   34   35   36