Page 99 - Conferencies de l'Arxiu 3

INDIANS A CASSÀ? 99

fabricació ni l’hermetisme suficient, i el producte els industrials? eren petits allà a Cassà i els tapers
s’encaria perquè bona part s’havia de llençar. durant una època concreta se n’anaven a la fàbrica
En Josep, que era un home intel·lectualment molt de Reims dels Oller-Nadal, la seva parent tenia una
inquiet, va observar a la fàbrica de taps dels seus fàbrica a Reims, llavors anaven allà a fer hores i
14
parents Figueras Carbó que es desaprofitava bona tornaven amb francs” . La fàbrica dels Tou havia
part de la matèria primera. Aquells residus de suro estat durant anys exportadora de taps a través de
que es llençaven, ben tractats es podien convertir majoristes de Londres i Reims, però l’Agustí volia
en els discs idonis per als taps corona i, fent as- controlar directament les exportacions, i així es va
sajos al seu laboratori, va aconseguir un aglomerat iniciar l’aventura indiana dels Daussà, els protago-
de suro amb un hermetisme perfecte. nistes de la qual varen ser els seus fills.
A l’Estat espanyol cap fabricant va entendre la im- Dels nou fills que va tenir el matrimoni, tres van
portància d’aquell invent i en Josep, que s’havia morir i una era noia, fet que, en aquella època,
estat catorze anys treballant-hi, va enviar mostres l’apartava de l’àmbit empresarial. Els cinc nois de
a diversos països europeus i a Baltimore, l’únic lloc can Tou, com eren coneguts en Narcís, en Martí,
on van reconèixer la seva utilitat i on va vendre en Pere, l’Agustí i l’Enric, varen rebre una forma-
la descoberta. Ja és una anècdota prou conegu- ció privilegiada possiblement pensant en el futur
da la negociació pel preu de la patent: en Josep que el pare somniava per a la indústria familiar. De
no parlava anglès i demanant entre 10.000 i 5.000 petits van ser escolaritzats als Germans de les Es-
dòlars, va acabar rebent, amb gran sorpresa, un coles Cristianes, Col·legi La Salle de Cassà, on el
xec de 105.000 dòlars. director els va aconsellar que anessin a Besiers
L’any 1906 es va embarcar cap a Baltimore tot sol, per aprendre francès i anglès. L’Agustí i l’Enric
mesos més tard va venir a buscar la dona i els fills. posteriorment es van titular en medicina a la Uni-
Tenia quaranta-nou anys. Mentre eren als EUA es versitat de Barcelona.
van construir una casa a la baixada de mossèn Cinto Com hem dit, Reims i Londres eren dos dels grans
Verdaguer de Cassà, entre d’altres propietats, on la distribuïdors dels taps de suro de Daussà & Co.,
família es va instal·lar a la seva tornada, cinc anys ara la bona formació acadèmica dels Daussà se-
més tard. Va finançar moltes activitats artístiques i ria rellevant per controlar el mercat directament.
culturals de l’Orfeó Catalunya a Cassà i va invertir en “Què van fer els Daussà? la novetat va ser (...)
diversos negocis familiars locals, alguns dels quals anar a buscar directament els clients, de manera
vinculats a la indústria surera, fins que una malaltia el que passaven per sobre dels qui ho distribuïen al
va apartar de l’àmbit laboral definitivament. món. La família Daussà parlava francès i anglès
i podia tenir el nivell per (...) anar directament a
buscar el client”. Aquesta iniciativa va fer augmen-
tar considerablement el mercat dels Daussà fins a
5. ELS DAUSSÀ 13 plantejar-se el salt a Amèrica. Però caldria atendre
La dècada de 1830 va ser per a l’Agustí Daussà la fàbrica de Cassà, el gran mercat americà que
un moment de canvi. Fill de can Tou, modests fa- se’ls obria i les inquietuds personals.
bricants de taps de suro, decideix modernitzar i en- El primer del cinc fills a travessar l’Atlàntic va ser
grandir el negoci sota el nom d’A. Daussà & Co., en Narcís. Tot i conèixer el negoci familiar, de ben
en el qual inclou formalment la seva esposa, Maria jove es va establir a Girona, on feia traduccions.
Dalmàs. En aquella època el valor que tenia el suro Les notícies de fortuna i la recent obertura dels
el convertia en una indústria florent i els tapers ho negocis Cassà-Amèrica el van portar a Puerto
aprofitaven amb diverses estratègies. “Els taps de Rico on, a banda de fer fortuna amb el cafè, va
suro era com ara el mercat de l’or, estava a Lon- obrir el magatzem per distribuir la producció dels
dres i crec que era [també a] Reims. Què feien Daussà & Co.

13. Per aprofundir en la història dels Daussà, us remetem a DAUSSÁ, 2011.
14. Donat el valuós, proper i espontani testimoni que ens aporta, utilitzem literalment parts de la narració de l’Arturo Daussá
Lapuerta -rebesnet de l’Agustí Daussà Boada-, obtingudes durant les entrevistes que vàrem mantenir l’any 2019. Sempre
seran transcrites entre cometes.