Page 97 - Conferencies de l'Arxiu 3

INDIANS A CASSÀ? 97

es decidia i s’organitzava qui es quedava a Cassà i, sovint, mentre ells estudiaven elles freqüentaven
per tenir cura del patrimoni familiar; podia ser per els cercles socials adients per tal de fer un bon ma-
ordre d’edat o per aptituds. Donat el cas que tots trimoni. Aquest és el cas dels Carbó, els Daussà,
marxessin a les Índies o tornessin a Cassà per un els Figueras i els Boada, famílies amb un cert po-
llarg període de temps, s’encarregava la direcció der adquisitiu, bona formació, propietaris d’indús-
del negoci a algun membre de la família o conegut tries o explotacions agrícoles, que varen quedar
de confiança, però mai es perdia el control gràcies emparentats per aliances matrimonials al llarg dels
als continus viatges que feien i el manteniment de segles XIX i XX. Socialment compartien, o varen
vincles especialment intensos. acabar compartint, un tipus de formació, educació
11
Possiblement són aquests mateixos vincles, les i gust, un habitus , que els vinculava més enllà de
llargues temporades a Cassà i l’enyorat retorn de- la posició econòmica.
finitiu, els principals motius pels quals feien enca- Tot seguit, relatem les històries llegendàries de les
rregar la construcció d’una casa mentre eren fora. famílies d’indians de Cassà.
La finançaven amb els diners de les Índies i algun
familiar a Cassà ho gestionava. Aquesta dualitat
continuada i arrelada de destí-origen atorgava als
9
indians una identitat ambivalent i sovint manifesta, 4. ELS CARBÓ 12
com és el cas dels Boada, coneguts com los cata- L’origen dels Carbó es troba al mas Carbó de les
lanes a Filipines i com els filipinos a Cassà encara Serres, una masia del segle XII de Cassà, i estan
avui després d’un segle. El mot amb què la comu- emparentats posteriorment amb altres famílies
nitat d’origen bateja les seves cases –cal Xilè, can d’indians cassanencs. Iniciem el relat amb en Joan
10
Filipinus– també n’és un exemple . Carbó Martí, i hi afegirem els seus nebots i els fills
d’aquests al llarg d’un segle des de les primeres
dècades del segle XIX. Què va portar aquesta nis-
saga de negociants de Cassà amb una vida esta-
3. EL ROL DE LES DONES blerta i força còmoda a travessar l’Atlàntic?
Tot i que els protagonistes de l’aventura de les Durant les primeres dècades del segle XIX ja tro-
Índies gairebé sempre són homes, volem parar bem en Joan Carbó i el cunyat del seu germà Salvi,
l’atenció en les dones per tenir la història completa. en Josep Jubert Llach, establerts a Mèxic i Cuba
Elles en aquest escenari tenien dos rols: el de do- amb negocis pròspers.
nar suport a l’aventura i el d’enllaçar famílies. Les bones notícies arribaven a Cassà. L’any 1838
L’espai domèstic, important entre els indians, era alguns dels seus nebots viatgen a Amèrica desi-
regentat per les dones. Una tasca efectivament tjant també la bona fortuna: en Josep Carbó No-
difícil donat que elles eren les responsables dels guer a Nova Orleans, en Josep i en Pau Carbó
nombrosos fills que tenien, de la seva formació i Vidal i en Joaquim Carbó Ferrer a l’Havana. Poc
de la logística que implicava els molts viatges que després en Joan torna a Cassà amb diners sufi-
feien. La seva presència dins dels negocis només cients per viure i fer inversions patrimonials que
es constata en els canvis de nom, afegint-hi “& augmentaven la seva fortuna. Dos anys més tard
Co” o el cognom de soltera. L’educació de les fi- mor sobtadament deixant un important patrimoni
lles anava dirigida al control de l’àmbit domèstic i immobiliari, principalment cases i establiments co-
familiar. No rebien la formació acadèmica dels nois mercials, a Girona.

9. La identitat és una categoria social i personal dinàmica que sempre es construeix en relació o davant de l’altre.
10. SALLÉS i MORÉ, 2009.
11. “Los condicionamientos asociados a una clase particular de condiciones de existencia producen habitus, sistemas de
disposiciones duraderas y transferibles, estructuras estructuradas predispuestas a funcionar como estructuras estructurantes,
es decir, como principios generadores y organizadores de prácticas y de representaciones que pueden ser objetivamente
adaptadas a su meta sin suponer el propósito consciente de ciertos fines ni el dominio expreso de las operaciones necesarias
para alcanzarlos, objetivamente ‘reguladas’ y ‘regulares’ sin ser para nada el producto de la obediencia a determinadas reglas,
y, por todo ello, colectivamente orquestadas sin ser el producto de la acción organizadora de un director de orquesta.” a
BOURDIEU, 1991.
12. Per aprofundir en la història dels Carbó Martí, us remetem a CARBÓ; CARBÓ i MUNDET, 2013.