Page 96 - Conferencies de l'Arxiu 3

96

sar que les notícies d’incertesa política que arriba- indústria surotapera que donava feina a bona part
ven a Cassà es barrejaven discretament amb les de la població. Cal tenir present que Espanya, i
d’oportunitats econòmiques i socials, sobretot per en especial la província de Girona, era una de les
als més emprenedors. Entre els indians moderns i principals exportadores d’un material que des del
els tardans és on hem de situar els de Cassà que segle XVIII augmentava la seva demanda . El suro
6
presentem. de Cassà arribava a clients d’arreu del món a partir
En l’imaginari popular l’indià era un home elegant, d’intermediaris o bé directament quan situaven els
amb diners, formació, sofisticat en la seva quoti- seus negocis a Amèrica, on hi havia un gran mer-
dianitat i vestit amb robes de fil blanc. És un per- cat en expansió que facilitava el moviment mundial
sonatge en el qual hi cap gairebé tot possiblement del producte. Per tant, travessar l’Atlàntic era una
per l’ús turístic que se’n fa, sense un marc concep- aventura premeditada i amb certes garanties d’èxit
tual adequat. Afortunadament hi ha estudis que en donat que permetia vincular el negoci local-familiar
defineixen un perfil sense oblidar el gran ventall de amb l’internacional. Això sí, calia tenir ben contro-
situacions personals, socials i econòmiques que lades ambdues bandes de l’Atlàntic, una realitat
hi trobem. Podem acordar que l’indià llegendari té que s’aconseguia amb estratègies familiars rela-
una bona posició social i econòmica en el lloc d’ori- cionades amb la transmissió del patrimoni.
gen, iniciativa empresarial, mostra la nostàlgia pel Les propietats familiars, rurals o industrials, tradi-
paradís perdut amb un gust per l’exotisme, adopta cionalment s’han transmès a Catalunya segons el
7
una certa actitud de superioritat per l’experiència model de l’hereu amb la finalitat de conservar-les
viscuda, parla el castellà d’Amèrica o un català ple indivisibles. Aquest model implica una rígida es-
d’americanismes i forma una família nombrosa a tructura familiar que decideix el futur de cada nova
4
Catalunya o a Amèrica . Jo afegiria que en molts generació. Però els joves de finals de segle XIX,
casos, i en tots els de Cassà, té un tarannà labo- igual com els d’ara, no eren impermeables a les re-
riós. volucions socials, econòmiques i tecnològiques i,
malgrat el pes de la tradició, alguns les volien apro-
fitar. Generalment escollien un destí on ja hi havia
algun familiar o conegut, o bé on sabien que el ne-
2. D’ON I COM MARXAVEN ELS INDIANS
DE CASSÀ goci funcionaria. La comunicació amb la família era
continuada, per correu o viatjant regularment –tot i
Des del segle XV les viles marineres catalanes, que el viatge podia depassar els trenta dies–, cosa
acostumades a fer-se a la mar i al comerç marítim, que facilitava el flux de notícies i moviment. Marxa-
comerciaven més enllà de les seves costes . Les ven sols i un cop establerts portaven la dona i els
5
de l’interior, com Cassà, s’hi varen afegir poste- fills . En els seus destins consolidaven l’empresa
8
riorment de manera rellevant a partir del segle XVI- d’origen però també innovaven i s’atrevien amb
II. Els productes amb què comerciaven a ultramar d’altres, no en va eren joves amb bona formació i
eren variats però, d’entre tots ells, cal destacar el emprenedors. La diversificació i l’èxit funcionaven
suro, també en el cas de Cassà. com un reclam per a nous familiars que s’instal·la-
La societat cassanenca dels segles XVIII-XIX era ven també a d’altres països si l’expansió del nego-
principalment agrícola i forestal amb una rellevant ci ho requeria. Si es tractava d’una mateixa família,

4. CABRÉ i OLIVÉ, 2008 i CABRÉ i OLIVÉ, 2011
5. Per aprofundir en el comerç marítim, i especialment el de Tossa, segles XVIII i XIX, podeu consultar, ZUCCHITELLO, 2004: p.
223-234.
6. PAREJO, 2010.
7. En el cas de les propietats rurals, un únic fill per parella i el seu cònjuge s’havia de quedar a viure i a treballar amb els pares amb
l’obligació de tenir-ne cura quan fossin vells i el compromís de continuar la casa a través dels fills. Si el patrimoni era només
industrial, generalment era el fill gran qui se’n feia càrrec per tal de conservar-lo indivisible. ESTRADA, 1998: p. 199-250.
8. A Tossa i Lloret era habitual que molts quedessin solters. Alguns, ja grans, cridaven un nebot o altre familiar perquè encapçalés
el negoci i, un cop garantida la successió, retornaven aquí, on es casaven amb dones joves tot i que molts d’ells ja no tenien
edat per tenir descendència.