Page 101 - Conferencies de l'Arxiu 3

INDIANS A CASSÀ? 101

bé compraven a d’altres, potser els de Reims, i seu nebot Narciso. L’Enric, el petit dels cinc nois
a Amèrica ho distribuïen (...) la fàbrica no dona- de can Tou, es va casar i exercí de metge a Puerto
va l’abast”. Mai van tenir fàbrica a Amèrica però Rico, on va portar una vida tranquil·la i tan allunya-
tampoc n’hi havia cap que els pogués fer la com- da dels negocis familiars com va poder. Finalment,
petència “(...) crec que era a Baltimore, hi havia en Pere, segons la llegenda familiar, va morir a Chi-
una única fàbrica de suro que es va cremar i en cago en circumstàncies misterioses.
aquell moment els Daussà tenien els magatzems Així doncs, dels cinc nois de can Tou, només en
plens de taps de suro i... [van fer molts diners]. Martí va tornar a la Península. Els Daussà, “en mo-
Van quedar molt pocs [magatzems de suro]. Amb viment continu”, com ells mateixos defineixen la
la guerra del 14 els americans van prohibir la im- identitat familiar, des d’aleshores han originat bran-
15
portació de suro perquè era considerat un material ques familiars a Nova York, Puerto Rico, Canadà i
bèl·lic excepte el [que anava destinat als] trefins Miami. A Cassà, actualment la família només hi té
que era precisament el que més comercialitzaven amics i un arrelat vincle sentimental.
els Daussà”. La fortuna que van acumular els va
permetre comprar fins i tot l’illa de Put-in-Bay, al
llac Erie, al sud del llac Michigan, on la cova dels
Daussà encara avui és visitable. 6. ELS BOADA, DE CAN FILIPINUS
Passada la Gran Guerra, el negoci va anar decaient Un matí de juliol m’entrevisto amb en Toni de can
per la pròpia dinàmica del mercat del suro, el tan- Filipinus; és rebesnet directe d’en Pere, l’iniciador
cament de la banca Rivera i el relleu generacional de l’aventura a les Índies dels Boada. En poc més
de Daussà & Co., ara en mans de la branca fami- de dues hores m’explica fil per randa l’aventura a
liar nord-americana, fins que va tancar. Filipines dels seus avantpassats. Dies més tard
visito la família a la casa construïda pels besavis i
Durant l’aventura, un fort vincle amb la família i la que encara habiten. A banda dels nombrosos ob-
població natal els feia tornar sovint portant fortu- jectes d’origen oriental que la decoren, una habi-
nes i aprenentatges. L’Agustí i l’Enric s’interes- tació, la sala de les curculles, concentra el llegat
saven per la medicina que es practicava tant a familiar presidit per un gran quadre amb el retrat
16
Cassà com a Girona i compartien les novetats mè- de la Teresita, la filla que va morir de petita a Fi-
diques americanes. En Narcís i la seva esposa Pe- lipines.
pita Castro, de Guayama, van tenir cinc fills, quatre
dels quals, en Narciso, en Pepe, en Luis i la Pepi- En Pere Boada Vergés va néixer al veí municipi de
ta, van tornar a Cassà per estudiar; la Mercedes Sant Andreu Salou, on la família eren pagesos pro-
sempre va viure a San Juan de Puerto Rico amb pietaris del mas Boada. El seu vincle amb Cassà li
els pares. En Martí va tornar a Cassà i va viure de ve donat per la seva esposa, la Maria Martí Viño-
rendes gràcies a la venda de l’acadèmia de Puer- las, de cal Jeroni Ros de Cassà. En Pere era el fill
to Rico. Segons Arturo Daussá, part de la seva gran i per tradició hereu, però no li agradava treba-
fortuna la va donar a l’Ajuntament amb finalitats llar al mas i s’hi va quedar la seva germana, la Fran-
benèfiques, contribuí a la construcció del Casino i cisca. Ell va provar per un temps el negoci del suro
dotà de premis el concurs de jocs florals local. Sol- però no devia sentir-se gaire satisfet, i un notari de
ter i sense fills, tenia una relació, poc acceptada a Cassà li va recomanar que anés a Filipines a provar
l’època, amb una dona malaguenya a qui la família fortuna. I així ho va fer, possiblement aprofitant els
deia la Madrina, que els va fer marxar de Cassà i diners que li corresponien com a hereu.
17
es van instal·lar definitivament a l’Hotel Colón de A principi de la dècada de 1880 en Pere i un seu
Barcelona. Tot i així es van fer càrrec dels dos fills cunyat, Emili Martí Viñolas, van anar cap a Filipi-
petits –la Isabel i en Pedro– dels set que va tenir el nes amb la intenció que la família els seguís un cop

15. Es refereix a la Primera Guerra Mundial.
16. Obra de l’artista local Benet Casabó.
17. Sabem per documentació conservada que el negoci Los Catalanes de Pedro Boada es va establir l’any 1885, deduint que en
Pere va sortir de Cassà entre l’any 1881 (el fill gran va néixer el 1880) i 1884.