Page 101 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 101

INDIANS A CASSÀ?  101




            bé compraven a d’altres, potser els de Reims, i   seu nebot Narciso. L’Enric, el petit dels cinc nois
            a Amèrica ho distribuïen (...) la fàbrica no dona-  de can Tou, es va casar i exercí de metge a Puerto
            va l’abast”. Mai van tenir fàbrica a Amèrica però   Rico, on va portar una vida tranquil·la i tan allunya-
            tampoc n’hi havia cap que els pogués fer la com-  da dels negocis familiars com va poder. Finalment,
            petència “(...) crec que era a Baltimore, hi havia   en Pere, segons la llegenda familiar, va morir a Chi-
            una única fàbrica de suro que es va cremar i en   cago en circumstàncies misterioses.
            aquell moment els Daussà tenien els magatzems    Així doncs, dels cinc nois de can Tou, només en
            plens de taps de suro i... [van fer molts diners].   Martí va tornar a la Península. Els Daussà, “en mo-
            Van quedar molt pocs [magatzems de suro]. Amb    viment continu”, com ells mateixos defineixen la
            la guerra del 14  els americans van prohibir la im-  identitat familiar, des d’aleshores han originat bran-
                           15
            portació de suro perquè era considerat un material   ques familiars a Nova York, Puerto Rico, Canadà i
            bèl·lic excepte el [que anava destinat als] trefins   Miami. A Cassà, actualment la família només hi té
            que era precisament el que més comercialitzaven   amics i un arrelat vincle sentimental.
            els Daussà”. La fortuna que van acumular els va
            permetre comprar fins i tot l’illa de Put-in-Bay, al
            llac Erie, al sud del llac Michigan, on la cova dels
            Daussà encara avui és visitable.                 6.  ELS BOADA, DE CAN FILIPINUS
            Passada la Gran Guerra, el negoci va anar decaient   Un matí de juliol m’entrevisto amb en Toni de can
            per la pròpia dinàmica del mercat del suro, el tan-  Filipinus; és rebesnet directe d’en Pere, l’iniciador
            cament de la banca Rivera i el relleu generacional   de l’aventura a les Índies dels Boada. En poc més
            de  Daussà & Co., ara en mans de la branca fami-  de dues hores m’explica fil per randa l’aventura a
            liar nord-americana, fins que va tancar.         Filipines dels seus avantpassats. Dies més tard
                                                             visito la família a la casa construïda pels besavis i
            Durant l’aventura, un fort vincle amb la família i la   que encara habiten. A banda dels nombrosos ob-
            població natal els feia tornar sovint portant fortu-  jectes d’origen oriental que la decoren, una habi-
            nes i aprenentatges. L’Agustí i l’Enric s’interes-  tació, la sala de les curculles, concentra el llegat
            saven per la medicina que es practicava tant a   familiar presidit per un gran quadre  amb el retrat
                                                                                            16
            Cassà com a Girona i compartien les novetats mè-  de la Teresita, la filla que va morir de petita a Fi-
            diques americanes. En Narcís i la seva esposa Pe-  lipines.
            pita Castro, de Guayama, van tenir cinc fills, quatre
            dels quals, en Narciso, en Pepe, en Luis i la Pepi-  En Pere Boada Vergés va néixer al veí municipi de
            ta, van tornar a Cassà per estudiar; la Mercedes   Sant Andreu Salou, on la família eren pagesos pro-
            sempre va viure a San Juan de Puerto Rico amb    pietaris del mas Boada. El seu vincle amb Cassà li
            els pares. En Martí va tornar a Cassà i va viure de   ve donat per la seva esposa, la Maria Martí Viño-
            rendes gràcies a la venda de l’acadèmia de Puer-  las, de cal Jeroni Ros de Cassà. En Pere era el fill
            to Rico. Segons Arturo Daussá, part de la seva   gran i per tradició hereu, però no li agradava treba-
            fortuna la va donar a l’Ajuntament amb finalitats   llar al mas i s’hi va quedar la seva germana, la Fran-
            benèfiques, contribuí a la construcció del Casino i   cisca. Ell va provar per un temps el negoci del suro
            dotà de premis el concurs de jocs florals local. Sol-  però no devia sentir-se gaire satisfet, i un notari de
            ter i sense fills, tenia una relació, poc acceptada a   Cassà li va recomanar que anés a Filipines a provar
            l’època, amb una dona malaguenya a qui la família   fortuna. I així ho va fer, possiblement aprofitant els
            deia la Madrina, que els va fer marxar de Cassà i   diners que li corresponien com a hereu.
                                                                                         17
            es van instal·lar definitivament a l’Hotel Colón de   A principi de la dècada de 1880  en Pere i un seu
            Barcelona. Tot i així es van fer càrrec dels dos fills   cunyat, Emili Martí Viñolas, van anar cap a Filipi-
            petits –la Isabel i en Pedro– dels set que va tenir el   nes amb la intenció que la família els seguís un cop








            15. Es refereix a la Primera Guerra Mundial.
            16. Obra de l’artista local Benet Casabó.
            17.  Sabem per documentació conservada que el negoci Los Catalanes de Pedro Boada es va establir l’any 1885, deduint que en
               Pere va sortir de Cassà entre l’any 1881 (el fill gran va néixer el 1880) i 1884.
   96   97   98   99   100   101   102   103   104   105   106