Page 103 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 103

INDIANS A CASSÀ?  103














































            Interior de l’establiment Los Catalanes. Font: AMCS, Arxiu   Maria Martí Viñolas a Cebu. Font: AMCS, Arxiu d’Imatges.
            d’Imatges. Col·lecció M. Teresa Boada.           Col·lecció Montserrat Boada.




            Els viatges a Cassà eren freqüents i de vegades   després d’un temps de llargues temporades entre
            les estades llargues. L’any 1897, coincidint amb la   Cebu i Barcelona, abandonessin definitivament Fi-
            revolució per l’alliberament de Filipines , el matri-  lipines quedant com a únics responsables del ma-
                                                20
            moni i els cinc fills van retornar a Catalunya, i es   gatzem en Pepito, en Claudi, l’Emili i en Pere. El
            van instal·lar en el cèntric carrer d’Aribau de Bar-  matrimoni disposava de capital suficient per viure
            celona.                                          entre valors immobiliaris i els diners que els fills
            Poc després de tornar a l’arxipèlag, en tombar el   enviaven.
            segle, la petita Teresa va morir. El matrimoni va vo-  El fill gran, Pepito, era un home molt alegre, li agra-
            ler que fos enterrada a Cassà.                   dava viatjar i va fer la volta al món sense estar-se
            Els fills es van fer grans i van formar part del negoci   de res, d’aquest fet ha esdevingut una dita fami-
            que coneixien de ben petits. Van canviar el rètol,   liar: “va començar en primera i va tornar fent de
            ara hi posaria Pedro Boada e Hijos. En Pere i la   cambrer”. Es va casar amb la Candelaria, una sa-
            Maria ja no eren necessaris a Cebu, la mort de la fi-  ragossana amb qui va tenir un fill, en Pedrito. L’any
            lla i l’enyorança podia massa. Tot plegat va fer que,   1922 es van separar i va tornar a Filipines per fer-







            20.  Els moviments revolucionaris a Filipines comencen l’any 1896, un any abans que els Boada marxessin. L’any 1898, els filipins
               van declarar la seva independència, procés interromput pel Tractat de París, signat mesos més tard, amb el qual les illes van
               passar a ser propietat dels EUA provocant una guerra entre els dos països. Fins a 1946 la  independència de Filipines no va
               ser reconeguda internacionalment.
   98   99   100   101   102   103   104   105   106   107   108