Page 107 - Conferencies de l'Arxiu 3

INDIANS A CASSÀ? 107

Quan els fills, la Maria i en Panxo, van tenir edat
d’estudiar el matrimoni va voler que es formes-
sin a Barcelona, llavors una ciutat cosmopolita on
s’aplegaven els sectors econòmics, polítics, so-
cials i culturals més influents de l’època. L’Alberto,
germà de la Benita i soci d’en Domingo, es va que-
dar a Xile dirigint els negocis.
En Panxo es va llicenciar als Químics de Sarrià
mentre la seva germana Maria i els pares alterna-
ven amb gent de bona posició de Barcelona. Així
va ser com la Maria va conèixer i es va casar amb
l’Ignasi Baixas i Castellví, fill d’un reconegut artis-
29
ta .
En Panxo es va enamorar de la seva cosina ger-
mana, Conxita Figueras Carbó, fet que els obligà
a demanar una dispensa papal per poder-se casar.
Ells són els avis paterns de la Cristina, qui ha fet
la recerca documental per a aquesta comunicació.
Durant aquesta llarga estada a Cassà, en Domingo
va morir. Els dos joves matrimonis van tornar a Xile
i es van ocupar del negoci, principalment en Panxo.
La Benita va tornar amb ells i va rebre, fins a la
seva mort, un lloguer per la finca de la Capçana, la
fàbrica i l’habitatge de Santiago.
En Panxo i la Conxita van tenir tres fills a Xile: en
Domingo, la Mari Luz i en Francisco. La seva ger-
mana Maria Figueras i l’Ignasi Baixas varen tenir
dues filles. Els cinc cosins van ser criats com a ger- Francisco Figueras Puig a l’Institut Químic de Sarrià, març
mans. La Maria i l’Ignasi van viure sempre a Xile. de 1926. Font: Arxiu família Figueras.
Ell va ser un reconegut aquarel·lista i professor de
dibuix a la càtedra d’arquitectura de la Universitat
Catòlica de Santiago. Participava activament en
la vida artística del país, exposant i participant en publicacions a Santiago i a Cassà, com Luz y guía.
concursos com ara el de la Sociedad Nacional de Com a químic industrial va innovar a l’empresa
Bellas Artes de Chile, de la qual va ser un dels familiar. Sota el nom Figueras, Puig y CIA va se-
directors en l’edició de 1943 . guir fabricant envasos metàl·lics i tapes corona i
30
En Panxo sempre va ser un home molt inquiet in- posteriorment hi va afegir la producció de joguines
tel·lectualment, li agradava tocar el violí i escriure metàl·liques, pioneres l’any 1932, de la marca Ar-
sobre temes diversos; la família conserva llibretes dilla . Una de les més reconegudes a Xile va ser
31
senceres plenes d’anotacions i narracions inèdi- l’Auto Bólido Ardilla, un petit cotxe metàl·lic fabri-
tes. També va col·laborar amb articles d’opinió a cat l’any 1949 de “30 centímetros de largo y 12 de

29. Ignasi Baixas i Castellví era fill de Joan Baixas i Carreter, pintor nascut a Barcelona l’any 1863. Un dels seus quadres va ser
premiat amb un accèssit a l’Exposició Universal de Barcelona l’any 1888.
30. També va merèixer el premi Saló Nacional de 1942 atorgat per la Sociedad Nacional de Bellas Artes de Chile amb la pintura
‘Atardecer en Puerto Montt’.
31. A Xile la indústria de la joguina de llauna està estretament relacionada amb les fàbriques d’envasos i tapes corona. Van ser
pioneres les fàbriques Figueras y Puig, els Neumann i els Vázquez y Carvajal. Tots ells van passar de fabricar envasos a
joguines.
(recurs online: https://www.antiguedadescarroza.cl/juguetes%20y%20letreros/otros_juguetes.html)