Page 105 - Conferencies de l'Arxiu 3

INDIANS A CASSÀ? 105

se càrrec del negoci familiar juntament amb el seu En Domingo Figueras Oller va néixer a Cassà l’any
germà Emili. Va morir entorn dels 50 anys a Cebu, 1869. Tenia dos germans, en Francisco i la Rosa.
on és enterrat. Eren fills d’en Francisco Figueras Carbó i la Maria
En Claudi es va casar amb Concepció Vilallonga i Oller Vilagran. Quan van tenir edat de treballar, el
van viure a Barcelona. Van tenir cinc fills, M. Tere- pare els va proposar que ho fessin a la fàbrica de
sa, Josep Maria, Claudi, Narcís i Conxita, alguns suro dels Figueras Oller, al carrer Major de Cassà.
passaven els estius a Cassà tot i que mai més hi Era un negoci pròsper, en aquell temps tenia més
21
varen viure. de cent treballadors . En Francisco, casat amb
22
El tercer fill, l’Emili, es va establir definitivament a Lluïsa Carbó Dausà , va quedar dirigint la fàbrica
Cebu. Solter i sense descendència, va ser el da- i van tenir 8 fills, els dos primers varen morir i van
rrer Boada que es va fer càrrec del negoci. Envia- quedar les filles: la Lluïsa, la Maria, la Conxita, la
va regularment cartes al pare explicant com anava. Mercedes, l’Estrella i la Dolors, aquesta darrera
Entorn l’any 1930 va tornar per darrer cop a Cassà casada amb el Dr. Pascual Pujol, els pares de la
portant molts dels objectes i records que atresora Roser, la narradora d’aquesta història.
la família a can Filipinus. Va ser enterrat a Manila. En Domingo va preferir provar sort a l’altra ban-
I en Pere va voltar per diversos llocs del continent da de l’Atlàntic. Es va casar amb Benita Puig Oller
americà. Igual com la resta de germans, col·leccio- l’any 1904, filla del metge de Cassà, i acabats de
nava postals dels llocs que visitava. La família en casar ja es van instal·lar a Santiago de Xile. De se-
conserva un munt. Casat amb Montserrat Juliol Re- guida varen tenir dos fills: la Maria i en Francisco, a
vert l’any 1927, va tenir dues filles: la M. Antònia i la qui li deien Panxo, com és habitual a Xile.
Montserrat, la qual es va casar amb el veterinari Rò- En Domingo tenia una fàbrica que anunciava amb
mul Riera i van tenir quatre fills, en Joan, en Toni, qui el nom Domingo Figueras Imprenta y Litografía
ens explica aquest relat, la Montserrat i en Quicu. sobre Hoja-lata, situada al carrer Casillas 324 de
Setanta anys més tard, amb la història ben viva en el Santiago, segons indiquen les targetes de visita.
seu record, un besnet del primer filipino cassanenc, Probablement com a continuació de la producció
en Toni Riera Boada, va visitar Cebu. Va recórrer de llauna i la seva iniciativa comercial, va anar in-
cada racó fins arribar al carrer Morga cantonada novant en el negoci sempre relacionat amb taps de
Lapu Lapu. Hi havia un edifici de formigó i res més. llautó o de suro, fabricant les tapes corona que li
Però pocs anys abans, un cosí de la mare havia fet van donar gran prestigi, “la primera y mejor monta-
el mateix viatge i encara hi va trobar qui recordava la da en su género. Dedícase también a impresiones
família de Los Catalanes de Pedro Boada. litográficas-artísticas sobre hojalata y a la fabrica-
ción de toda clase de envases para frutas, conser-
vas, aceites, grapas de seguridad para cajones y
placas inviolables para barriles (...) Es también una
7. CAL XILÈ de las casas más importantes de Chile en tapones
23
Amb la Cristina Figueras Juliol comencem a des- de corcho y conservas españolas”. Feia poc més
cobrir les fotografies i documents que el pare de cinc anys de la seva arribada a Xile i la “fàbri-
24
guardava, com tresors, del passat indià familiar. La ca de tapas corona de Domingo Figueras” ja va
Roser Pascual Figueras ens explica el relat. Entre merèixer el primer premi a l’Exposició Universal de
les tres mirem de fer un primer esbós de l’aventura Xile de 1910. L’empresa tenia seu a Santiago i a
dels Figueras-Puig a Xile. Valparaíso.

21. Es tracta de l’establiment obert a Cassà l’any 1892 per Francisco Oller, on s’iniciava la producció i comerç de taps de suro
amb França.
22. Podeu veure el relat dels Carbó i els Daussà en aquest mateix document.
23. Santiago a la Vista, editat per Balcells & Co, Santiago de Xile, p. 113 i 114
(recurs online: http://www.memoriachilena.gob.cl/archivos2/pdfs/MC0064165.pdf)
24. Segons les targetes de visita, la fàbrica feia impressions artístiques litogràfiques sobre llautó, envasos de tota mena, grapes
de seguretat per a taps i plaques per a barrils.