Page 95 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 95

95





            7. INDIANS A CASSÀ?                  1

            Eva Pinyol i Llésera




















            Les històries familiars són úniques, importants i   Aquesta és la història dels indians de Cassà que
            imprescindibles per entendre’ns com a individus.   hem recollit, no la viscuda de primera mà, sinó la
            Diria més, per entendre’ns com a societat. Explico   transmesa per records i retalls de documents que
            història a adolescents cada dia i se’m fa veritable-  confirmen la seva validesa. Allà on la documenta-
            ment difícil fer-los entendre la seva magnitud si no   ció no arriba, ho fa el sentit comú i les suposicions
            aterro a allò que és proper, a l’experiència personal   que, amb el temps, acaben esdevenint certeses.
            i el record. Llavors reis, ministres i reconeguts es-
            trategs desapareixen i apareix la narració històrica
            propera, la que compartim, la que podem sentir i   1. PODEM PARLAR D’INDIANS A CASSÀ?
            entendre; per a mi, la veritablement important.  Considerem indians els emigrants que des de finals
            La història dels indians és, més enllà d’un context   del segle XVIII i fins a principis del segle XX marxen
            polític i econòmic, la història de persones que, amb   a fer fortuna, especialment a les possessions de
            unes vides més o menys confortables, decideixen   l’imperi espanyol a Amèrica, i quan tornen inver-
            marxar ben lluny de casa per provar fortuna.     teixen part dels guanys en el seu país d’origen. Els
            Hem  recollit el  testimoni  de  quatre  famílies  de   pioners marxen a principis del segle XVIII i tornen
            Cassà que durant la segona meitat del segle XIX   la primera meitat del segle XIX, els moderns viuen
            van marxar a les Índies . Tres d’elles a Amèrica i   l’aventura entre 1860 i 1890 i els tardans marxen a
                                  2
            una a Filipines. Els Carbó, els Daussà, els Figueras   finals del segle XIX i tornen a principis del segle XX.
            i els Boada. L’experiència va viatjar amb ells i, en   Cal tenir present que al llarg d’aquests períodes
            tornar, va formar part d’un llegat familiar que els   l’Imperi estava en declivi, que les colònies clama-
            seus descendents expliquen, entre narració his-  ven la independència o l’havien aconseguit recent-
            tòrica i llegenda , situant-lo amb personatges, es-  ment i que després de la guerra hispano-americana
                           3
            pais i temps reals però enriquits pel record familiar   molts d’aquests països van passar a formar part
            que les generacions transformen.                 de l’àrea d’influència dels EUA. Però hem de supo-




            1.  La conferència s’havia de celebrar el 14 de març de 2020 però es va ajornar arran del confinament decretat a la població amb
              motiu de la pandèmia de la COVID19.
            2.  Els regnes castellans d’Índies és el nom que reben les entitats polítiques que posseïa la corona espanyola a Amèrica des del
              segle XV. Al segle XVI s’hi van incorporar, per conquesta militar, les Índies Orientals, que incloïen les possessions asiàtiques,
              entre les quals ens interessa destacar Filipines.
            3.  Fem servir el terme llegenda històrica en el sentit interessant per a l’antropologia. Podeu consultar: MAUSS, 1971.
              Així ens referirem a històries pròpies de la tradició oral en què trobem personatges, espais geogràfics, fets històrics i quotidians
              reals que l’oralitat de les generacions entrellaça seguint la lògica d’una comunitat unida per experiències pròpies, per tal que la
              història sigui compresa i dotada d’un sentit compartit. Quan aquests relats familiars, que s’han transmès oralment, s’escriuen i
              s’acompanyen de recerca històrica, queden en el llindar de la història i la llegenda recollint, d’una banda, el sentit antropològic
              de la narració –els motius, estratègies i valors socials i personals dels protagonistes del relat– i, d’altra banda, l’històric –els
              fets contrastables i no interpretables. PINYOL i MORÉ, 2014.
   90   91   92   93   94   95   96   97   98   99   100