Page 130 - Conferencies de l'Arxiu 1

130

es dura y fría, les diré el modo en que pereció. que una esquadrilla enemiga venia en direcció a
Había alarma y dieron salida. Salió y al estar a la zona. El primer Grumman va començar a rodar
unos 50 metros de altura, falló el motor y cayó per enlairar-se però les condicions de fang a la
en punzón, estrellándose en el suelo e incen- pista impedien que l’aparell agafés la velocitat ne-
diándose al mismo tiempo el aparato. Todos cessària per enlairar-se, encara més carregat de
corrimos inmediatamente a salvarle, pero como combustible i municions com anava. Però el veterà
cayó a unos 500 metros cuando llegamos allí, Peña va posar el gas a fons i un cop havia traspas-
solo había una gran hoguera. Los sacamos, sat el punt de no retorn, aquell en el qual l’avió va
pero ya habían entregado su vida a Dios, y sus enlaire o ja no pot frenar sense sortir, va continuar
infortunados cuerpos fueron sepultados en el fins al límit de la pista de vol. Es va enlairar uns cin-
cementerio de dicho pueblo de Cassá. Tengo quanta metres, però, sense la velocitat necessària,
de Mario una fotografía y unos pañuelos que va caure de l’ala esquerra enganxant-se en uns
él apreciaba mucho pues me decía que se los cables, i va caure en punxó i va explotar violenta-
había bordado su novia, así es que cuando con- ment a terra enmig d’un núvol de bales. Ambdós
testen ya dirán si quieren la fotografía, pues po- tripulants varen morir a l’acte. Aquest accident va
dría ser que la tuvieran Vds. Y así esta me la desmoralitzar definitivament la unitat.
quedaría yo, pues también me gustaría tenerla. D’aquest fet no en tenim constància al registre ci-
Está muy bien. Va con el uniforme y lleva gorra vil de Cassà, cosa que no ens ha d’estranyar per-
con el fondo blanco y correaje. Si no la tienen què era ben bé a la fi de la guerra, però del que
díganlo que primero son ustedes que nadie y yo s’anota a la carta de Juan Manuel Manero sembla
se la mandaría en la próxima carta, y los pañue- no haver-hi dubte que foren enterrats al cementiri
los si voy alguna vez por esa ya los vendría a vi- d’aquest poble. Anys més tard la família va traslla-
sitar y al mismo tiempo les traería los pañuelos. dar les seves despulles a Vinaròs. De José Peña,
23
Reciban el pésame de mi familia y el mío tan a qui inicialment teníem identificat per la literatura i
sentido”. 22 els testimonis, actualment no en sabem res de les
seves despulles.
La nit anterior havia plogut força i el camp no es
trobava en les millors condicions per enlairar-se. No obstant això, existeixen certes contradiccions
Però els ensurts sovintejaven i aviat van comunicar que cal fer notar. Sembla que a la tomba d’aquest
a la patrulla de guàrdia una alarma aèria. Sembla metrallador a Vinaròs consta la seva mort el dia 22

Figura 41. Inici de la carta de Juan Manuel Manero als pa- Figura 42. Fotografia de Mario Sorolla, metrallador mort en
res de Mario Sorolla, 14 de juny de 1939. Font: Arxiu parti- l’accident de Cassà de la Selva. Font: Arxiu particular de la
cular de la família Sorolla. família Sorolla.

22. Carta cedida per Mario Sorolla Ayza, nebot del metrallador.
23. Correspondència electrònica de l’autor amb familiars directes del metrallador.