Page 134 - Conferencies de l'Arxiu 1

134

altre moment especialment tens ja finalitzada la Se-
gona Guerra Mundial, en el qual el règim franquista
era l’únic simpatitzant que quedava de l’antic Eix ita-
lo-alemany. En els dos casos els estudis fan constar
la simplicitat de tornar a posar en actiu el camp, si
bé fan esment a la circumstància que es tracta de
terres cultivades i, el més important, que el camp no
es podia ampliar per enlloc. Cap dels dos informes
26
va portar a la reactivació de l’aeròdrom.
Aquests documents, que pot semblar que només
són interessants des d’un punt de vista anecdò-
tic, resulten molt valuosos en incloure una acurada
planimetria de l’aeròdrom. Aquesta, junt amb una
petita documentació de procedència republicana,
és la que ens permetrà explicar la morfologia del
camp de Cassà, en el darrer apartat.

10. LES CARACTERÍSTIQUES DEL CAMP
Per conèixer la morfologia del camp de Cassà i del
patrimoni tangible que avui en dia ens en queda,
disposem d’un petit nombre de documents repu-
blicans i d’una majoria de documents d’espionatge,
així com de la immediata postguerra. Els documents
republicans acostumen a ser més detallats perquè
provenen precisament dels qui els varen cons- Figura 45. Plànol de detall del camp d’aviació de Cassà de
truir, però en això també hi ha excepcions. D’en- la Selva. Font: AHEA.
tre aquests, un dels documents més importants és
un recull de fitxes republicanes de data 15 de juny
de 1938 i que ve a ser com una guia d’alt secret no es pot alterar. Malgrat això, consideren que el
amb les característiques de tots els aeròdroms ca- terreny és prou bo i que no faria bassals quan plo-
talans. Aquest document indica que l’aeròdrom, gués, cosa que la història sembla desmentir. Al vol-
27
anomenat de Llagostera, estava situat a uns dos tant de la pista, hi ha petits boscos que permeten
quilòmetres del poble de Cassà, just a l’oest del amagar els avions. Les comunicacions són bones,
quilòmetre 15 de la carretera de Sant Feliu a Giro- especialment pel ferrocarril de Girona que connec-
na i a l’est del ferrocarril de Sant Feliu. Construït tava amb el port de Sant Feliu.
amb dues pistes per permetre la seva utilització en Al voltant de la pista es reflecteixen dues edifica-
diferents règims de vent, l’una és situada de nord cions, la més destacable de les quals era el mas
a sud amb 950 m de longitud per 200 d’amplada i Torremansa, situat al nord (cf. Figura 46). El docu-
amb una lleugera inclinació, i l’altra, de sud-oest a ment esmentat cita que fa les funcions de caserna
nord-est, de 1.200 m de longitud per 250 d’ampla- amb una capacitat d’allotjament de 367,5 metres
da (cf. Figura 45). Es considera un aeròdrom que quadrats. Seguint les indicacions de l’esmentat
28
no podrà créixer més donat que està situat entre la document, l’altre edifici està situat també al nord,
via del ferrocarril, la Verneda i la carretera. Fruit de però de la pista petita, i no havia estat requisat,
29
l’ocupació de tot el perímetre possible del terreny, continuant al servei dels pagesos. Segons la fi-
les seves pistes tenen una inclinació precisa i que txa, a Torremansa no es disposa de servei de ra-

26. Els dos estudis estan en el mateix expedient de l’AHEA.
27. AGMA, carpeta 1.281/15. És un conjunt de fitxes amb les quals es va evadir un oficial republicà.
28. Segons mapa que consta a l’expedient AHEA, carpeta A-2085.
29. Podria ser la masia de can Gai, on, segons els estadants actuals, s’hi havia habilitat un local destinat a despatx del camp
d’aviació.