Page 128 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 128

128





               6. L’ARRIBADA DELS GRUMMAN G-23                 voltants, que suposem Canet de la Tallada i Vidre-
               El 15 de gener de 1939 els avions de caça de les   res. Analitzant els pocs documents de què dispo-
               forces aèries de la República, ja molt pressionats   sem, d’entre els quals destaquen els llibres de vol
                                                                                   19
               als camps  del Penedès, es retiren de  més enllà   del pilot Gabriel Allés  i el més complet de Julio
                                                                          20
               de l’Eix del Llobregat. El 19 de gener fan un petit   Corrochano,  observem que el dia 15 de gener Co-
               nou replegament. Els Polikarpov I-15 Xato de la 4ª   rrochano realitza un vol de trasllat des de Sabadell
               Esquadrilla que estan a Montmeló i els monoplans   cap a Cassà, aleshores anomenat VZ9 segons la
               Polikarpov I-16 Mosca que estan a Castellar no es   nova codificació d’aeròdroms. Corrochano era un
               mouran, però la majoria dels que estan estacionats   pilot de vols nocturns i els pilots de Grumman noc-
               a Sabadell i el Prat es veuen obligats a anar cap   turns operaven generalment des de Sabadell, ja que
               a Cardedeu i la Garriga, cercant aeròdroms més   disposava d’instal·lacions de llum per volar de nit,
               segurs.                                         cosa que Cardedeu no oferia. En la retirada, els pri-
               A Cardedeu i Sabadell, operaven els Grumman     mers a sortir van ser els Grumman de Sabadell per
               G-23 Delfín de la 2ª Escuadrilla del Grupo 71 de   tal de deixar espai als Mosques i Xatos de caça en
               Defensa de Costas (cf. Figura 39). Però amb l’arri-  retirada. En acabat, probablement entre el 18 i el 20
               bada de les unitats dels caces en retirada, aquests   de gener, ho van fer els altres de Cardedeu, els de
               bombarders lleugers de patent americana han     vols diürns, dins del segon replegament.
               d’abandonar els seus aeròdroms per tal de deixar   Entenem, doncs, que la primera ocupació de Cassà
               l’espai suficient perquè els caces desenvolupin la   es va produir el dia 15 pels avions Grumman de
               defensa de Barcelona. La 2a esquadrilla del Grup   vols nocturns, i amb ells van arribar pilots com
               71 és encara una unitat aèria molt particular. Amb   José Soler Maza o el mateix Julio Corrochano. En
               anterioritat s’havia anomenat la 2ª Escuadrilla del   acabat, quatre o cinc dies més tard, es trasllada
               Grupo 28, i havia participat en les campanyes de   tota l’esquadrilla sota el comandament del capità
               l’Ebre, Extremadura, defensa de València i Carta-  Diego Sánchez López. El dia 20, Corrochano anota
               gena i, en aquest període, encara treballa activa-  el canvi a un altre camp anomenat VZ8, que ha de
               ment al Front del Segre realitzant tasques de bom-  correspondre a Canet de la Tallada o Vidreres, des
               bardeig diürn i nocturn.                        d’on a partir d’aquesta data realitza una patrulla de
                                    18
               Així, a partir del 15 de gener de 1939, el que   tres avions que deu fer els serveis de protecció a
               d’aquesta  2ª Escuadrilla del Grupo 71 en queda,   la zona. El dia 23 quan, com ara a continuació veu-
               uns quinze avions, alça el vol dels camp del Vallès   rem, la meitat de la unitat ha marxat a cobrir Figue-
               –principalment Cardedeu– en direcció al camp de   res, la seva patrulla de vol nocturn tornarà a Cassà
               vol de Cassà de la Selva i altres aeròdroms dels   de la Selva per unificar els Grumman que estan a
                                                               la zona central i sud de la Costa Brava.
                                                               A Cassà, malgrat que el camp està aparentment
                                                               llest, els aviadors comproven que a la pista encara
                                                               s’hi estan fent treballs. Els sorprèn, però això no
                                                               és estrany, ja que el camp de vol de Cassà ha es-
                                                               tat molt de temps inactiu. Bona prova d’aquest fet
                                                               és un document conservat a l’Arxiu Municipal de
                                                               Cassà, de data 21 de gener de 1939, en què el cap
                                                               d’obres del sector aeri sol·licita a l’alcalde del po-
                                                               ble una relació d’homes de més de quaranta-cinc
                                                               anys per treballar en les obres del camps d’aviació
                                                               (cf. Figura 40).  En realitat la pista del camp, que
                                                                             21
                                                               a l’inici de la seva existència es va creure que no
               Figura 39. Juan Lario Sánchez, davant d’un Grumman G-23   faria bassals, resultava molt més complicada del
               Delfín. Font: ADAR, arxiu d’imatges.            previst.



               18. Per ampliar la història d’aquesta unitat, cf. gesalí, 2005.
               19. ADAR, fons Allés (Barcelona).
               20. Arxiu de l’autor.
               21. AMCS, fons Administració General, Serveis militars
   123   124   125   126   127   128   129   130   131   132   133