Page 8 - Plecs 7. Ecos Juveniles

de les associacions religioses (com escola creien que l'educació havia los asociados y no asociados que
per exemple els Germans de la d'estar lliure d'influències religio- quieren asistir a él pueden recibir
Doctrina Cristiana o les Germa- ses. Juanola en el seu llibre Repar- una sólida y profunda instrucción
nes del Sagrat Cor de Maria). AI tajes históricas de Cassà de /a Se/va en las materias que comprenden
mateix temps, es comença a mani- afirma que opinaven que "de esta los programas de primera ense-
festar públicament una idea que forma se emanciparía a los indivi - ñanza elemental y superior con
fins al moment no s'havia exterio- duos de tutelas arcaicas y les per - especial de p àrvules y mercantil y
ritzat massa: el laïcisme en el po- mitiría guiarse por los dictados de sobre toda en las de inmediata
ble.Així doncs, el 1885, un grup de su propia conciència". aplicación en las necesidades de la
pares, preocupats per la instrucció La societat Colegio Politécnico Ca- localidad, asimismo una esmerada
dels seus fills, reconeixia que les sanense estava presidida per Salva- educacion."
escoles públiques municipals eren dor Cristià i el 6 d'octubre de 1887 L'escola tingué diferents emplaça-
insuficients i incompletes per a l'e- va redactar el el "Reglamento del ments al llarg de la seva activitat:
ducació que creien que havien de Colegio Politécnico Cassanense", en un primer moment al carrer
rebre els seus fills.Així, fundaren al signat per Mariana Arenas, Eduardo Major, núm. 1 (a casa de Camil
poble de Cassà de la Selva,el Co- Deulonder i Narcisa Juriol. Deulonder Castañer) i després al
legio Politécnico Cassanense, una L'article primer assenyala l'objec- carrer Marina, núm. 6 (de la família
escola privada que havia de res- tiu de l'escola, i deixa entreveure Oller - Gispert) en espera que s'a-
pondre millor a les necessitats i el neguit del grup de pares funda- cabessin les obres de l'edifici defi-
mancances que tenia el poble. dors de l'escola, per l'educació nitiu on es traslladà l'escola el
Va ser des d'aquell moment que el dels seus fills, que havia de basar-se 1912, a la carretera Provincial (a
poble quedà dividit,ja que tant en en la realitat del poble en què casa d'Esteve Bou).
el problema del primer ensenya- vivien: La Junta era qui nomenava els pro-
ment com en el de la moralitat, hi "Art? 10: El objeto de esta Asocia- fessors, i es va oferir a JosepVila-
havia dos pols totalment oposats. cion es fundar un establecimiento ret i Vila la nova escola. Sembla ser
Els qui promogueren aquesta nova de enseñanza donde los hijos de que el 1886 el Dr. Rubiés (metge

Actual edificion estavasituada L'escola estava situada a t'esquerra de la imatge en un carrer de Marina
l'escola. (AMCS). amb arbres. (AMCS! Coll.Joan Maymi).