Page 5 - Plecs 7. Ecos Juveniles

' any 1887 s'inaugurà a Cassà
L de la Selva l'Escola Vilaret. Va
ser una escola en què es portaven
a terme pràctiques educatives re-
novadores: excursions. conferèn-
cies.... i un periòdic escolar ano-
menat Ecos Juveniles. Els seus arti-
cles deixen constància del que es
feia en aquella escola.Així. l'anàlisi
i la reflexió d'aquests articles ha
estat el tema que vaig escollir per
al meu treball de final de carrera
de Pedagogia. El que he fet en
aquest nou número de Plecs és
adaptar aquest treball. Hi troba-
rem una introducció referent a la
situació educativa del moment.
una història breu de l'Escola Vila-
ret i dels mestres que hi exerci-
ren. i finalment una anàlisi dels ar- Ala part superior JosepVilaret, la seva dona i la mestra Teresa Pijoan i a la part inferior Eduard Vilaret envoltat
ticles ja esmentats de la revista d'alguns dels alumn es de l'escola (Josep M.Olivé).
Ecos Juveniles. fabetisrne, poques escoles. edificis tot això. cal afegir que els mètodes
És bo conèixer què ha passat escolars precaris. poca renovació pedagògics que s'utilitzaven esta-
abans que nosaltres hi fóssim ja en els mètodes d'ensenyament, ven desfasats i que hi havia una
que tot això forma part del que vi- poca formació dels mestres.... gran distància entre la realitat es-
vim ara. En el camp educatiu Manés. en el llibre El pensament colar i la realitat social. fet que di-
aquest aspecte és molt evident. escolar i la renovació pedagògica a ficultava l'aprenentatge dels alum-
perquè molts elements actuals Catalunya. resumeix la problemà- nes. Un exemple de la precarietat
provenen del que segurament es tica de l'ensenyament elemental de les escoles públiques seria el
va anomenar renovació pedagògi- estatal. entre 1900 i 1931. Parla material pedagògic de què dispo-
ca en algun moment del passat. d'una excessiva centralització ja saven.
que els organismes locals i provin- Així doncs. durant el primer terç
cials no tenien autonomia ni lli- del segle XX. es va produir en
L'educació a Catalunya bertat per fer el que volguessin. l'ensenyament primari el més am-
Així, a les escoles de l'Estat, als in- pli i profund moviment de renova-
Les greus deficiències del sistema fants, se'ls ensenyava només allò ció pedagògica. Sobretot en el
educatiu que patia Espanya degu- bàsic, però al mateix temps se'ls sector públic a causa de la seva
des a la poca atenció que els po- inculcaven idees de disciplina i au- precària situació. Els mestres que
ders públics hi havien prestat fins toritat. També faltaven recursos la portaren a terme creien que
al moment s'evidenciaven als inicis econòmics. fet que influïa en l'es- l'escola era una institució que te-
del segle XX: baix nivell d'instruc- tat de les escoles, en el sou dels nia una gran importància per a la
ció de la població. alt index d'anal- mestres i en la seva formació. A vida i que de la reforma de l'edu-