Page 7 - Plecs 7. Ecos Juveniles
P. 7

per experimentar: escoltar, mirar,  cio d'adults, des de finals del segle  d'algunes famílies fos bàsicament
       tocar, ... També es crearen museus  XIX i principis del segle XX.Algu-  agrària i forestal, i requeria la força
       en algunes escoles amb el material  nes de les experiències foren per  de treball dels seus fills.Tot i això,
       que els alumnes recollien, per   exemple, els anys 1886-1887, els  el nombre d'alfabets evolucionà
       exemple en excursions; s'introduï-  cursos de divulgació científica que  positivament en el primer terç de
       ren els treballs manuals a l'escola;  els doctors Pere Rubiés i Domè-  segle,a l'igual que a les comarques
       es feren lectures comentades; es  nec Botet van donar al Colegio  gironines. Cal destacar, però, que
       començà a donar importància al   Politécnico Cassanense (EscolaVi-  el percentatge de població cassa-
       joc a l'escola; es promogueren les  raret):o també el 1895 quan entrà  nenca que sabia llegir i escriure
       colònies escolars,... Pretenien can-  en funcionament una escola noc-  respecte al de la comarca del
       viar tant els continguts tradicionals  turna d'adults, que tenia un elevat  Gironès i al de la província era
       com els mètodes que utilitzaven  nombre d'alumnes, i el curs 1907-  més elevat.
       fins al moment, i en conseqüència,  1908 destacà amb una festa d'am-
       renovar-los.                     pli ressò popular.
                                        Tot i les possibilitats educatives  L'escola Vilaret (1887-1934)
                                        que existien, cal dir que hi havia un  (Colegio Politécnico
       L'educació a Cassà               considerable col ·lectiu de nens i  Cassanense)
                                        nenes que no estaven escolarit-
       De la realitat educativa de Cassà  zats. Per exemple, el 1910 el nom-  En l'últim terç del segle XIX, hi ha-
       de la Selva cal subratllar la gran  bre arribava fins a 115, que repre-  via a Cassà una inquietud pel tema
       quantitat d'escoles que existien al  sentava un 17% dels alumnes d'en-  de l'educació. Fins al moment, havia
       poble , tant públiques com priva-  tre 6 i 12 anys. El nombre d'alum-  estat la parròquia qui havia contri-
       des, i també el lligam d'alguns mes-  nes que no anaven a l'escola, podia  buït en l'ensenyament primari i en
       tres amb el moviment de renova-  ser degut al fet que l'economia  la formació de lajoventut, a través
       ció pedagògica que començava a
       sorgir. AI poble l'oferta educativa
       del moment es caracteritzava per
       la qualitat i la quantitat. Hi havia
       tres escoles públiques elementals:
       dues per a nois i una per a noies; i
       escoles particulars o privades:
       dues per a nois i quatres per a
       noies (entre d'altres el Col·legi
       Ibèric, el Cerventista, el Colegio
       Politécnico Cassanense, els Ger-
       mans de la Doctrina Cristiana, les
       Germanes del Sagrat Cor de Ma-
       ria). Alhora també hi havia profes-
       sors particulars de música.
       A més de l'educació per a infants,
       a Cassà també es van dur a terme                                             El primer emplaçament de l'es·
                                                                                    colaes va situar al carrerMa-
       iniciatives encaminades a la forma-                                           jor. (AMCS/Col-l.Joan Maym;J.
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12