Page 11 - Plecs 7. Ecos Juveniles

amb una associació cristiana exis-
tent al poble. Tot i això, aquesta
entitat no funcionà durant massa
temps.
JosepVilaret també va escriure di-
versos llibres. Edità El compañero
del Meritaria, el 1875; El compañero
del Meritaria, 2" edició, el 1877; El
primer pasa del niña en el estudio de
la gramatica castellana, el 1900; Ma-
ximas y cansejas en verso para la
buena educación de la niñez, el
1900, i finalment, Mi compañero de
escritaria, el 1901.
Poc temps després, i a causa d'una
llarga malaltia, JosepVilaret morí el
29 de juny de 1901. Un any més
tard, en el seu record, l'Ajunta-
ment decidí posar el nom de Pa-
seo de Vilaret a la que fins al mo-
ment s'anomenava Plaza Nueva
(encara actualment es conserva el JosepVi/aret i Vi/a amb /a seva esposa, Margarida Puig. (AMCS/ Co/·/ecció ElisaVi/aret).
nom: Passeig Vilaret).
Pel que fa a l'exercici de la seva vida he tingut necessitat de molts
professió de mestra, es parla que mestres i professors, però de tots,
Pilar Vilaret i Puig tenia bones facultats per a l'ensen- queden aquells que són 'nostres':
(1868 - 1943) yament, fins i tot se la valorava mi- Donya Pilar Vilaret, i els senyors
llor que el seu pare, Juanola a Re- Santaló i Costal. Són els nostres
Pilar Vilaret nasqué a les Gunyoles partajes históricas de Cassà de la Sel- mestres encara,aquells que han for-
el 1868, filla de JosepVilaret i Vila i va descriu com desenvolupava la jat la nostra personalitat; els altres
de Margarida Puig i Vendrell. El seva tasca educativa i el que acon- són mitjans entre el llibre de text i
1887 arribà a Cassà, amb 19 anys, seguia:"Y hàbil en despertar la in- el deixeble. Són els nostres mestres
estudià Magisteri i obtingué el títol teligencia de los nines, sus alum- la segona mena de pares:els espiri-
de mestra. Quan el seu pare morí, nos lIegarían a obtener un grado tuals" (Horitzó, 1934, pàg. 372),
el 1901, va ser ella qui prengué el envidiable en la cultura general in- Mentre ella va ser al col·legi com a
relleu de l'escola. Tot i això.ja feia terrnedia", Un alumne seu, M. To- directora i com a mestra, hi intro-
uns set anys (des de 1894) que es- losà, afirma que la considera una duí activitats que en aquell moment
tava en contacte amb l'escola, con- gran educadora i la posa a l'alçada
es podien considerar de renovació
cretament amb la secció de nens. d'altres mestres gironins que feren
pedagògica, i per això se la tenia
Fou ella qui assumí la direcció per grans aportacions a la renovació
molt ben considerada. Per exemple
designació expressa de la Junta de pedagògica del moment:
l'escola. "Perquè jo en el curs de la meva promogué la creació d'una publica-