Page 12 - Plecs 7. Ecos Juveniles

ció escolar que sortia cada mes i
on col ·laboraven tant alumnes
(nens i nenes) com professors. El
periòdic es deia Ecos Juveniles i va
ser el primer que hi hagué al poble
de Cassà. També s'iniciaren les
Conferències d'Extensió Univer-
sitària dirigides a la població en ge-
neral, i per a les quals venien pro-
fessors i catedràtics de la Univer-
sitat de Barcelona i parlaven de te-
mes com per exemple l'estalvi, la
salut,...Alhora cal destacar la crea-
ció d'una Caixa Escolar d'Estalvis,
promoguda per l'escola i adminis-
trada per una Junta d'alumnes,
que propagava els avantatges de PilarVilaret,aproximadament l'any 1943.
l'estalvi. (AMCS / Co/lecci6 Elisa Vilaret). Retrat de OoñaTeresita. (Teresa Rich).
Després de nou anys al capdavant
de l'escola, Pilar Vilaret, el 1910, mort, que es publicaren diversos neracions gairebé, que podia apro-
abandonà Cassà de la Selva per articles a la revista Horitzó, on es fitar-se d'aquell doll de cultura,
anar a Madrid, on guanyà unes descrivia la seva tasca com a mes- (",,), Segurament no trobaríem al
oposicions a la Escuela Superior tra, Vidal va escriure: món gaires pobles on es dongués
de Magisterio i fou mestra de la "Moltes, moltíssimes som les do- la condició d'una mestressa que
Normal. nes d'avui i les de l'avenir que hem fes com ella, Dona Teresita, profes-
anat passant per aquelles aules en sió de fe pedagògica i dediqués to-
el transcurs de quaranta anys (",), ta la vida, (..,), a la pràctica d'a-
Teresa Pijoan i Pi Quaranta anys! Cultivar dia darre- questa fe. Perquè jo asseguro que
(ca. 1872 - 1934) ra dia l'erm de les lntelliqències i sense una fe, sense un ideal, obres
procurar fer d'elles un valuós pre- així no són reautzaoles.LJl,a seva
Nascuda a Bellcaire , Teresa Pijoan sent per cada u i per el millora- obra som nosaltres, cada un dels
arribà a Cassà de la Selva el 1894, ment de la societat en general. quals duu en el seu esperit alguna
i es féu càrrec de la secció de ne- Imaginem-nos l'esforç que tal em- cosa d'aquella excel ·lència, d'aque-
nes, esdevenint així, mestressa del presa representa, i la lluita sostin- lla superioritat que ella infonia per
Colegio Vilaret. Dedicà quaranta guda per poder-ne treure tot el la seva presència i pel seu mes-
anys de la seva vida a fer de mes- profit que ella desitjava". (Horitzó, tratge intetlectuat.L] Ella era so-
tra, i va ser amb la seva mort, que 1935, paq. 380), bretot la gran educadora, forma-
es tancà l'escola, l'any 1934. I va Sabaté també afirmava: dora de l'esperit dels infants." (Ho-
ser doncs amb motiu de la seva "I era tot el poble, durant tres ge- ritzó, 1935, pàg. 386).