Page 6 - Plecs 7. Ecos Juveniles

Alfabetització a Cassà de la Selva

1900 1920
Habitants Alfabets % Habitants Alfabets %
Província de Girona 301.452 118.222 39'2% 321.896 188.691 58'6%

Gironès 60.518 24.954 41'2% 67.142 39.378 58'6%

Cassà de la Selva 4969 2424 48'7% 5022 3410 67'9%

Taula 1. Font: SOLA.GUSSINYER, P. (1983):Cultura popular, educació i societat a/ nord-est català.(1887 - 1959).Colleqi Universitari de Girona.Girona.
dre una nova manera d'educar. La nuals, que va ser el tema que va
primera aportació que es va fer en exposar.
el camp de la renovació pedagògi- "Mestres públics, homes i dones,
ca va ser l'any 1903, i van ser les promouen les Converses Pedagògi-
Converses Pedagògiques. Aques- ques i autogestionen la seva pròpia
tes tractaven de temes de pedago- formació, ja que són ells mateixos
,. gia, i van ser una iniciativa dels els ponents dels temes que trien.
mestres públics gironins, per tal de (...) Els mestres de les Converses
no quedar aïllats entre ells, és a promouen l'ensenyament actiu: els
dir, per mantenir contacte, per en- treballs manuals, el joc com a ins-
senyar-se coses uns als altres, com trument educatiu, les excursions
superar alguns problemes o difi- escolars com a mitjà de coneixe-
'.. cultats amb què es trobaven... Els ment del país i de la seva gent, etc."
'. -... temes que es tractaven i el funcio- (Marquès, 2000: 148-149).
nament de les Converses en mos- Es pot veure doncs, que les idees
tren el caire innovador. Calia però d'aquests mestres que iniciaven el
que els temes que es tractessin no moviment de renovació pedagògi-
,..'.
fossin una utopia, sinó que fàcil- ca a les comarques gironines con-
Registre de nens al col-legi Vilaret l'any 1902 (AMCS). ment es poguessin adaptar i incor- cordaven amb les de l'Escola No-
porar a la realitat educativa de ca- va, i això es pot extrapolar a tot
cació, en depenia el futur de la so- da mestre. El primer ponent de les Catalunya. Així, es poden destacar
cietat, ja que d'aquí sortirien els Converses Pedagògiques fou Este- d'altres experiències. Es realitza-
futurs ciutadans. ve Carles, un mestre que treballà a ven excursions escolars, que a ve-
També pretenien millorar la for- l'escola pública de Cassà i també gades s'organitzaven conjunta-
mació que tenien els mestres, re- al Col·legi dels Germans de la ment entre diverses escoles per
novar els continguts i les didàcti- Doctrina Cristiana. De la seva tas- evitar l'aïllament. Tenien una doble
ques que utilitzaven, introduir ca pedagògica i dels mètodes ac- dimensió: la social i la cultural, i al
nous ensenyaments i noves tècni- tius que aplicava, caldria destacar- mateix temps apropaven els in-
ques a l'escola, en definitiva, apren- ne l'ensenyança dels treballs ma- fants a la realitat, i eren un espai