Page 19 - Plecs 4. Adeu, botiga, adeu

que imposava el sistema mètric terra, els carreters i els escombriai- dates tan assenyalades com el dia
decimal en todos los dominios es- res. I molts obrers que al carrer de la Primera Comunió i el dia del
pañoles i per a l'any 1872 es con- portaven sabates, es calçaven les casament.També era habitual com-
serva una relació a l'Arxiu dels pe- espardenyes dins de l'obrador.Això prar unes sabates, a la mainada so-
sos i mesures de l'antic sistema sí,en dies de pluja el calçat substi- bretot, pel dia del Ram. El fet que
que encara es conservaven a l'A- tut de l'espardenya era l'esclop. una sabata entrés en desús no era
juntament de Cassà en aquelles tant per qüestions de moda com
No cal dir que avui l'esclop està
dates i que eren: pel mal estat de conservació en què
totalment en desús,a diferència de es trobava. Així les sabatesduraven
-De llautó per a grans: un l'espardenya, que encara es conti- temps i temps, anys fins i tot, can-
quartà, un sisè de quart, un picotí nua portant, tot i no tractar-se en viant-hi les soles, talons i fent-los-hi
- De llautó per a fruites: un sisè absolut d'una peça bàsica. I tant tots els retocs que calguessin.
de quartà, un picotí l'esclop com l'espardenya en un A la vila, era fàcil i lògic canviar de
temps no massa llunyà eren un
- De llautó per a líquids: mig calçat els dies de festa. El curiós
calçat comú, atesa la comoditat
mallal, una quarta, una mitja quar- estava en la pagesia ja que regular-
que aportaven i també, l'elevat
ta, una quarta part de quarta, una ment no tenia les sabates a casa,
preu de les sabates.
altra meitat d'aquesta, una altra sinó guardades a casa del sabater.
quarta part d'aquesta. Les sabates no eren d'ús quotidià Josep Bosch, en un article publicat
per a la majoria de la població. a L1umiguia titulat Esclops i espar-
- De llautó per a vi: un porró,
S'acostumava a estrenar sabates en denyes,ja recull aquest fet que se-
una mitja, un petricó,
- De llautó per a aiguardent:
una mitja.
- De ferro per a pesos: un de
tres lliures, dos de dues lliures, dos
d'una lliura, un de mitja lliura, un
de tres unces, un d'una unça.

Establiments
tradicionals

L'espardenyeria
del carrer de la Mel
L'espardenya, tot i tractar-se d'un
calçat essencialment rural, usat
amb preferència per la pagesia, a les
ciutats i viles també la duien els tre-
balladors ocupats en feines de la La Marcel la a l'interior de l'espardenyeria del carrer de la Mel. (Xavier Coaoïe).